2.10.10

La responsabilitat social d'algunes institucions escolars peculiars

Seria adequat i preventiu demanar-los que gestionin la seva responsabilitat social i rendeixin comptes dels seus impactes

Està molt bé que a Barcelona hi hagi col·legis alemanys, francesos, anglesos i d'on sigui. És un reflex d'una ciutat cosmopolita. Però aquesta obertura al món no ha d'implicar un tancament envers la pròpia realitat, un desarrelament envers la comunitat on estan ubicades.

Són conegudes les crítiques que en certs moments s'han fet a algunes d'aquestes escoles en aquest sentit i molt especialment a l'alemanya, sens dubte influïda per una ideologia poc propensa a la diversitat.

En el cas d'aquesta institució alemanya, la llengua del propi país no és més que una assignatura optativa, i solament té caràcter obligatori una classe d'una hora setmanal a 3r i 4t d'ESO. Així queda expressant clarament al seu web:
El idioma alemán y el español se imparten a los alumnos con criterios de lengua extranjera según sea su idioma materno. Desde la clase 9 (3º de E.S.O.) el alumno puede escoger entre Francés y Catalán. Los alumnos que escogen Francés tienen que participar obligatoriamente en una hora de Catalán cada semana durante las clases 9 y 10 (3º y 4º de E.S.O.), si quieren obtener el Título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria. [font]
Aquesta escola s'autodenomina amb dos noms, Deutsche Schule Barcelona i Colegio Alemán de Barcelona. Enlloc s'autoanomenen en la versió catalana. Exerceixen plenament un caràcter nacionalista espanyol. En el seu web, malgrat ser una institució amb seu a Catalunya, sols existeixen les llengües alemanya i castellana. És una opció que mostra la manca de voluntat d'arrelament i que inevitablement deu tenir un correlat en la seva pràctica educativa, en els resultats educatius i potser fins i tot en l'impacte social de la seva tasca educadora.

Algunes escoles expliquen quins són els resultats acadèmics dels seus alumnes. A nivells pre-professionals algunes institucions acadèmiques donen compte dels seus resultats d'inserció laboral. Desconec de quines dades dóna compte una institució que presumeix de prestigi com aquesta. El que sí que m'agradaria és que mesurés i mostrés transparentment quina és la socialització del seu alumnat.

Aquesta és una reflexió en general sobre les escoles que tenen un caràcter elitista, tancat o fortament ideològic. Crec que seria bo per al seu propi progrés, per a les famílies, i per a la seva pròpia legitimitat. Si fem ara aquesta reflexió és perquè sembla que un destacat alumne seu, fill de president del govern, ha estat condemnat per fer destrosses públiques. Sens dubte no és aquesta desgraciada circumstància la que hauria de fer aixecar cap sospita. Però seria preocupant que algunes escoles estiguessin educant en uns valors de desarrelament, els quals sovint porten a la inadaptació social. Si tenim en compte que els seus alumnes no són gent qualsevol sinó fills de famílies professionalment ben situades, amb recursos i capacitats, les conseqüències d'una educació desequilibrada és més preocupant perquè no afecta solament l'àmbit d'un alumne sinó que aquest es veu ampliat per unes majors habilitats i capacitats.

A mi, personalment, em preocupa quina mena de joves es formen a les nostres escoles, tant pel que fa referència a la qualitat, a les capacitats i habilitats, com pel que fa als seus valors morals i la seva socialització. Insisteixo que no estic prejutjant res ni ningú. Però seria molt necessari que aquesta mena d'institucions escolars mostrin amb transparència certes dades sobre els seus resultats i impacte en àmbits diversos, no solament acadèmics. No estic parlant d'altra cosa que de la necessitat que el món educatiu rendeixi comptes seguint criteris de Responsabilitat Social, fet que es veu ampliat en certes institucions sobre les quals cau el risc de fomentar un desarrelament de la societat on viuen els seus alumnes.

Nota: article publicat a Jornal.cat

0 comentaris: