La Plataforma per la Llengua edita un llibret amb 11 arguments perquè les escoles puguin defensar la immersió lingüística

Desfer tòpics sobre l'ensenyament en català i rebatre les afirmacions errònies que pretenen tergiversar la realitat lingüística del país. Aquests són els principals objectius del llibret Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l'escola catalana, que acaba d'editar la Plataforma per la Llengua i que es farà arribar a les escoles del país. Podeu descarregar-vos la versió digital en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/90.

El document s'estructura en 11 afirmacions falses que sovint s'han difós per carregar contra el model, internacionalment lloat, de l'escola catalana en llengua i continguts, el que popularment coneixem com a immersió lingüística, per raons purament polítiques i no educatives. A cada una d'aquestes afirmacions se li contraposa un argument que destaca la importància i validesa d'aquesta metodologia, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua tot fent-la servir com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social en tots els àmbits de l'escola i en totes les activitats extraescolars, en la cohesió social del país.

El document vol ser un material de suport a la comunitat educativa, una eina pràctica que afronta la problemàtica sorgida recentment arran de la lluita judicial engegada per uns pocs pares contra el model.

L'argumentari explica, per exemple, com la metodologia d'immersió lingüística es va basar en les experiències aplicades al Canadà (al Quebec) i als Estats Units i com es tracta d'un model lloat internacionalment per diversos organismes, com per exemple el High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a altres territoris europeus. El mètode també ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol. A més, aquest no és un model utilitzat exclusivament a Catalunya, per la qual cosa és il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l'escola catalana i no pas l'europeu o d'altres regions d'Espanya com pot ser Madrid: efectivament, sense anar més lluny, el Govern de Madrid utilitza la immersió lingüística per al castellà tal com a casa nostra es fa amb el català.

També es rebat l'afirmació que la immersió només afavoreix l'alumnat catalanoparlant i que té com a objectiu crear una societat monolingüe en català: ben al contrari, és la garantia que els nens i nenes que no tenen el català com a llengua primera siguin igualment competents en les dues llengües oficials i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvolupar-se que la resta. A més, es nega també que la metodologia atempti contra el bon coneixement de la llengua castellana, i per tal de reforçar aquesta afirmació, s'aporten dades que demostren que la competència en llengua castellana de l'alumnat a Catalunya i a Espanya és molt similar. També les proves de castellà de la selectivitat a Catalunya són fins i tot millors que les de Espanya.

L'argumentari s'ha presentat ja a les 12 escoles de Santa Coloma de Gramenet que el curs 1982/83 van fer les primeres proves pilot del Programa d'Immersió Lingüística i que, trenta anys després, es van tornar a reunir per refermar el compromís amb l'escola en català. Properament, es farà arribar als centres educatius i es presentarà a la comunitat educativa en una sèrie de xerrades i presentacions.