26.8.11

Mercats i salubritat



Quan viatjo a altres països m'agrada -si tinc temps- visitar els mercats públics. Són un vestigi de la història i alhora una mostra de la modernitat. Els mercats antics mostren amb la seva arquitectura els gloriosos temps passats, mentre que la manera com han estats posats al dia diuen molt de la pulcritud comercial en la venda de producte fresc.

A més, els mercats de producte fresc permeten que els productors locals, pagesos, pescadors, puguin fer arribar la mercaderia amb la mínima intermediació i en poques hores.

A Barcelona i a Catalunya en general els mercats han fet en els darrers lustres un gran salt endavant. Avui anar a comprar als mercats públics és un goig: els bons productes es veuen acompanyats de bon tracte i d'unes condicions de salubritat excel·lents, i cada cop més de bona imatge comercial.

Fa un parell de setmanes vaig visitar el mercat de Porto, la segona ciutat de Portugal. Malauradament les condicions de salubritat eren lamentables, tant per deixadesa general com per la presència de coloms que campaven sense control per damunt del menjar. Vegeu a la foto un colom damunt els alls i un altre que sembla convençut d'estar covant els seus ous (?).

Els mercats són (haurien de ser) un atractiu turístic. I són (haurien de ser) un espai on proveir la població de productes locals i, cada cop més, ecològics. Economia i salut.

Podeu llegir un escrit (Al congrés de mercats municipals es va parlar d'RSE) sobre RSE i mercats. En el 1r Congrés de mercats municipals de Catalunya els temes de sostenibilitat i RSE hi van ser presents. En una de les taules (conclusions de la Taula 2) es va tractar sobre experiències i bones pràctiques comercials en mercats municipals. També recomanem la presentació de la xarxa de mercats MedEmporium, un dels objectius de la qual és el foment de la Responsabilitat Social dins aquests equipaments.

A les conclusions es destacava que els mercats i les seves parades són una referència d’espai de compra saludable. La qualitat del producte no ha de ser l’únic valor de compra sinó que els establiments han de promoure nous dimensionaments i noves formes d’interpretació dels productes (el tast de productes, la creació d’espais lúdics dins els mercats i les parades, la diferenciació de zones de venda,... en són alguns exemples,...). Cal cobrir espais que fins ara el client no havia imaginat trobar a la parada, creant experiències de compra que promoguin l’emocionalitat en el client (alguns exemples en poden ser els obradors vistos, elements tàctils, suggeriments de presentació, i aquells elements que fan de la compra una experiència diferencial).

Per tant, el disseny resulta clau en la mesura que ha de contribuir a transmetre el valor diferencial de les parades (la imatge de l’establiment no és només una qüestió de disposar d’una “botiga bonica”). Cal estar molt atent i promoure la interacció amb el client com a base per ser més competitius (cada vegada són més els consumidors que intervenen en els formats de venda dels productes, en els valors de compra,... els anomenats consumidors actius).

0 comentaris: