24.4.14

Jo no sóc tonto #JoNoSócTonto

D'aquí a dos mesos, quan hagin passat les eleccions europees, començarà a aparèixer una proposta de diàleg per a Catalunya des d'Espanya. Formalment no es presentarà com un diàleg Espanya - Catalunya perquè difícilment faran cap pas que impliqui reconèixer Catalunya com un subjecte amb qui parlar. Per tant, es posarà damunt la taula una proposta per a reformar l'estat espanyol, la Constitució. Potser sí que alguns, més agosarats, afirmaran que caldria respectar la singularitat catalana, així com la basca i la gallega, i recentralitzar la resta, acabar amb el "café para todos", però ràpidament seran titllats d'heretges. La presència en escena d'UPyD evitarà que aquest discurs ni tan sols es pugui considerar.

Per la meva part, confesso que no tinc cap interès a escoltar. Primer l'estat espanyol hauria de ser receptiu a la voluntat dels catalans de ser consultats. En aquest marc de consulta democràtica seria acceptable que l'estat espanyol fes la seva oferta per a retenir Catalunya dins Espanya. Però sense l'acceptació d'aquest marc no cal que s'hi esforcin. La proposta que facin arriba tard. A la majoria ara ja no ens interessa. Sigui la que sigui, no dubtem que serà rància, obsoleta.

Però el problema més greu és que no tindrà cap credibilitat. Per quin motiu hauríem de creure que són sincers i volen fer un marc que garanteixi el respecte si ara que ja podrien fer-ho sense canviar la Constitució no ho fan? La CE no obliga a perjudicar la llengua catalana tan com poden, ni a perjudicar la competitivitat catalana en relació amb les inversions i infraestructures, ni obliga a fer lleis de recentralització o d'unitat del mercat.

La meva lectura és dràstica: si ens diuen que estan disposats a fer una reforma que blindi els drets dels catalans, quan en el dia a dia tant el govern d'un color com de l'altre aquests drets se'ls passen i se'ls han passat per un lloc, vol dir que ells mateixos es consideren una mena d'éssers mancats de control de les emocions que accepten que s'han de posar un aparell que els limiti en el seu instint atàvic. Doncs ja es podrien posar ara mateix un braçalet que faci sonar les alarmes quan s'aproximin a la zona prohibida de les conductes que consideren que no haurien de tenir.

De fet, seria bo que abans de proposar-se reformar la Constitució fessin una llista de quines són aquestes conductes que accepten que no haurien de tenir, de límits que no haurien de travessar. Si resulta que el paper queda en blanc, potser no cal que facin l'esforç de canviar cap Constitució perquè vol dir que sempre intentaran per la porta del darrere modificar l'esperit constitucional per fer prevaler els seus interessos.

De fet, potser no n'hi hauria prou amb una llista on afirmessin coses com que cal evitar que l'estat jugui a favor dels interessos de la nació castellana dominant i sobretot de Madrit (amb t). Potser també haurien d'analitzar quin és el caràcter dominant de la seva nació, que mai ha tingut el diàleg o el pactisme com un dels seus elements vertebradors. El seu ha estat històricament un model jeràrquic, amb tics totalitaris, i amb dificultats per comprendre els principis bàsics de la democràcia i del diàleg. 

Comprenc que això que estic demanant, i que seria el principi per a poder establir un diàleg respectuós, per a l'establishment espanyol i també per a la seva intel·lectualitat seria un estocada insuportable. Per a ells, el canvi de model s'hauria de fer sense que semblés que es fa per a acontentar Catalunya, i sense acceptar cap culpa. Ho entenc tant que de fet no ho pretenc: cada societat, cada nació, és com és, i ha d'evolucionar per ella mateixa, i els altres no tenim cap dret a fer-la canviar cap on ens interessa a nosaltres. És per això que considero que si cada nació es governa a ella mateixa, Espanya per una banda i Catalunya per l'altra, i tots junts a Europa i si cal amb òrgans per treballar conjuntament les sinergies ibèriques, estarem molt millor i podrem desenvolupar-nos millor com a pobles germans.

Retorno a l'inici de la reflexió per dir que davant les propostes que el Sr. Rubalcaba i altres em puguin fer en els propers mesos, la meva resposta serà "Jo no sóc tonto #JoNoSócTonto". I per això no em creuré res ni voldré perdre gens de temps a intentar cercar on són les trampes.

0 comentaris: