Un any complicat per a mi

Versión en castellano

Aquest ha estat un any complicat per a mi. I no precisament per la crisi, com potser es podria intuir fàcilment a partir de l'afirmació.

A començament d'any vaig tenir un atac de lumbàlgia com a conseqüència d'un gran volum de feina que fins aleshores havia anat gestionant adequadament, sense derivar en estrés, però que finalment, davant un col·lapse, el cos -que és savi- va avisar. I com que no es tractava d'una situació deguda a causes físiques, el malestar se m'ha allargat mesos. Pràcticament tot l'any.

En més d'una ocasió havia dit públicament que dels temes de conciliació de la vida laboral i personal no en parlava gaire perquè em sentia profundament incoherent. I si hi ha una actitud que m'agrada practicar és la de parlar de coses en les que crec. En la conciliació hi crec, però no en podria parlar amb autenticitat.

Ara potser hauré de començar a practicar-la. I potser resulta que aviat em veureu que en començo a parlar amb més intensitat! Certament, per a un professional la conciliació també és una bona pràctica. No solament és una bona pràctica en empreses. Els professionals independents, com que sovint ens podem combinar prou bé la feina d'acord amb necessitats diverses, acabem conciliant necessitats diverses però a costa de destinar un nombre impossible d'hores a la feina.

En el cas d'algunes activitats en què es barreja l'activitat professional amb l'activitat vocacional, això encara és més greu, perquè no hi ha una divisòria clara entre la feina i la no-feina, entre oci i neg-oci, que diríem fent ús de l'etimologia.

Sovint he explicat que per a un professional autònom pot ser una mostra de transparència mostrar les multes que reps, tant de trànsit com altres, per a demostrar la teva fiabilitat i sentit de la responsabilitat. Potser també convindria gestionar, i per tant mostrar, les hores de dedicació. En tot cas, la gestió acurada hauria de formar part de la nostra responsabilitat social, perquè afecta la nostra qualitat de vida i salut, i també pot afectar la qualitat de la feina proveïda. Enguany he de lamentar que he disminuït la qualitat de la feina per raó del que he explicat, especialment pel que fa a terminis de lliurament. Em sembla que també he disminuït el nombre d'articles publicats al bloc, però això és el menys important! He d'agrair la comprensió de la clientela, però em sembla evident que no puc tornar a caure en aquesta situació. Ara acabaré l'any com bonament pugui, però amb la clara intenció d'iniciar un nou any amb un nou esperit.

En tot cas, sí que m'agradaria compartir alguna cosa més sobre la situació que he viscut. Certament, vaig creure que m'ho havia buscat... perquè va ser un inici d'any de col·lapse absolut, pensant que podria superar la muntanya de feina amb un gran esforç personal.

De fet, una de les maneres d'evitar aquests col·lapses tan personals que podem tenir els professionals autònoms és a partir de la xarxa de col·laboradors o de fer el pas a crear una empresa. La xarxa ja l'anava articulant, però molts dels encàrrecs que tenia acabaven requerint una dedicació molt personal. I de fet, feia quatre anys que havia iniciat converses amb diverses persones per a fer el pas a crear una empresa, cosa que no és fàcil. Finalment, i havent trobat dos altres socis amb qui compartir aquest projecte, ens vam decidir a definir-la i constituir-la. El propi procés de creació -necessari- ha requerit un bon volum de dedicació que ha ajudat a provocar la situació límit. Tanmateix, ara ja està funcionant i alguns projectes ja els fem a partir d'aquest projecte comú de tres socis. Aviat us la presentaré.

L'altre cosa que no em puc deixar d'explicar, en aquest procés de transparència professional (i que el cas d'un autònom acaba sent personal), és com he anat descobrint una de les causes de la crisi soferta: l'ordinador. És cert que he viscut situacions de molt volum de feina però bé que en altres moments els havia superat. Quina és la circumstància que ha canviat? Doncs que feia uns mesos havia canviat de Windows a Mac. Arribat en aquí, prefereixo aturar-me perquè canviaria el to educat per la grolleria.

En tot cas, us aconsello que si heu de fer un pas de tal MACnitud us ho penseu bé. I sobretot desconfieu de tots els fanàtics de Mac que, davant els problemes, us diran que d'ara en endavant heu de pensar diferent, que encara penseu en windows... I metrestant els direu que abans podíeu fer coses que ara no podeu. Però ells us diran que encara penseu a l'antiga. Només us diré que hi ha persones que han tingut depressions per un canvi de sistema operatiu. Un servidor, per sort, senzillament ha generat una lumbàlgia i potser una mena de fòbia a l'eina amb la qual treballo tot el dia. Vaig arribar a fer un bloc despotricant de Mac.

Per cert, a l'AppleStore, després d'anar a explicar-los tots els problemes amb el correu electrònic (entre altres), em van dir que per a l'ús professional que feia jo, el programa dels Mac, el Mail, és per a estudiants. I em van recomanar que tornés immediatament a l'Outlook, perquè no hi havia color. Gràcies per la sinceritat! Si aquesta i altres coses les hagués sabut un any abans, potser hauria sortejat el gran volum de feina sense haver generat cap lumbàlgia.