Oriol Amat
Article / 08 de maig de 2012
La realitat és que hi ha moltes empreses que estan reduint ingressos ja sigui per la crisi (constructores, automòbil o comerços, per exemple) o a causa de les transformacions sectorials (diaris, agències de viatge, etc.). En aquests casos, l'important és redissenyar el model de negoci per augmentar els ingressos, però si no se'n surten han de retallar despeses.
Quan ja s’ha retallat tot, l’únic que queda per passar les tisores és el cost de personal, i sovint el que s’acaba fent és reduir el nombre d'empleats. Així, si cal reduir el deu per cent dels costos laborals, s'acomiada el deu per cent de la plantilla. Això pot comportar costos importants, a banda que no és pas fàcil de fer. De tota manera, hi ha alternatives amb menys càrrega per a tots. Per exemple, en algunes empreses el que es fa és repartir l'esforç de reducció salarial entre tots els treballadors. En lloc d'acomiadar, es redueix el salari de tota la plantilla. Per fer-ho més equitatiu, la reducció no és lineal sinó que es du a terme de manera progressiva.
Una altra opció és reduir la jornada laboral i també el salari. Com a país, més val que tothom tingui feina, encara que la jornada laboral sigui reduïda, que no pas tenir el vuitanta per cent de la gent treballant moltes hores i el vint per cent de la gent restant aturada. Hi ha països que han anat més lluny pel que fa a repartir la feina entre més gent, la qual cosa els ha ajudat a tenir índexs d’atur molt més baixos.
Cal tenir en compte també que a la Seguretat Social li surt més barat pagar una part del sou a molts treballadors amb jornada parcial que pagar a uns quants la totalitat del subsidi d'atur. Tot plegat no és fàcil, ja que requereix empreses, treballadors i sindicats compromesos de veritat amb la responsabilitat social.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada