8.5.12

"Si tens collons, dímelo a la cara"

El president de la Comunitat Autònoma d'Extremadura ha citat l'alcalde de Barcelona al ring. L'afirmació de "si tens collons, dímelo a la cara", seguida de "yo voy donde me diga" és una invitació a convertir la política i els Parlaments directament en un torneig de bufetades.

Sincerament, penso que una persona que fa una afirmació com aquesta hauria de deixar l'activitat política de manera immediata. És impresentable. Suposo que no ho ha dit tot en castellà perquè hagués estat massa evident (¡si tienes cojones, dímelo a la cara!) i la utilització del català desvia la contundència de l'afrenta.

El presidente de Extremadura, José Antonio Monago, ha desafiado al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, y le ha dicho que "si ten collons, dímelo a la cara", en referencia a las declaraciones del último en las que afirma que el AVE extremeño es una "catástrofe". Además, califica a Trías de político "antiguo" y "trasnochado".



La pregunta a fer-se és per què ningú a Espanya saltarà a criticar-lo. No se m'acut cap altre raonament que el racisme contra els catalans que té orígens de fa cinc segles i que en els darrers anys ha augmentat de manera molt rellevant. En parlem?
En tot cas cas, les formes no haurien de fer-nos perdre el fons, ja que aquesta és la intencionalitat de les declaracions.

L'alcalde de Barcelona ha esgrimit uns arguments de manera impecable i que no han obtingut cap resposta racional. La polèmica arrenca d'una entrevista que van fer a Trias a Catalunya Informació aquest diumenge. A més de repassar l'actualitat municipal, l'alcalde es va queixar del fet que infraestructures que afecten, per exemple, el futur del port, estiguin aturades per falta d'inversió i, en canvi, l'Estat inverteixi diners públics a fer arribar l'AVE a Extremadura. "Que es gastin diners en coses que des del punt de vista cost-benefici són una catàstrofe... portar l'AVE a Extremadura és un desastre, Portugal ja ha dit que no pensa enllaçar-lo, i que jo tingui problemes perquè em facin una estació o el tema més important que té Barcelona, que és la sortida de les mercaderies del port...", va dir. I va concloure: "La gent no ho entén".

Ho expressaré jo de manera més clara: les inversions que l'estat espanyol ha fet en alta velocitat sols es deuen a una paranoia nacionalista fora del sentit comú, pagades amb diners que no es tenen, i deixant com a herència unes infraestructures absolutament insostenibles, que no es podran mantenir i que són absolutament ineficients. Amb la situació de crisi a data de 2012 encara és més imperdonable que s'estiguin mantenint aquestes inversions i no les polítiques socials o les inversions que sí que han de permetre el rellançament econòmic. De fet, no fer les inversions estratègiques vinculades amb l'economia real, com les que afecten el corredor mediterrani i les connexions del port de Barcelona, suposa un risc enorme de pèrdua d'oportunitats.
Quan es dóna el cas que Portugal ja ha anunciat que no pensa connectar la línia, tot plegat fa riure per no plorar. El nacionalisme espanyol, amb la complicitat diria que absoluta de la seva societat civil, accepta que la "vertebración nacional" és una prioritat per damunt del desenvolupament econòmic i la sortida de la crisi. I cada vegada es veu més clar que cal com sigui enfonsar l'economia catalana en previsió dels processos de secessió que s'hi apunten.
Hem parlat en altres ocasions del corredor central i de les implicacions econòmiques, empresarials, polítiques, i ecològiques. Ara fa poc aquest article:
  • 23.3.12 La motivació central del corredor central. Hem parlat en algunes ocasions dels corredors ferroviaris que han d'unir la península Ibèrica amb la resta del continent europeu. Avui està justificat que ho tornem a fer, però sense pèls a la llengua.
Entre altres coses, hi deia:
  • Un extraterrestre caigut del cel no podria comprendre com és possible planificar les infraestructures espanyoles amb criteris tan ineficients, cosa que no ve d'ara sinó de fa lustres i fins i tot segles. El motiu està estudiat: la voluntat d'utilitzar les inversions en infraestructures com a instrument per a la vertebració d'Espanya. Aquestes són les seves paraules, però no costaria anar més enllà en la interpretació i captar la voluntat de construir la nació espanyola des de l'estat. És senzillament un projecte nacionalista que paguem tots, i fins i tot la resta d'europeus.
Altres reflexions sobre el tema:
7.9.11 El corredor ferroviari Mediterrani en perill
17.12.10 La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país
3.12.10 L'Arc Mediterrani desembarca a Brussel·les
18.4.10 Els viatgers europeus no poden travessar els Pirineus amb alta velocitat