Denunciat per malversació el jutge que presideix el Tribunal Suprem i que va comparar el català amb el mandinga

Un vocal del Suprem acusa, Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, d’utilitzar diner públic en viatges privats i hotels de luxe.

Divar ja va mostrar actituds indignes del càrrec que ocupa, quan va tractar de ridiculitzar la llengua catalana, amb unes afirmacions de les quals formalment es va haver de disculpar. La seva actitud mancada d'ètica i equanimitat va mostrar-se durant una compareixença al Congrés dels Diputats, en comparar el català amb la llengua mandinga, respecte l'ús de la llengua catalana en la justícia.

Ara es tracta d'una suposada malversació de diners públics. El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce té sobre la taula la denúncia que el vocal del Tribunal Suprem (TS) José Manuel Gómez Benítez va presentar aquest dimarts.

Segons recull el diari El País, la denúncia apunta que Dívar va carregar a l'erari públic les despeses de viatges a hotels de luxe a Puerto Banús (Marbella) i a restaurants cars en almenys sis ocasions entre setembre de 2010 i novembre del 2011 per un import de 5.658 euros.

A la denúncia, Gómez Benítez recorda que Dívar no té habitatge a Màlaga, sinó a Madrid i que no consta cap activitat que motivi els desplaçaments. El vocal del Tribunal Suprem recorda que els desplaça ments de Dívar a Marbella no només han suposat el pagament dels hotels i restaurants on ha estat, sinó també la despesa que implica el desplaçament d'entre cinc i set escortes, que ascendeix a 26.741 euros.

Si el fiscal general de l'Estat considera que tot plegat pot ser constitutiu d'un delicte, podria presentar la denúncia davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, que és la competent per instruir el procés contra el president del propi Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial.

En concret, segons El País, els fets podrien ser constitutius d'un delicte de l'article 433 del Codi Penal que sanciona amb multa de sis a 12 mesos i la suspensió de càrrec públic d'entre sis mesos i tres anys l'autoritat que destini caudals que s'han posat a la seva disposició per raó de les seves funcions a usos aliens de la funció pública.