- En primer perquè és la meva llengua i això sempre fa gràcia.
- Perquè no és una de les llengües majoritàries, i quan una estrella mundial fa ús d'una llengua petita o mitjana està fent indirectament un al·legat de la diversitat lingüística i cultural.
- Perquè és una llengua amenaçada, amb dificultats per tenir una vida plena, i no per raons intrínseques sinó senzillament per raó d'una catalanofòbia que té segles d'història i que ara es manifesta de manera més evident tant en la política com a través de les xarxes socials.
- Pel fet que sigui la Shakira, que no només és una de les grans estrelles de la cançó mundial sinó una persona amb uns valors i uns compromisos socials prou consistents i arrelats en la seva biografia.
- Per la normalitat amb què es manifesta, amb un relat explícit vinculat a l'entorn familiar (els dos catalans de la seva vida), i suposo que ha preferit no fer referència a l'homenatge que també suposa a una part dels seus orígens familiars, als avis catalans.
- Per la normalitat amb què es manifesta, amb un relat evident però que no s'ha volgut fer explícit per a no exacerbar més el nacionalisme espanyol: parlar en la llengua del país on viu i tenir-hi algun detall, com sempre ha fet quan ha anat a visitar països, interessant-se per la seva cultura i realitat social. Més encara tractant-se del seu nou país d'acollida.
- Pel fet que permet visualitzar arreu del món l'existència de la llengua catalana com una llengua viva, de cultura i d'ús social, en un moment que és clau per al país davant els reptes de diversa índole que té plantejats.
- I sincerament, també davant els reptes que el país té plantejats, perquè el món visualitzi qui són els nacionalistes de la pel·lícula (vull dir nacionalistes en el sentit pejoratiu que sol prendre el mot a nivell internacional). Els insults que ha rebut i el silenci de molts ajuden a comprendre quina societat té un greu problema en la seva escala de valors.
La vitalitat també es demostra amb aquest èxit de Shakira, ja que després d'una setmana encapçalant les vendes a iTunes Espanya, la versió catalana de la cantant colombiana s'ha convertit en la més viralitzada al món a través de Spotify, segons una llista d'Associated Press recollida per 'Abc News'.
Però la decisió de Shakira de cantar un tema en català va suscitar, els dies posteriors al seu llançament, polèmica a la xarxa, on va rebre crítiques i lloances. En aquest sentit, recomano l'article de Francesc-Marc Àlvaro "De Raimon a Shakira" que, entre altres coses, diu:
Els energúmens que insulten Shakira perquè gosa interpretar una peça en català haurien fet el mateix si hagués enregistrat una cançó en quítxua, en tupí, en àrab o en italià? No, és clar. El que molesta és el fet que sigui precisament en català. Que n’hagi fet també una versió en castellà no li estalvia les ires dels que es mouen per un odi visceral contra un poble i una cultura que no accepten. Per a determinades mentalitats construïdes a partir d’una barreja explosiva de provincianisme i centralisme, tot allò que té a veure amb la personalitat diferent de Catalunya és considerat sospitós i, per tant, digne de ser atacat, escarnit i menyspreat. El fenomen que estem comentant és vell i té un nom: catalanofòbia. I consisteix en una reacció agressiva i excloent contra una identitat que és percebuda com una anomalia. Per posar un exemple que demostra que això no passa només en les esferes culturals només hem de recordar que l’opa que va llançar Gas Natural sobre Endesa el setembre del 2005 va ser combatuda pel PP, amb Esperanza Aguirre al capdavant, al crit: “Antes alemana que catalana”.
He fet referència a Shakira en alguna ocasió anterior, especialment preveient el que ja era evident que passaria:
Podeu sentir la versió de Boig per tu aquí:
Shakira - Recording of "Loca Por Ti" / "Boig Per Tu"
Shakira-Boig Per Tu. Subtitulada al castellano
Boig per tu és una cançó de rock català composta per Pep Sala i lletrada pel mateix Sala, Carles Sabater i Joan Capdevila, que va ésser popularitzada pel grup Sau amb Carles Sabater com a cantant. Va ésser publicada per primer cop l'any 1990 en la vuitena cançó del tercer disc del grup vigatà Sau, Quina Nit. La temàtica de la lletra estricta és la declaració d'amor a la Lluna, encara que aquesta també es pot entendre que fos dedicada a una persona. (de la viquipèdia)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada