Com ens movem a Catalunya?

L'estudi 'Mobilitats 2008' fa un balanç exhaustiu sobre com ens movem a Catalunya. Millorar el transport públic, rebaixar la contaminació i revisar el model de mobilitat són alguns dels reptes que planteja l'informe.

Redacció de Canal Solidari (27/10/2008)
La primera conclusió de l'informe 'Mobilitats 2008', editat per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, és que la manera de moure'ns d'un lloc a l'altre té implicacions territorials, energètiques, urbanístiques, econòmiques, fiscals, ambientals, de salut pública i, fins i tot, socioculturals.

Una recent enquesta sobre la mobilitat en dies feiners elaborada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona indica un augment de l'ús del transport públic respecte el cotxe privat. Però tot i amb això els autors de l'estudi segueixen reclamant més espai i seguretat tant pel transport públic, com pels vianants i els ciclistes a Catalunya.

L'expert en planificació ambiental i territorial Antonio Estevan explica, per exemple, que els límits ambientals del transport han estat depassats àmpliament al territori català i denuncia que només una crisi econòmica global podria frenar l'actual "carrera desbocada del transport".

Canvi profund del model

El director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda, de la seva banda també critica el pes que exerceix el trànsit motoritzat en l'espai públic català, i proposa un canvi profund del model de mobilitat, en el qual l'automòbil perdi la posició hegemònica. Rueda també proposa una iniciativa compartida amb Transports Metropolitans de Barcelona per a crear una xarxa ortogonal de busos per a Barcelona.

El transport, principal focus de contaminació

El llibre també recull el testimoni de Josep Enric LLebot, professor del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, que assenyala l'actual sistema de mobilitat català com el principal focus difús de contaminació del territori.

Natàlia Valero, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, va inclús més enllà, i adverteix que la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit pot augmentar el risc de morir, sobretot per malalties cardiorespiratòries. "Aquest fet és molt preocupant en alguns municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, on s'han superat els valors límit establerts per la legislació europea", explica.

L'informe també assenyala que per aconseguir més usuaris el transport públic català hauria de ser més eficient. Així, per exemple, Manel Ferri, responsable del Departament de Mobilitat de Comissions Obreres de Catalunya, posa de manifest que la segregació i l'allunyament de les activitats econòmiques sobre el territori i la bona disponibilitat d'aparcament als llocs de treball han fonamentat que s'hagi optat pel cotxe per anar a la feina i en Salvador Fuentes, de la Diputació de Barcelona, parla dels pactes de mobilitat com una figura participativa que els ajuntaments utilitzen per reunir la societat civil i debatre aspectes que tenen a veure amb la via pública.

Menys accident a la carretera i a la ciutat

Quant a les dades d'accidentalitat viària, en els darrers quatre han experimentat una disminució d'un 31% en carretera, i d'un 19% en zona urbana, segons la Dirección General de Tráfico, que assenyala com a principal repte lluitar contra els accidents de moto o ciclomotor a la ciutat.

Haritz Ferrando i Diana González, responsables del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), també participen en l'estudi fent èmfasi en els canvis experimentats a les ciutats catalanes en relació a la bicicleta, amb exemples com la consolidació del Bicing a Barcelona. Segons Ferrando i González, cal seguir promovent la bicicleta com a mitjà de transport, a partir d'eines com el Pla estratègic de la bicicleta de Catalunya.

Revisar el model ferroviari català i donar més preferència als mitjans de transport alternatiu a la carretera, com el ferrocarril i el marítim, són d'altres de les idees que presenta el llibre.

Font: Canal Solidari