Benvolguts amics,Agraïm a la Fundació la seva ràpida resposta des de la secretaria de Direcció i la sensibilitat mostrada. Ens agraeixen el nostres comentaris i ens expressen que són conscients d'aquesta situació i ens informen que estan treballant per resoldre-ho.
Amb gran admiració i respecte per la tasca espiritual i humanística que porteu a terme, m’agradaria expressar-vos el meu desencís per la manca de sensibilitat envers la llengua del país. Amb l’actitud que mostreu com a organització en aquesta matèria feu que algunes persones ens haguem de sentit estrangers a casa nostra. Cada cop més som en unes societats multilingües i cada cop més les persones tenen més facilitat per entendre llengües i més quan són germanes. Fer servir amb normalitat i preferència la llengua del propi territori és col·laborar amb la sostenibilitat, de la qual els elements culturals també en formen part. També implica actuar com a organització amb una major responsabilitat social, envers les expectatives que té una comunitat. I sobretot implica una actitud positiva d’acolliment, de convidar -amb totes les facilitats del món- les persones nouvingudes a integrar-se a la col·lectivitat, donant-los l’oportunitat de formar part del país més plenament i considerar-los permanentment immigrants, cosa que d’altra banda els limita en el seu desenvolupament socioeconòmic i també en una dimensió tant humanística com la que permet desenvolupar els seus lligams amb la societat d’acollida.
En el pensament religiós, al llarg dels mil·lennis, s’han sabut destil·lar els valors i les actituds que fan possible la convivència dels éssers humans, amb les relacions entre ells, amb l’entorn, amb la transcendència i amb la divinitat. Des d’una aplicació més mundana, una determinat comportament reduït a l’absurd ens dóna pistes sobre la seva validesa moral: si tothom fes allò que faig què passaria. Algunes actituds corporatives i personals, que fruit de condicionants històrics que ens marquen anòmalament, tenen com a resultat final la desaparició de la llengua catalana, en una mostra de manca d’autoestima que mostra feblesa moral, una actitud pusil·lànime que difícilment serà pròpia d’una persona que vulgui desenvolupar harmònicament totes les seves dimensions humanes.
Expressant-nos amb normalitat amb la llengua pròpia del país fem un acte d’amor a les persones nouvingudes, sempre que sapiguem emplenar les paraules amb el gest d’acolliment, d’obertura, de convit, alhora que contribuïm a consolidar el valor no sols cultural sinó social i fins i tot econòmic que té una llengua per al seu territori. I respecte a les persones d’altres terres, no els transmetrem una falsa imatge que contribueixi a engrossir els malentesos. Avui cap persona amb estudis pot deixar d’entendre un text breu i amb paraules vulgars expressat en una llengua germana com són les romàniques. Així contribuïm al respecte entre pobles des de la normalitat, la tolerància, la no submissió, la comprensió... i també a l’estratègia europea pel multilingüisme. I també finalment a fer aflorar els valors que tots els humans tenim de respecte entre nosaltres sense imposicions, amb l’amor que porta implícit la descoberta de l’altre, la curiositat per la seva essència i la seva cultura, per la seva llengua també.
Gràcies pel temps que m’heu dedicat llegint-me aquestes paraules que m’han sortit del cor. Tant de bo que puguin fer-vos servei per a trobar també en l’expressió les millors maneres de ser sensibles i responsables socialment. Rebeu els millors pensaments.
Josep Maria Canyelles_Responsabilitat Global_
Apunts anteriors sobre budisme:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada