Quan una organització és molt autosuficient té tendència a no desenvolupar estratègies col·laboratives, cosa que li pot comportar un estancament per manca d'incorporació de noves idees, i també per manca de regeneració dels seus valors.
Així, sovint ens és més fàcil establir lligams de col·laboració amb aquelles organitzacions que saben que tenen mancances, que volen aprendre, que volen incorporar noves visions... Són especialment interessants aquelles organitzacions que tenen una missió i una visió clarament identificades i envers les quals orienten els seus esforços, però que saben que no podran assolir-les sense companys de camí.
Ara, el que no sabíem és que una pauta de comportament similar també es dóna entre persones. Les persones més autosuficients també tendeixen a refusar les col·laboracions, i entre les autosuficients hi ha les més ben dotades físicament, en la seva bellesa exterior.
Ho llegim en aquesta notícia, La bellesa és egoista, on es parla d'un estudi que relaciona l'atractiu físic de les persones amb la tendència a mirar per l'interès propi. Si les afirmacions són certes, tant les organitzacions com les persones més tendents a la perfecció haurien de prendre consciència de com la seva condició pot ser portadora de la seva pròpia limitació. Fer una revisió d'aquesta correlació o causa-efecte pot ser més fàcil per a una organització que per a una persona, on es poden barrejar elements psicològics de difícil abordatge.
Per altra banda, el que no m'atreviria és a donar cap consell per als que cerquen col·laboracions. En el cas de les organitzacions sí que podem preferir les que tenen sanament identificades les seves necessitats per davant de les que se senten satisfetes de si mateixes, però en el cas de les persones, no gosaria jutjar segons l'apriorisme que es pot desprendre de l'estudi.
I en l'extrem contrari, també cal vetllar per tal que els que tenen alguna imperfecció (llegeixi's necessitat organitzativa) no anteposin aquesta circumstància davant el context general de la relació mútua, ja que pot portar a una visió egoista de la relació entre organitzacions, on no es valorin les inquietuds mútues i la capacitat de crear valor conjuntament. Similarment, en el cas de les persones, una necessitat no coberta o una mancança també pot comportar un tipus de desequilibri en les relacions de col·laboració.
La bellesa és egoista
Redacció Diari ARA
16/08/2011
Un estudi afirma que els guapos són més egoistes. / THINKSTOCK
La bellesa fa els humans egoistes. Aquesta és la conclusió d'un estudi que relaciona l'atractiu físic de les persones amb la seva tendència a cooperar. La recerca conclou que les persones amb els trets de la cara més simètrics, una característica que trobem atractiva, sol concentrar-se en els seus propis interessos en comptes de cooperar amb els altres. El motiu: la simetria és símptoma de salut i de manca de defectes congènits. “Com que la gent amb cares simètriques té tendència a ser més saludable i atractiva, també són més autosuficients i tenen menys incentius a l'hora de cooperar i buscar ajuda en els altres”, diu l'estudi.
La recerca, en què ha participat l'investigador Santiago Sanchez-Pagès, de la Universitat de Barcelona, ha fet servir el conegut "dilema del presoner". Als subjectes de l'estudi se'ls oferien dues possibilitats: escollir l'opció de ser un “colom” i cooperar per obtenir un bé comú superior, o ser “falcons” i tenir la possibilitat d'obtenir un guany més gran que si es col·labora. Quan els investigadors van relacionar les respostes dels participants amb trets com la posició dels ulls a la cara, van veure que els subjectes amb les cares més simètriques són menys receptius a la col·laboració. Els resultats de l'estudi es presentaran a finals d'aquest mes davant d'un grup de guanyadors del premi Nobel a una conferència que tindrà lloc a Alemanya.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada