Fa una setmana vaig estar a l'Alt Empordà coneixent algunes pimes que van incorporant la responsabilitat social en el seu funcionament i la seva filosofia corporativa. A Figueres es va fer una jornada d'RSE dins el marc de la iniciativa de Gestió Sostenible Rural. És un programa que s'emmarca dins un Leader europeu que aplega 18 territoris (13 de Catalunya, 3 de les Illes i 2 d'Aragó) i que ens permet visualitzar com algunes comarques amb economies predominantment rurals estan desenvolupant models empresarials que són sensibles a l'RSE. De fet, per a les pimes d'aquests territoris la seva responsabilitat social es vincula molt clarament amb el territori, de manera que abordar la sostenibilitat del territori o fins i tot introduir l'RSE com un vector de gestió d'aquest territori forma part d'una visió prou compartida i valorada. Parlar de Territoris Socialment Responsables és, doncs, una manera d'establir vincles rellevants entre l'RSE i l'entorn, un entorn que és substancial per a la seva economia.
En alguns d'aquests territoris, lligant amb el concepte de TSR, han començat a treballar no solament en l'enfortiment de l'RSE d'algunes empreses sinó en la definició dels que han de ser els atributs propis del territori des d'aquesta òptica de sostenibilitat. Així, alguns territoris rurals han trobat camins a recórrer en iniciatives com l'slow food, en pràctiques com la compra local, en conceptes com la vida més propera al ritme de la natura. Algun territori fins i tot fa servir la marca de territoris serens.
A la jornada de l'Alt Empordà vam poder aprofundir en el coneixement de dos casos, entre molts altres d'interessants, com per exemple la casa rural de l'Avenc de Tavertet. Vam visitar la cooperativa Empordàlia i l'empresa de comunicació Visual13. Una cooperativa que ha posat marca a productes del territori a partir d'una estratègia col·laborativa amb diferents empreses empordaneses que ofereixen productes complementaris. I una empresa de comunicació que fa de la seva ubicació al petit poble de Vilajuïga una fortalesa. És curiós que allò que fa uns anys hauria estat una feblesa per a una empresa que vol prestar serveis a grans empreses (estar lluny de les grans ciutats) ara esdevé una fortalesa, i fins i tot tenen clients que volen desplaçar-se al seu local, perfectament dotat, a la població empordanesa. I aquesta microempresa integrada per tres persones ofereix uns productes de gran qualitat que fa que fins i tot sigui l'empresa de comunicació que Ferran Adrià ha volgut que faci certs reportatges per al Bulli, en unes apostes que reforcen el desenvolupament endogen.
Però quan parlem de TSR no solament ens referim a la fixació de la població al territori per la via d'aquest desenvolupament socioeconòmic, sinó que també ha d'orientar la nostra reflexió com construir territoris que tinguin la capacitat de captar el millor talent del món. Precisament perquè cada vegada més el millor talent del món pot començar a triar empreses amb polítiques d'RSE i territoris compromesos amb aquests valors.
PD: Complemento aquesta reflexió amb una notícia que llegeixo avui mateix al Punt:
Una cuinera del Quebec a l'Escala. La jove cuinera Justine de Valicourt, guanyadora de la primera beca Ferran Adrià de l'Escala, comença la seva estada de tres mesos aprenent a fer suquets i a confitar anxoves. “M'agrada la filosofia del moviment Slow Food i el meu desig futur és tenir un restaurant basat en productes de la terra, del Quebec, amb verdures del meu hort i plantes que avui amb prou feines ningú no fa servir, quasi ni els indis, perquè han perdut molt del seu vincle amb la natura”, va confessar De Valicourt, nascuda el 1984 a Saint Michel des Saints, 163 quilòmetres al nord de Montreal. Va arribar dissabte a Barcelona; diumenge, a l'Escala, i entre dilluns i ahir ja havia recorregut sis-cents quilòmetres per visitar cellers, pescadors, artesans, mercats i cooperatives de les comarques gironines. L'objectiu d'aquesta beca internacional és promoure i difondre la cuina i la producció agropecuària catalanes al món. I Justine Valicourt va entendre la seva missió; per això va llançar el seu compromís de desenvolupar una idea gastronòmica de fusió: “Espero que al final de l'estada podré crear receptes una mica del Quebec i molt de Catalunya”. Aquesta jove quebequesa, elogiada per tothom, especialment per tots els membres del jurat, va guanyar la beca, sobretot, per la seva especial sensibilitat i el coneixement del territori i de la cultura catalanes des del Quebec, a Amèrica. Més enllà de la cuina, entén el fet diferencial català, fins i tot des del vessant polític. Ahir mateix, en petit comitè, confessava la seva voluntat ferma d'aprendre català en un parell de mesos. [llegir notícia sencera]Nota: article publicat a Jornal.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada