24.8.11

Voluntariat en família


En societats com les d’Estats Units i Canadà, el voluntariat familiar és una realitat ben present des de fa molts anys. En el nostre país la família no es concep encara com un agent de voluntariat, però les potencialitats d’aquest model són paleses:

“El voluntariat, com a expressió d’un compromís amb la societat, la cultura, la natura, el barri, el país i la seva gent, en definitiva, constitueix una vivència d’uns valors a partir de la canalització de les inquietuds de les persones. Quan els adults han fet una aposta pel compromís social, els joves i els infants perceben aquest sentit de gratuïtat, de fermesa en uns principis i d’opció per la participació comunitària. Si, a més, en el marc familiar es parla d’aquesta acció i se la valora, és evident que comporta uns referents que són educatius i que marquen una opció important amb vista al creixement personal d’aquells joves.”

Aquest text és un extracte de la publicació que l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya va fer l'any 2003, com a resultat d'un estudi encarregat a la Fundació Pere Tarrés: El voluntariat en família. La família: un nou perfil de voluntariat.

Vaig parlar del voluntariat en família en aquest bloc ara fa un any i mig per a celebrar que es posava en marxa una experiència concreta a Barcelona. I no només funciona sinó que té un web, una guia i un reportatge que podeu veure a youtube on es veuen els àmbits en què actuen:



En aquella reflexió hi deia:
Un model com l'ateneístic, molt potent a Catalunya durant tot el segle XX, fomentava la implicació comunitària de tots els membres de la família, tot i que no necessàriament en activitats conjuntes.

Als EUA, el voluntariat disposa de modalitats molt diverses i algunes fan possible que els pares puguin desenvolupar l'acció voluntària juntament amb els fills, fet que té unes virtuts força interessants.

La més rellevant seria la transmissió de valors dins el nucli familiar. Poder treballar l'educació a partir del compromís voluntari suposa parlar des de l'exemplaritat.

Però també hi ha una altra virtut a destacar: la conciliació. Sovint parlem de la conciliació de la vida laboral i familiar. Però no tenim en compte la conciliació de la vida familiar amb la vida social (o associativa). És per això que una bona pràctica per part de les ONL és promoure models on les famílies puguin col·laborar-hi plegats. És per això que donem l'enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa tot desitjant que sigui seguida per moltes altres.
Aviat tindrem l'oportunitat de parlar de voluntariat en família en el marc del 2n Congrés Europeu del Voluntariat. Penso que és un tema d'alt interès per als voluntaris i les seves famílies, per a les entitats i els seus destinataris o objectes de l'acció, per a les empreses que hi puguin estar implicades.

0 comentaris: