Germà Bel publica "España, capital París"

El catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB Germà Bel ha publicat España, capital París, un llibre de plena actualitat enmig de les tensions originades per la crisi econòmica i les tensions per la manca de resolució de la plurinacionalitat de l'Estat. Germà Bel és especialista en infraestructures i ha estat una de les veus més preclares a l'hora de denunciar el dèficit que pateix Catalunya, tant pel que fa la seva quantitat i qualitat com en aspectes relacionats amb la gestió.

Bel és crític amb el model d'inversions que porta a terme l'estat, les quals no es caracteritzen per estar concebudes en termes de rendibilitat socioeconòmica sinó clarament des de l'òptica de construcció nacional. La lògica de la inversió espanyola és perversa i no genera el retorn que hom hauria d'esperar-ne perquè les decisions es prenen no en funció de l'interès econòmic sinó de la voluntat nacionalista espanyolista. Així, ha definit el Partit Popular com a hipernacionalista espanyol i el PSOE com a partit estatista espanyol, postures que esdevenen idèntiques a l'hora de fer les inversions en infraestructures.

Fa mig any, vam fer un article en aquest bloc on fèiem referència a aquesta política nefasta d'inversions i les seves conseqüències en termes d'impactes econòmics, social i ambientals: Els viatgers europeus no poden travessar els Pirineus amb alta velocitat. Respecte a les inversions en Alta Velocitat ferroviària, Bel explica amb ironia la resposta dels EUA quan Espanya els va explicar el seu pla absolutament forassenyat i insostenible per fer arribar l'AVE, sota un model radial centralista, a totes les capitals de província. Els usamericans van afirmar que el seu país no era tan ric com per a permetre's aquest dispendi i el manteniment que comportaria.

Madrid, el París espanyol

España, capital París és un llibre publicat per Ediciones Destino, que consisteix en el relat d'un viatge, no exempt de sorpreses, pels tres últims segles de la història d'Espanya. Germà Bel es remunta a 1561, any en què Madrid, una modesta ciutat del centre peninsular, és designada seu permanent de la Cort dels Àustria. Però el recorregut s'inicia pròpiament a primers del segle XVIII, quan, després de la Guerra de Successió, Madrid esdevé capital política, i el 1720, de la mà de Felip V, queda fixat aquí el quilòmetre zero de les comunicacions espanyoles.

L'apoteosi del nou Estat radial arribarà en les últimes dècades, amb la consagració de la capitalitat econòmica de Madrid, convertida finalment i amb caràcter irreversible en capital total. És a dir, en el París d'Espanya, el mateix que van somiar des dels nostres primers monarques borbònics fins il·lustres reformadors de l'Espanya contemporània. El llibre repassa els dos factors que han estat crucials en aquest procés: la capitalitat político-administrativa de Madrid i el sistema radial de transports i comunicacions. Amb l'autor, transitarem des de les sis 'carreres de postes' definides per Felip V i les carreteres radials de Ferran VI i Carles III, fins l'Espanya del ferrocarril, a mitjan segle XIX, les autopistes del segle XX i els mitjans de transport més recents: l'AVE i el transport aeri.

Un conjunt d'actuacions que ha obeït a objectius administratius i polítics molt més que a les dinàmiques econòmiques -"mercat transversal, Estat radial", resumeix el professor Bel-, seguint un patró històric regular i continuat des del segle XVIII: fer una Espanya com França, amb un Madrid com París. El que permet entendre per què les polítiques d'infraestructures a l'Espanya actual són tan singulars i diferents a les dels països del nostre entorn, i per què susciten un consens tan ampli, potser l'únic en el qual convergeixen sense fissures govern i oposició. [Font del fragment]

Amb el mateix títol, Germà Bel publicava l'any passat (24.04.09) un article a La Vanguardia, on deia:

Ha emergido con fuerza en las recientes semanas - y en círculos diversos-la opinión de que el Gobierno central no tiene instrumentos adecuados para actuar ante la crisis económica por culpa del Estado autonómico. Este parece ser uno de los argumentos subyacentes en la remodelación de gobierno efectuada en la Semana de Pasión, mensaje político incluido de pasar de "la reivindicación" a "la cooperación". Tales reflexiones y análisis se han acentuado después de la última reunión del G-20 en Londres. Se diría que algunas autoridades y analistas políticoeconómicos quedaron deslumbrados ante los instrumentos a mano de los gobernantes centrales de otros países, y añoran regresar a una situación en la que los órganos centrales del Estado español tengan todo el poder que necesitarían para hacer frente a emergencias como las actuales.

Yo sigo estupefacto ante estos análisis. En la reunión del G-20 en Londres hubo dos posiciones: a) el grupo de los que dan prioridad a aplicar todo el gasto público necesario (y aún más), y b) el grupo que da prioridad a evaluar el efecto de lo ya gastado antes de gastar más, entre tanto ir modificando la regulación financiera. Ganó este segundo grupo, porque no hay nuevos compromisos de gasto derivados de la reunión del G-20.

Pues bien; el grupo de los partidarios de más y más gasto estaba encabezado por EE. UU., y el de la prudencia fiscal y cambio regulatorio estaba liderado por Alemania. Ya ven; EE. UU. encabeza una de las posiciones, aunque son los estados en EE. UU. los que controlan el IVA, su parte propia del IRPF, y hasta si existe o no la pena de muerte. Y por lo que respecta al liderazgo del otro grupo, en Alemania tienen un Senado netamente territorial que es primera Cámara para muchas leyes, no tienen Ministerio de Cultura (sino Comisionado), y han resuelto bien la participación de los länder en las instituciones de la UE.

Puestos a copiar (que no siempre sale bien), lo que deberían reclamar los partidarios del liderazgo es "más federalismo". Pero el federalismo pasó a mejor vida en España. Lo que subyace en el fondo de aquellas posiciones neocentralistas, probablemente mayoritarias en la sociedad española, es el deseo de rectificar "los excesos" del proceso autonómico, visto como consecuencia de las distorsiones de la transición política y su larga resaca. Al cabo, una distorsión temporal en el largo proceso, ya va para tres siglos, de construir un país como Francia y una capital como París.

Este fue el espíritu con el que los gobiernos de Aznar abordaron la cuestión territorial, y las posiciones del Aznar de la mayoría absoluta han conseguido cierta hegemonía en la política española, sobreviviendo al propio Aznar. No estaría nada mal comenzar a llamar a las cosas por su nombre, aunque sólo sea para entendernos.

Nota: Germà Bel (Les Cases d'Alcanar, 1963), màster en Economia per la Universitat de Chicago i doctor per la Universitat de Barcelona (UB), és catedràtic d'Economia Aplicada de la UB i professor convidat a la Barcelona Graduate School of Economics. Diputat al Congrés entre 2000 i 2004, va ser portaveu d'Economia i Hisenda del Grup Socialista des del 2001 fins al final de la legislatura. Entre 2004 i 2006 va ser professor visitant a les universitats de Cornell i Harvard. Des de llavors la seva activitat està centrada en la investigació sobre economia i política de les infraestructures i el transport, i sobre reforma del sector públic.