A la informació, basada en un estudi de IESE, s'explica que una mala direcció pot tenir greus conseqüències, hi ha una pèrdua de capital humà. De fet, una tercera part dels que decideixen abandonar el seu lloc de treball ho fan per l'estil de direcció. A més, els caps tòxics perjudiquen la salut. Quan un directiu situa els seus subordinats en tasques que no corresponen a les seves capacitats, s'apropia de les seves idees, obstaculitza el seu desenvolupament o demana objectius impossibles pot iniciar una cadena d'efectes psicobiològics que porten a emmalaltir.
Certament tots en coneixem casos de moltes empreses. Algunes de molt properes. Altres que hem vist a les notícies, com el cas d'una empresa francesa on moltes persones es van començar a suïcidar. Quan ens expliquen les narracions internes, de vegades n'hi ha per escapar-se a córrer. El que ja no és tant habitual és que transcendeixin els mecanismes de funcionament interns aplicats al món de l'esport elitista d'una manera tan descarnada com aquests dies podem llegir.
Sobre les maneres de fer de Mourinho no només hi ha la part visible que tot el món va poder observar ara fa uns dies a la final de la Supercopa espanyola. Segurament és més contundent i impròpia la que queda oculta en les maneres de fer i desfer en les interioritats de la Casa Blanca, la seu madridista.
Així, en el la seva obsessió per aïllar l'equip de la premsa, el tècnic portuguès ha renovat bona part de la plantilla de treballadors de l'equip, des dels serveis mèdics fins al cuiner, per evitar filtracions.
Segons llegim a la crònica de Carles Fité a l'ARA,
Mourinho viu una veritable obsessió per separar els camins de la premsa del dels jugadors del seu equip. El tècnic és enemic de les filtracions i ha fet servir tots els mitjans al seu abast per posar fi a aquesta pràctica. Per començar, ha volgut renovar bona part de la plantilla de treballadors que es mouen al voltant dels jugadors del primer equip, des dels serveis mèdics fins al cuiner que acompanya les expedicions dels blancs. Hi ha alguns exemples dignes de destacar, com el del cuiner. Després de quatre anys amb Chechu als fogons, en fitxa un de nou.
A més, Mourinho també ha fet canvis en la política de comunicació del club, amb entrenaments a porta tancada, i prohibeix que els jugadors concedeixin entrevistes personals als mitjans de comunicació.
I per tal que no se li escapi de les mans, ara que ja té els empleats al seu gust, utilitza la por. Tots els treballadors estan atemorits. No parlen amb la premsa en públic, ni gairebé saluden els periodistes per por que els facin fora. Un clar exemple d'això és Pablo Comino, encarregat de muntar des de fa anys els viatges del club i que, òbviament, sempre ha tingut relació amb la premsa. Ara està realment preocupat perquè el facin fora.
De fet, els jugadors tampoc parlen amb els periodistes en públic. Saben que si Mourinho els veu parlant amb un periodista en conversa informal, no jugaran. Tenen tanta por que no utilitzen ni missatges, ni xats, ni messengers. Estan segurs que els revisen el telèfon mentre entrenen.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada