La Marató recapta 4M€ contra la pobresa i obre un debat sobre les polítiques de benestar social

La celebració d'una Marató extraordinària sobre la pobresa no ha deixat indiferent. En primer lloc suposa normalitzar la consciència que vivim en un país on hi ha pobres i que aquests no corresponen al perfil tradicional sinó que qualsevol ciutadà hi pot caure sobtadament.

Aquest és el gran èxit de la Marató: conscienciar. I també, per descomptat, aportar uns recursos solidaris que aniran a entitats socials sense ànim de lucre per a portar a terme les seves missions en un context de reducció de les subvencions i donacions i d'augment enorme de les necessitats.

Però la convocatòria també ha suscitat debats intensos sobre a qui correspon la responsabilitat de la lluita contra la pobresa i sobre qui són els responsables d'aquesta crisi. Alguns col·lectius han arribat a mostrar-se crítics amb la realització d'aquesta Marató. I ho han fet amb intensitat: vegem sinó el vídeo de rèplica que han muntat. En primer lloc el magnífic vídeo de la Marató de TV3 i tot seguit la versió:






La Marató ha aconseguit una magnífica recaptació de 4 milions d'euros en el moment de tancar el programa, i esperem que encara augmenti en els propers dies. És gairebé la meitat del que es va aconseguir en la Marató anual destinada a les malalties, i certament no es pot demanar més a una ciutadania que ja col·labora cada any en aquest gran esdeveniment ciutadà. Aquesta marató tenia un caràcter extraordinari i ha demostrat que no va ser un error.

Evidement, podem considerar-ho així gràcies a la qualitat professional dels qui l'han realitzada, tot l'equip de la televisió pública catalana i les entitats i experts que han estat ajudant-hi. A més, han obert la porta a les opinions crítiques, que també formen part de la lluita contra la poblesa i contra les causes que la provoquen. Així, hem pogut escoltar entre d'altres les veus de Vicenç Navarro o d'Arcadi Oliveras.

La raó del que exposen aquestes persones no hauria de ser cap obstacle per a facilitar la sensibilització de la ciutadania i la seva implicació solidària. Evidentment, com va explicar perfectament el presentador Antoni Bassas, la Marató no pretén ser "la" resposta contra la pobresa, sinó senzillament el compromís de la televisió pública en uns moments molt greus.

El fet que cada dia l'estat espanyol destini a l'exèrcit 10 vegades més del que la Marató ha recaptat en un dia podria ser un motiu de desmobilització. O encara més que Bankia demani a l'estat més de 20.000 M€,  sigui 5.000 vegades més... La Marató, doncs, sols és una manera de dir que la ciutadania estem aquí, que el problema ens el sentim proper, nostre, col·lectiu. I no s'hauria d'entendre com caritat sinó com sensibilització. Alhora també permet que les entitats socials adquireixen un major protagonisme públic i sigui vistes com uns actors fonamentals en la vertebració de la societat i en el capacitat d'articular respostes, tant les urgents com les profundes. La Marató està en la línia de les respostes urgents, i en absolut desmereix les profundes sinó que hi obre la porta al debat públic.