ENVIAT PER: ECOTICIAS.COM / XARXA / AGÈNCIES, 2011.08.27, 16:08 H | (114) VEGADES LLEGIDA
Quan van entrar els governs tripartits, semblava que finalment es realitzaria un canvi cap a un model energètic més sostenible a Catalunya. Però davant unes elèctriques que volien mantenir les nuclears i impulsar cicles combinats, i que utilitzaven la seva posició de força com distribuïdores per dificultar l'accés a les xarxes a nous competidors, i d'unes plataformes de defensa del territori que confonen aquest amb el medi ambient i que han anat virant cap a uns criteris cada vegada més "paisatgístics", els tripartits van optar per marcar-se un sostre molt baix de potència eòlica instal.lada per 2015 - només 1500 megawatts - i en promoure decret que permetés assolir incorporant totes aquestes reticències: el Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya.
De la quadratura del cercle li van sortir al govern anterior 7 zones fora de les quals es prohibeix la instal.lació de nous parcs eòlics de més de 10 MW. Aquestes zones es van treure a concurs públic, i de fet Gas Natural Fenosa (juntament amb Ecotècnia) es va endur la part del lleó. Les ZDP exclouen les zones vermelles del mapa eòlic anterior - zones de incompatibilitat de l'energia eòlica amb la protecció de la biodiversitat. Potser per això, el govern de Montilla va entendre que podia saltar-se el tràmit d'avaluació global estratègica que prescriu la llei. Un gran error no només legal, sinó estratègic, que va portar a una organització de defensa del territori a denunciar el decret davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el va suspendre cautelarment per aquest defecte. És a dir, després del tripartit l'energia eòlica a Catalunya queda amb més potència instal·lada -gràcies principalment a l'interés dels promotors- però amb un horitzó incert.
És difícil jutjar si el fracàs del tripartit per establir un marc legal que promogui realment l'energia eòlica és fruit de referències al "territori" i de la incompetència o si estem davant d'una gestió molt intel·ligent de qui apostava per mantenir l'status quo. En tot cas, des de Greenpeace ens alegrem que Recoder intenti rescatar les restes del naufragi. Però el vaixell insígnia del tripartit, un Decret que garanteix la contenció de les renovables, és un llast. Davant el canvi climàtic que ja es manifesta, els riscos de l'energia nuclear i, també, la revolució silenciosa de les energies renovables, que ja lideren la renovació del parc elèctric mundial, el que necessitem és... un nou vaixell.
http://www.greenpeace.org
Quan van entrar els governs tripartits, semblava que finalment es realitzaria un canvi cap a un model energètic més sostenible a Catalunya. Però davant unes elèctriques que volien mantenir les nuclears i impulsar cicles combinats, i que utilitzaven la seva posició de força com distribuïdores per dificultar l'accés a les xarxes a nous competidors, i d'unes plataformes de defensa del territori que confonen aquest amb el medi ambient i que han anat virant cap a uns criteris cada vegada més "paisatgístics", els tripartits van optar per marcar-se un sostre molt baix de potència eòlica instal.lada per 2015 - només 1500 megawatts - i en promoure decret que permetés assolir incorporant totes aquestes reticències: el Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya.
De la quadratura del cercle li van sortir al govern anterior 7 zones fora de les quals es prohibeix la instal.lació de nous parcs eòlics de més de 10 MW. Aquestes zones es van treure a concurs públic, i de fet Gas Natural Fenosa (juntament amb Ecotècnia) es va endur la part del lleó. Les ZDP exclouen les zones vermelles del mapa eòlic anterior - zones de incompatibilitat de l'energia eòlica amb la protecció de la biodiversitat. Potser per això, el govern de Montilla va entendre que podia saltar-se el tràmit d'avaluació global estratègica que prescriu la llei. Un gran error no només legal, sinó estratègic, que va portar a una organització de defensa del territori a denunciar el decret davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el va suspendre cautelarment per aquest defecte. És a dir, després del tripartit l'energia eòlica a Catalunya queda amb més potència instal·lada -gràcies principalment a l'interés dels promotors- però amb un horitzó incert.
És difícil jutjar si el fracàs del tripartit per establir un marc legal que promogui realment l'energia eòlica és fruit de referències al "territori" i de la incompetència o si estem davant d'una gestió molt intel·ligent de qui apostava per mantenir l'status quo. En tot cas, des de Greenpeace ens alegrem que Recoder intenti rescatar les restes del naufragi. Però el vaixell insígnia del tripartit, un Decret que garanteix la contenció de les renovables, és un llast. Davant el canvi climàtic que ja es manifesta, els riscos de l'energia nuclear i, també, la revolució silenciosa de les energies renovables, que ja lideren la renovació del parc elèctric mundial, el que necessitem és... un nou vaixell.
http://www.greenpeace.org
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada