- Es posa música al 'Poema als Voluntaris' de Miquel Martí i Pol
- Se pone música al 'Poema a los Voluntarios' de Miquel Martí i Pol
Fa uns dies us informàvem que el Poema als Voluntaris, de Miquel Martí i Pol, havia estat traduït a l'anglès per Matthew Tree, i posteriorment, una altra escriptora, Patricia Gabancho, l'ha traduït al castellà.
Hace unos días os informábamos que el Poema als Voluntaris, de Miquel Martí i Pol había sido traducido al inglés por Matthew Tree, y posteriormente, otra escritora, Patricia Gabancho, lo ha traducido al castellano.
[es] ¡Hoy es un gran día! Gracias al entusiasmo de Obra Social La Caixa y la Conselleria de Bienestar Social y Familia de la Generalitat de Catalunya hoy ve la luz el disco 'Poema para los Voluntarios', el último trabajo de TGV CHOIR, con todo el optimismo y la energía de los directos de TGV. ¡Gracias a cada uno de vosotros por hacerlo posible!
[en] Today is a great day! Thanks to the enthusiasm the CD was welcomed by Obra Social La Caixa and the Ministry of Social Welfare and Family Affairs of the Government of Catalonia, it's coming out today: 'Poem for the Volunteers', the TGV CHOIR’s latest record, with all the optimism and energy of TGV CHOIR’s live performances. Thank you everyone for making it possible!
Poema als voluntaris
Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva tendresa.
D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.
Així desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.
Miquel Martí i Pol
Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva tendresa.
D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.
Així desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.
Miquel Martí i Pol
Poema para los voluntarios
"Si no podemos retocar los años para convertirlos
en una retahíla llena de maravillada luz,
ni nos es dado detener el tiempo y creer
que el horizonte siempre nos será propicio,
pensemos por lo menos la vida como un ámbito
de claridades posibles, y vamos a vivirla
tan plenamente que por fuerza despierte
ecos inesperados y manifieste
toda su ternura.
De este espacio misterioso y dúctil
como una mano infantil o como un reto
todos somos responsables, y ya es hora
de asumir el esfuerzo y la belleza que contiene
poniendo a prueba sin ninguna reserva
las manos, la voluntad y la mirada,
haciendo vibrar el gesto con determinación,
sintiéndonos desenvueltos y solidarios.
Así deseos, ilusiones y sueños
no nos impedirán el dormir o la esperanza,
y así por el mar tan íntimo del silencio
lejos de tumultos y gritos y proclamas
conquistaremos la plácida armonía
de aquellos que saben verse y amarse
no en su propio gozo, sino en el de los demás."
Traducido del catalán por Patricia Gabancho
A Poem For The Volunteers
If we cannot embellish the years, making of them
full strings of wondrous light
nor have it in our power to put a halt to time and
believe that the horizon will always be propitious to us
let us at least think of life as a place
of possible clarity, and let us live it
fully enough that it be obliged to release
unexpected echoes and to reveal
all of its tenderness.
For this mysterious, ductile space
We are all responsible as if it were
a child's hand or a challenge and it is time
to take on its vigour and beauty
putting our hands, will and insight
to the test, regretting nothing,
doing all we must with determination,
knowing ourselves to be our own, solicitous masters.
So that desires, wishes and dreams
will make us lose neither sleep nor hope,
and so across the intimate sea of silence
far from shouts and declamations and hubbub
we will obtain the placid harmony
of those who know how to love, revelling
not in their own joy, but in that of others.
Miquel Martí i Pol
Translated from the Catalan by Matthew Tree.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada