A sota de la reflexió adjunto les piulades al twitter que he fet sobre aquest afer, però la primera que vaig fer deia que "Molt bé que fiscalia no hagi imputat alcalde PSC Sabadell i exreg PP durant campanya. No és bo condicionar com han fet els unionistes fa 7 dies". Crec que no convé que en plena campanya aparegui una notícia com aquesta, que pot condicionar enormement i damunt la qual cal esperar la sentència judicial.
De la mateixa manera, considerem lamentable i reprobable l'actitud del diari unionista espanyol El Mundo, que va aconseguir condicionar la campanya i ben segur els resultats. Alguns partits van aprofitar la notícia generada per El Mundo a partir d'un informe fals o d'origen desconegut per a treure'n rèdit electoral. Cal destacar que partits importants com el PSC o el PP van voler aprofitar la circumstàcia de manera molt poc ètica. En el cas del PSC, fins i tot van confeccionar pancartes que deien "Catalonia is not Switzerland" i una de les seves cares més importants, l'exministre Carme Chacón, enarborava un discurs demagògic del qual hauria de donar-ne comptes ara.
Un empresari penedit va destapar el cas de corrupció de Sabadell
Un empresari que volia sortir de la trama hauria estat l'origen de la investigació del cas Mercuri, iniciada el 2010. El delator de Bustos i dels altres detinguts hauria cobrat menys del que li haurien promès.
Un dispositiu de 300 mossos van participar en els escorcolls de l'operació Mercuri CRISTINA CALDERER
Índexs de transparència municipal
El 2009 Sant Cugat del Vallès era el municipi català més transparent (i també de l'estat espanyol) segons l'organització Transparency International. En quart lloc apareixia Sabadell:
- Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): 98,8
- Mataró (Maresme): 97,5
- Elx (Baix Vinalopó): 93,8
- Sabadell (Vallès Occidental): 93,8
Els aleshores alcaldes de Sabadell, Manuel Bustos, i Sant Cugat, Lluís Recoder, van rebre el premi anual de l'ONG Transparència Internacional, després d'haver quedat primers en l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (empatats amb Bilbao, Gijón, Ponferrada i El Puerto de Santa María).
La transparència oculta sota el sectarisme
Tant Bustos com Recoder van coincidir que seria bo que els dos ajuntaments catalans –un de governat pel PSC i l'altre, per CiU– celebressin la roda de premsa posterior plegats, un gest de fair play enmig del foc creuat de la campanya catalana del 2010.
Però el valor de la transparència va començar a flaquejar tot just arran del mateix acte. En la convocatòria de premsa enviada per la delegació del govern tripartit de la Generalitat a Madrid, només es destacava que recolliria el premi l'alcalde sabadellenc, i hi afegia que Sabadell ha obtingut “el màxim índex de transparència”, sense citar que Sant Cugat del Vallès havia assolit la mateixa puntuació. El consistori santcugatenc, en un comunicat remès als mitjans, va considerar que l'“oblit és imperdonable” i va lamentar el “sectarisme” del delegat de la Generalitat a Madrid, José Cuervo. A banda, van estendre la queixa al fet que l'alcalde, Lluís Recoder, no fos convidat a una trobada informal amb periodistes i diputats a Madrid amb Cuervo i Bustos al Centre Cultural Blanquerna, que també pertany a la Generalitat de Catalunya.
El punt de vista dels grups d'interès
D'altra banda, grups socials van qüestionar el nomenament de Sabadell posant damunt la taula algunes presumptes males pràctiques o incoherències: MANUEL BUSTOS I L’OPACITAT DEL SEU AJUNTAMENT. Entre les crítiques que s'hi fan, algunes fan referència precisament a la incoherència amb haver rebut el reconeixement de Transparency International:
Fins que no ensenyi vostè els documents que promociona, seguirem pensant que les seves recollides de signatures són mentida. Que els seus papers són tan ficticis com la seva transparència.Per què adreçant-nos a vostè com a representant de la transparència, no pot dir-nos quines empreses són les que més diners facturen avui a l’Ajuntament de Sabadell i per quins imports? No ho va aprovar el Ple, això? Per què no és possible trobar aquesta dada? Ni cap d’aquestes altres que es va comprometre al Ple, que són
- Organigrama municipal
- Sous establerts per als càrrecs electes i aportacions als grups municipals.
- Import de les dietes que reben els membres del consistori i càrrecs de confiança.
- Declaracions de Bens dels càrrecs electes.
- Sous establerts per a càrrecs de confiança i comissionats.
- Actes complertes dels Plens municipals i de les Juntes de Govern Local.
- Evolució anual del pressupost segons les modificacions pressupostàries aprovades.
- Ingressos fiscals, despesa i endeutament per habitant.
- Deute públic municipal.
- Evolució deute en relació a exercicis anteriors.
- Termini de pagament proveïdors.
- Convocatòria de les licitacions
- Relació anual dels 20 principals proveïdors i quanties de les operacions.
Relació anual dels 20 principals contractistes i quanties de les adjudicacions.
Relació anual dels 20 principals adjudicataris de serveis i quanties de les operacions.- Convenis urbanístics municipals
Molt temps després d’aprovar-se la moció la major part d’aquestes informacions, que formen part de la relació dels indicadors de Transparency Internacional, no són accessibles des del web municipal.
Però altres grups d'interès van avalar: l'ajuntament de Sabadell havia rebut el beneplàcit de Transparency International i del Col·legi d'Arquitectes
No voldria mostrar un to crític envers les dues institucions citades. Es tracta d'una mera reflexió, com les que hem fet en altres ocasions, fent notar que certs grups d'interès també tenen una responsabilitat -si més no social- per manca d'acció o per imprudència.
Sempre que hi ha males pràctiques consolidades -i més en grans institucions o institucions públiques- existeixen complicitats que per acció o omissió ho afavoreixen o ho consenteixen. El cas Palau de la Música n'és un exemple. Per deixadesa i mal govern es van acabar facilitant les males pràctiques i il·legalitats.
Ara estem davant un cas on encara cal el judici, però més enllà de les responsabilitats legals, sembla que algunes males pràctiques eren habituals i sovint s'havien tractat de denunciar. No parlem, doncs, d'allò que ha de dictaminar el jutge sinó de l'estil que fa temps que grups d'interès venen posant sobre la taula.
Les agències que estan en el món de l'RSE i que atorguen etiquetes i reconeixements tenen una responsabilitat limitada a allò que descriu el seu reconeixement. Però han de ser conscients de l'ús que la institució fa del reconeixement pot alterar la percepció de la ciutadania i els altres grups d'interès.
Si finalment es confirmen les sospites sobre l'Ajuntament de Sabadell, que han conduït a la imputació de més de 20 persones, la pèrdua de reputació no sols afectarà aquesta important institució, una de les principals ciutats del país, sinó que també Transparency International pot rebre'n les conseqüències. Com és possible que es reconegués aquest ajuntament com el més transparent i ara aparegui aquest cas? De què serveixen aquests índexs? Aquestes són preguntes que legítimament es pot fer la gent. I seria bo que TI s'apressés a donar-hi resposta immediatament.
Igualment hauríem de dir sobre alguns premis, etiquetes, i reconeixements diversos que algunes agències d'RSE fan a empreses i organitzacions, i que sovint responen a un interès mutu tant de qui rep com de qui dóna el reconeixement. Quan qui atorga el reconeixement té interès a veure-se'n beneficiat caldria ser molt rigorós, perquè la trivialització dels reconeixements pot portar a la llarga a un desprestigi de l'RSE. En aquest sentit, és preocupant que es puguin reconèixer empreses que tinguin alguna bona pràctica d'RSE alhora que poden estar incomplint normes legals en altres aspectes.
Si es van coneixent dades que confirmin les males pràctiques, també el Col·legi d'Arquitectes hauria d'explicar els motius pels quals no va actuar davant les denúncies d'alguns col·legiats i per què va premiar el director d'Urbanisme municipal:
"Clima de terror" en l'urbanisme de Sabadell. "Coaccions", "clima de terror" i amenaces. Són els mètodes usats per Manuel Somoza, la mà dreta de Manuel Bustos en l'urbanisme de Sabadell, que sense èxit van fer notar un grup d'arquitectes [...] El Col·legi d'Arquitectes va ser informat pels afectats dels detalls i de l'ambient que es vivia en aquelles comissions urbanístiques a la capital del Vallès. En un escrit de resposta als col·legiats, datat el 16 de novembre del 2005 i al qual també ha tingut accés aquest diari, es comprometien a designar un instructor per investigar el cas i que elevés les diligències als òrgans centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya perquè, si calia, ho denunciessin a la fiscalia "per verificar si de la queixa i els documents acompanyats pels arquitectes se'n desprenien possibles delictes". Però les intencions i la promesa d'aquell escrit es van quedar en res i, segons els arquitectes, mai es va investigar res.Piulades al twitter sobre aquest afer:
El 2009 el Col·legi, tot i conèixer les queixes d'alguns dels seus membres per les activitats "irregulars" del director d'Urbanisme, va entregar una medalla a Somoza "per la seva contribució al progrés de la professió o del Col·legi".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada