Aquest reportatge al diari ARA tracta dels falsos empadronaments, mentides a la declaració d'IRPF, treballs en negre, factures sense IVA, multes de trànsit eludides... Per què som tan indulgents amb nosaltres mateixos? SÒNIA SÁNCHEZ
Fèlix Millet va aconseguir escandalitzar unànimement els catalans. Casos de corrupció com el de l'exdirector del Palau de la Música; el de l'exalcalde socialista de Santa Coloma, Bartumeu Muñoz, i el dels ex-alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, a banda de contribuir al descrèdit de la política, van aconseguir generalitzar el clam contra el frau i la corrupció a la societat catalana. Però quan aquesta corrupció es produeix a petita escala i es fa patent en el dia a dia del ciutadà, el clam es fa menys audible. Petits fraus a Hisenda, vendes en negre que permeten tenir diners sense declarar sota el matalàs de casa o altres tipus d'estratagemes per escapolir-se d'algun pagament són habituals en la nostra societat i no escandalitzen a ningú.
El baròmetre de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) del 2010 va constatar el que el 43% dels enquestats veia justificable el frau a la declaració de la renda amb explicacions com ara: "De vegades és necessari trampejar per tirar endavant" (23%). I: "Els serveis no són adequats respecte al que es paga" (18%). Malgrat les dificultats per quantificar-ho, els tècnics del ministeri d'Hisenda xifraven l'economia submergida en 244.918 milions d'euros el 2009, un 23,3% del producte interior brut (PIB), mentre que un altre estudi de la Universidad Rey Juan Carlos deia que era el 17%.
La professora de psicologia social de la Universitat de Barcelona (UB) Immaculada Armadans admet que "els orígens culturals tenen alguna cosa a veure" amb aquest tipus de comportaments o la seva indulgència, però adverteix que no es tracta d'un tret distintiu d'una nació o país. "Estem en societats diverses i multiculturals, seria un error generalitzar i dir que aquesta picaresca és un distintiu de la nostra cultura perquè cauríem en l'estereotip i el prejudici". Tot i reconèixer que són comportaments "comuns en altres cultures llatines o mediterrànies", Armadans no creu que es pugui afirmar que siguin "generalitzats" a la nostra societat, sinó que "depèn de l'origen social i cultural". "La realitat que vivim és construïda socialment. Per exemple, estafar la companyia elèctrica es pot justificar pel fet d'atribuir-li un excés de lucre o la percepció d'un servei deficient, una imatge social que no vol dir que es correspongui amb la realitat", diu Armadans.
1. Declaració de la renda
2. Treballar en negre
3. Pagar en negre
4. Rebuts sense IVA
5. Fals empadronament
6. Trampes a la sanitat pública
7. Multes de trànsit impagades
8. Places d'aparcament
9. Els punts del carnet de conduir
10. Enganyar les elèctriques
11. Petit engany a les asseguradores
12. Passar dels peatges
13. Frau a les ajudes públiques
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada