6.12.12

Comentaris sobre el conflicte Toni Albà - Carmen Machi

Toni Albà fa pública la seva versió de la 'polèmica Machi'. L'actor ha publicat un comunicat de tres folis on considera un "error" haver insinuat un boicot contra l'actriu i el Teatre Lliure, però critica els signants d'un manifest que "menteix i nega el dret a decidir del meu poble".

El resum del cas es remunta a la setmana passada. Dijous l'actor va llegir que s'estrenava a Barcelona l'obra 'Juicio a una zorra'. Explica l'actor: "Jo, de sobte, vaig relacionar el nom de Carmen Machi amb el 'Manifiesto' que m'havia indignat uns dies enrere. I vaig fer la piulada en qüestió, que vaig acabar amb un 'No hi anem!' de protesta, sí. 'No hi anem!' on hi hauria d'haver dit 'Nosaltres no hi anem!' (referint-me als meus, els de casa)... el que en primera persona del singular seria 'Jo no hi vaig!'. Error? Sí: la meva protesta personal va ser entesa com una crida al boicot a aquesta obra i no hauria d'haver estat així". 

El Teatre Lliure ha publicat un comunicat en què expressa la seva "solidaritat amb Carmen Machi, que ha vingut al Lliure en qualitat d’actriu i a fer teatre, amb independència del fet d'haver exercit la llibertat de pensament i d’opinió, que és un dret que, fins ara, podem exercir tots", i mostra la "indignació davant d'intents de boicot" d'un company de professió. El director del Teatre defensa que el nom de “lliure” permet acollir-hi tota mena d'artistes: "Triar o discriminar un artista de pensament democràtic per raons no teatrals seria com triar o discriminar els espectadors, una clara actitud excloent, i en el cas d’un teatre públic, delictiva".

L'actor s'ha disculpat i ha assumit el seu error pel que va ser interpretat com una crida al boicot. Penso que ha fet bé, ja que no és bo entrar en un joc de persecucions personals i boicots empresarials. Aquesta deriva sols interessa als que no tenen la raó, als que pretenen imposar una fórmula pre-democràtica.

Això no treu que el manifest que va firmar l'actriu sigui vergonyós. Cal preguntar-se on eren tots aquests intel·lectuals que ara professen el federalisme quan Catalunya era atacada. Cal preguntar-se quin posicionament han tingut respecte al nacionalisme espanyol. Però llegint el manifest la resposta és evident. En primer lloc, per a ells el nacionalisme sols és dels catalans. Els espanyols són immaculats. Quina credibilitat poden tenir quan ja parteixen d'aquesta actitud?

A més, no accepten les agressions que permanentment ha tingut Catalunya al llarg d'aquests darrers tres segles: "La afirmación de que España perpetró agresiones contra Cataluña es una desgraciada manipulación del pasado". El seu nacionalisme els hi obnula la raó. No tenen cap objectivitat.

O s'enganyen o són còmplices d'un gran engany quan fan afirmacions com "Ni Cataluña está sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga sentimiento alguno de menosprecio hacia ella. Bien al contrario: Cataluña suscita afecto, admiración y reconocimiento, entre otras razones porque sin ella, sin su lengua, sin su cultura y sin su aportación solidaria, no puede entenderse la España democrática". Aquestes afirmacions fan riure! Semblen extretes del vídeo ridícul que va fer abans de les eleccions el PP on persones que han estat atacant Catalunya de manera bàrbara afirmen sense enrojolir que "aman a Cataluña".

Defensen com un gran valor que "La transición de la dictadura a la democracia se hizo de la ley a la ley pasando por la ley. Ahora, paradójicamente, los independentistas para llevar adelante su denominada transición nacional se proponen violentar la ley democrática". És a dir, defensen el "todo está atado y bien atado" del Generalísimo. Aquesta Transició sols hauria estat modèlica si hagués servit com a base pacífica i pactada per anar endavant en l'aprofundiment democràtic. Sabem que els militars van marcar elments fonamentals del text, com el fet que les nacions que formen part de l'estat espanyol s'anomenessin nacionalitats, com a eufemisme. Però després ha estat la presumpta democràcia bipartidista i nacionalista espanyola la que -sense necessitat de militars- hagi oblidat no sols la realitat plurinacional sinó el mateix text aigualit de la Constitució.

Sobre la ruptura legal, haurien de saber que, si es produeix, sols serà per la manca dels espanyols de cercar una sortida democràtica consensuada, com la que sí que Gran Bretanya dóna a Escòcia. Si pretenen que el futur de Catalunya l'hagin de decidir conjuntament catalans i espanyols, el seu concepte democràtic em sembla senzillament ridícul i trampós. I si ens volem remuntar una mica més, haurien de saber que Catalunya forma part d'Espanya perquè Felip V va trencar el marc legal, suprimint il·legalment les Constitucions de Catalunya.

En tot cas, creuen que les eleccions ja garanteixen la democràcia: "Ni España ni la Constitución de 1978 ni el Estatut de 2006 niegan a los ciudadanos de Cataluña ejercer su derecho a decidir; son los partidos que apoyan la fulminante independencia de Cataluña quienes confunden las opciones al concurrir, una tras otra, a las citas electorales con programas edulcorados, indoloros y sin coste político, social o económico alguno, pensando ampliar así sus apoyos en las urnas". Doncs, si creuen això, davant els resultats d'unes eleccions en què els partits han expressat clarament el seu posicionament, se suposa que el seu punt de vista hauria de ser clar en el sentit que ja no cal ni cap referèndum ni consulta: el poble ja ha parlat, no?

En tot cas, malgrat el to ranci menyspreador del manifest, sí que cal reconèixer que respecta el dret a decidir: "No obstante, si ese sentimiento [nacional] de forma mayoritaria se manifestara contrario de modo irreductible y permanente al mantenimiento de las instituciones que entre todos nos dimos, la convicción democrática nos obligaría al resto de los españoles a tomarlo en consideración para encontrar una solución apropiada y respetuosa: los ciudadanos de Cataluña tienen que saber que este es nuestro compromiso irrenunciable".

Ho expressen d'una manera poc clara. No costaria res dir que democràticament Catalunya pot crear un nou estat, obtenir la secessió, autodeterminar-se... com vulguin. Però no: tot just parlen de "tomarlo en consideración para encontrar una solución apropiada y respetuosa". Vull entendre que volen dir respectar la decisió dels catalans, però no ho diuen clar. Prefereixo pensar que són demòcrates i que ho accepten.

Tot i així, demòcrates però després d'haver-te denigrat. Si els intel·lectuals progressistes ho fan així, com ho faran els de dretes, o els no intel·lectuals, o com ho faran els milions d'espanyols que cada dia reben la informació manipulada dels mitjans de comunicació espanyolistes?

Malgrat el que he dit al començament, si aquest manifest es posicionés en contra del dret a decidir, sí que consideraria que els seus firmants són antidemocràtics i, en conseqüència, persones non grates. Contra els antidemòcrates sí que cal actuar amb fermesa. Però si solament es tracta d'una actitud de despreci però amb acceptació de la democràcia, crec que cal ser molt respectuós i tolerant, i tractar que entenguin que la seva actitud parteix del desconeixement, de la desconsideració, de la superioritat, i esperant que puguin reflexionar sobre quines són les millors actituds per tal que el dia després de la independència puguem tenir unes relacions personals, culturals, socials, econòmiques i polítiques excel·lents.


Nota: jo vaig subscriure el Manifest progressista per l'estat propi, per la cohesió i el progrés social i posteriorment també he subscrit el del Col·lectiu Wilson.

0 comentaris: