L’OCCC publica el Quart informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto

El document presenta la situació actual en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya, des del 1990 fins al 2011.

 El document inclou, també, una comparativa amb les situacions a la resta de l’Estat espanyol i al conjunt de països de la Unió Europea. S’avaluen tendències històriques de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, en particular, els resultats per als quatre primers anys del període de Kyoto (2008-2011), amb l’objectiu final d’avaluar l’efectivitat del Pla marc de mitigació del canvi climàtic i d’identificar fortaleses, oportunitats, debilitats i pròxims passos per garantir el compliment amb els objectius climàtics futurs.

Aquest informe té 5 capítols i un resum executiu que sintetitza les idees principals de l’anàlisi tècnica que s’ha portat a terme.

Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, esperem que aquest document serveixi al lector per aprofundir en el coneixement sobre l’acció climàtica catalana i sobre el repte de futur que Catalunya ha d’afrontar respecte al canvi climàtic.

Quart informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto  [PDF,2,45 MB.]

Les emissions de les empreses catalanes sotmeses al règim europeu del comerç de CO2 han estat les més baixes des del 2005

Els sectors on han disminuït de manera més important les emissions han estat els de generació elèctrica, refineries, ciment, ceràmic i paper

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha validat els informes verificats de les emissions de les instal·lacions incloses en la llei que regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) corresponents a l’any 2013. Aquestes instal·lacions són les responsables actualment d’un 30% de les emissions de GEH de Catalunya.

A Catalunya, les instal·lacions afectades per la normativa i amb autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle són 142. En total, aquestes instal·lacions han emès durant l’any 2013 més de 13 milions de tones de CO2, distribuïdes per sectors de la manera següent (vegeu el document adjunt).

Les emissions de l’any 2013 han estat les més baixes des que es va iniciar el règim de comerç de drets, l’any 2005. S’han reduït en més d’un milió de tones respecte a l’any anterior. Comparant les dades disponibles des de l’inici del règim, diferenciant per sectors d’activitat, obtenim la següent evolució (vegeu document adjunt).

L’efecte de la crisi econòmica als diferents sectors és probablement la causa principal d’aquesta reducció, molt lligada a la caiguda de l’activitat, peròtambé és atribuïble a les millores incorporades als establiments gràcies al règim de  prevenció i control ambiental de les activitats i a les derivades de les exigències del mercat de CO2. L’últim anytambé s’ha notat un lleuger augment de les emissions en tres sectors (cogeneració/altres instal·lacions de combustió, vidre i calç), degut fonamentalment a l’alça de la producció, mentre que l’any passat tots els sectors reduïen emissions.
Globalment, s’ha mantingut la tendència a la disminució de les emissions respecte l’any anterior, amb una reducció del 9,24%. Cal tenir en compte que el nombre d’instal·lacions també ha variat, perquè en aquest nou període 2013-2020 s’han exclòs activitats i s’han inclòs de nous sectors i gasos. Els sectors on han disminuït de manera més important les emissions han estat els de generació elèctrica, refineries, ciment, ceràmic i paper.

Noves regles d’assignació

Els canvis principals del període 2013-2020 són les noves regles d’assignació. A partir d'1 de gener de 2013 desapareixen els Plans nacionals d'assignació, per passar a ser Plans d'àmbit europeu. L’assignació individual a cada instal·lació s'aprova a través d’una resolució de Consell de Ministres. A més, desapareixen els drets gratuïts per al sector elèctric i s’ajusten progressivament a la producció real per als sectors industrials.

La introducció de nous sectors i gasos (producció d’àcid nítric, metalls no fèrrics, productes orgànics en brut, producció d’hidrogen) i l’exclusió de petites instal•lacions (fonamentalment del sector ceràmics i paper), han donat com a resultat un canvi de tendència molt important. Mentre que fins l’any 2012 les empreses catalanes afectades rebien, en conjunt, un nombre de drets en forma d’assignació gratuïta, molt per sobre de les emissions reals, enguany s’ha invertit aquesta tendència i a Catalunya s’ha produït un dèficit de més de 1,5 milions de tones de CO2. Si es té en compte el preu mitjà del dret al mercat el darrer mes, aquest dèficit costarà al sector industrial i energètic del país uns 9,9 milions d’euros, mentre que l’any 2012, per contra, hi va haver un sobrant de gairebé 6 milions de tones, que li va permetre ingressar aproximadament uns40 milions d’euros. La manca de drets assignats gratuïtament es concentra en el sector de generació elèctrica, i en alguns sectors industrials molt concrets, com la fabricació d’hidrogen i gas de síntesi, pasta de paper, vidre, metalls no ferris i refineries.

Amb la perspectiva que donen 9 anys de dades sobre emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya, i amb les oscil·lacions constants del preu del dret al mercat europeu, cada cop es fa més evident la necessitat d’un acord internacional el més ampli possible, per estendre els compromisos de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i així evitar la pèrdua de competitivitat de les empreses energèticament intensives de països molt compromesos amb les polítiques de reducció de les emissions, com és el cas de la Unió Europea en general, i de Catalunya en particular, en relació amb els menys compromesos.

Nota de premsa [PDF,335 KB.]