24.8.11

Reformar la Constitució? RSA!!!

#yoquierovotar #jovullvotaradeuespanya #RSA
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet un anunci inesperat aquest dimarts al ple extraordinari: reformar la Constitució per introduir un límit al dèficit públic. A més, aquesta reforma es pot fer a les Corts sense necessitat de referèndum. Però una desena part dels diputats o dels senadors pot demanar un referèndum vinculant.


Immediatament han sortit algunes veus en contra, entre les quals la campanya [vegeu a sota] que ha encetat Vicenç Navarro. Hi he donat suport per tal que pugui fer-se un referèndum, tot i que d'entrada ja preferiria senzillament que no es portés a terme l'intent de reforma.

Un dels motius és -com defensa el catedràtic- en defensa de l'Estat del Benestar. Els meus motius incorporen un punt de vista per una banda més tècnic i per altra banda més polític: 

a) Els marcs legals no poden ser tant limitadors sinó que ha de ser la política qui a cada moment marqui quines són les línies. En aquest cas em sembla molt clar: em sembla de sentit comú que les administracions públiques no s'hagin d'endeutar descontroladament fins a les celles. Però també em sembla una funció de la política saber a cada moment què es pot o què convé fer.

Per això, la responsabilitat social de l'Administració Pública és una via més encertada, flexible i assenyada que no un límit constitucional, constrenyidor, immutable, ingestionable. L'RSA permet incorporar els compromisos electorals i la responsabilitat política en un marc ètic, de rendiment de comptes i de transparència.

Prefereixo un govern que tingui les mans lliures per a actuar i que hagi de rendir comptes amb transparència i sistemes avançats (no la pantomima actual) que no un govern de titelles lligats de mans, que finalment es limitarà a actuar com una colla de tecnòcrates. L'establiment d'un límit al dèficit públic ha de ser un compromís polític i de responsabilitat. Haver-ho de consignar a la Constitució em sembla un reconeixement del caràcter infantil o irresponsable de la classe política en general. Pel mateix motiu tantes altres limitacions es podrien introduir a la Constitució...

b) D'altra banda, no podem deixar d'expressar la nostra desconfiança envers els diputats espanyols pel que fa a les llibertats nacionals dels pobles que integren l'Estat espanyol, fet que es pot traduir en una reforma encarada no solament a satisfer les consignes de Merkel i els mercats sinó a constrènyer l'autonomia financera de les Comunitats Autònomes, amb efectes devastadors sobre aquelles que tenen necessitat de comandar més autònomament les seves regnes en funció de la seva realitat nacional diferenciada.

c) A més, a l'Estat hi ha un gran dèficit democràtic que fa que en els temes importants on es violen drets humans i dels pobles no es pugui fer cap procés de democràcia ciutadana. Extret del diari ARA: Els internautes catalans volen aprofitar el procés de reforma constitucional anunciat ahir per Zapatero per fer visible els anhels independentistes de molts usuaris de les xarxes socials. Si bé els internautes espanyols van inundar la xarxa amb milers de missatges que demanaven que la reforma constitucional anunciada pel president del govern espanyol fos sotmesa a un referèndum, a Catalunya, més de mig miler d'usuaris de Twitter ja han fet servir l'etiqueta #jovullvotaradeuespanya ("Jo vull votar adéu Espanya"), que durant el matí de dimecres s'ha convertit en trending topic a nivell mundial.

Text de la demanda de Vincenç Navarro:
El límite al déficit no es algo abstracto: es lo que va a determinar que tengas o no acceso a la educación o a la sanidad, entre otras muchas cosas. Limitar el déficit es limitar la inversión en la sociedad. Con esto, el Gobierno podrá dejar a personas como tú en la cuneta. Pero podemos detener esta iniciativa.

La Constitución no exige que esta modificación sea aprobada por referéndum vinculante. Para que los ciudadanos seamos consultados sobre esta cuestión fundamental que va a afectar al resto de nuestras vidas es necesario que una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras lo solicite tras su aprobación en el Congreso y el Senado.

Los ciudadanos debemos poder votar en un asunto tan fundamental como este. Pide a los Diputados y Senadores de todos los grupos políticos que se comprometan a solicitar la celebración del referéndum para su ratificación como permite la Constitución en su artículo 167.3.

Es muy importante que se movilice la población para que se exija que una medida de tal envergadura se vote en referéndum por la población española. Esta medida afectaría muy negativamente al Estado del Bienestar español que está hoy financiado predominantemente a nivel de las CCAA. Limitar su gasto implica limitar el poco desarrollado Estado del Bienestar.

Animo a mis amigos del movimiento 15-M, así como a todos los demócratas en España a que se movilicen. La democracia española es de las menos participativas de las existentes en la Unión Europea y es escasamente democrático que una medida de tal envergadura se apruebe por las Cortes Españolas sin haber sido consultado el pueblo español.

Esta medida puede significar un ataque frontal al Estado del Bienestar español que tiene uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajos de la Unión Europea. Aunque se habla genéricamente de gasto público, la realidad es que este gasto constituye la mayoría del gasto público y los recortes que se han hecho han sido predominantemente en las pensiones y en el empleo de los servicios del Estado del Bienestar, tales como sanidad, educación, servicios domiciliarios, servicios sociales, vivienda social, pensiones de vejez y otras, así como otros componentes del Estado del Bienestar.

Para más información: http://www.vnavarro.org

Article publicat a Jornal.cat

PD: subscric plenament aquesta reflexió feta per Oriol Junqueras:
Fixar un sostre a l’endeutament no forma part dels deures i dels drets fonamentals dels ciutadans i, per tant, no hauria de formar part de la Constitució. Fixar un sostre a l’endeutament és una mesura instrumental i, per tant, hauria de formar part de la Llei d’acompanyament dels Pressupostos generals de l’Estat.

Sigui com sigui, si els partits polítics espanyols volen fixar constitucionalment un límit a l’endeutament de totes les administracions públiques, també haurien defixar un límit a l’espoli fiscal que pateixen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears atès que, sense aquest espoli fiscal, les nostres administracions públiques no estarien pas endeutades i gaudirien d’un ampli superàvit cada any. És el que fa, per exemple, un país tan civilitzat com Alemanya.

PD2: podeu llegir la segona part d'aquest article a La Constitució també hauria de limitar les incoherències d'alguns polítics?

0 comentaris: