25.8.11

Activisme accionarial

Ahir vam parlar d'un activisme curiós, consistent a fer-se passar per representants de grans empreses per tal d'aconseguir fer declaracions sorprenents que causessin un fort impacte mediàtic i borsari. Són els Yes Men, activistes amb corbata. De manera similar, ara fa un any i mig, representants de Greenpeace es van colar en un sopar de gala a la Cimera del Clima celebrada a Dinamarca, fets pels quals acaben de ser jutjats. A diferència dels Yes Men, aquesta acció va tenir un caràcter puntual i segurament estava molt mediatitzada per la decisió de director de Greenpeace-Espanya, Juan López de Uralde, de passar-se a la política amb un nom més conegut.

Aprofitem, doncs, per parlar d'una altra mena d'acció, l'activisme accionarial. Ara fa uns anys, SETEM va poder intervenir en algunes juntes d'accionistes d'Indetex, per tal de mostrar la seva preocupació "empresarial" pels riscos en els quals incorria la firma com a conseqüència de la manca de gestió de la seva responsabilitat social. En aquell cas, l'activisme accionarial va tenir èxit i va aconseguir anar estovant la carcassa corporativa. De fet, Inditex va començar a gestionar l'RSE amb un compromís interessant tenint en compte les complicacions del sector tèxtil. Són aquestes complexitats, tanmateix, les que requereixen que es faci no solament un seguiment i control de la cadena de proveïment sinó que se'n garanteixi el seu compromís i alineament. Si no es fa així i solament es treballa des d'un punt de vista molt contractual pot passar el que els ha passat ara: que un contractista no exerceixi el control de la respectiva cadena amb el zel que correspondria (Zara és investigada per esclavitud).

Finalment, aquí en tenim un altre exemple. Álvaro José Van Den Brule aconsegueix intervenir a la junta d'accionistes 2011 del Banc Santander, on fa un discurs molt respectuós i ben estructurat però segurament poc centrat en l'empresa, poc adequat al marc d'una junta d'accionistes.

0 comentaris: