13.2.12

Sobre la discriminació a la clientela a Cortefiel

Em demanen l'opinió sobre un nou cas de maltracte a un client per raons lingüístiques. Es tracte d'un treballador d'origen italià a l'establiment de Cortefiel del Portal de l'Àngel de Barcelona. És un cas no solament relacionat amb la Responsabilitat Social sinó de clar incompliment legal, a banda de la prepotència i mala educació davant la clientela.

El grup Cortefiel és el segon grup espanyol de distribució i fabricació de roba tèxtil, després d'Inditex i una de les principals cadenes a Europa, amb especial rellevància en la moda d'Espanya, Portugal, Bèlgica, Holanda i Mèxic. La península Ibèrica constitueix prop del 80% dels ingressos del grup. Disposa de quatre marques: Cortefiel, Pedro del Hierro (moda masculina), Springfield (urban style), Women'secret (llenceria).

Per anar més enllà de l'obvietat, he consultat el codi ètic de l'empresa Cortefiel i de seguida he pensat en un article que vaig escriure fa tres mesos, del qual retallo un fragment:
26.11.11 Requeriments legals dins el codi de conducta

Els codis ètics no estan concebuts estrictament amb una finalitat normativa sinó que pretenen gestionar els valors. Tot i així, també és cert que acaben prescrivint algunes conductes amb caràcter necessari o fins i tot poden esdevenir un document contractual en referència a algun grup d'interès com ara els subcontractistes. El fet que el codi de conducta no tingui ni hagi de tenir un caràcter exhaustiu de quines són les males pràctiques fa que alguns codis n'esmentin algunes mentre que no facin referència a d'altres. O fins i tot que descriguin aquestes males pràctiques de manera diferent. Vegem-ho amb un exemple. Comparem un fragment del codi de conducta amb el fragment corresponent del Codi Penal.
  1. Grupo Cortefiel no tolera ningún tipo de discriminación por razones de sexo, raza, religión, discapacidad, edad o pertenencia a territorio o nación. La igualdad de oportunidades para hombres y mujeres en función de sus méritos y capacidades es plena y efectiva
I ara vegem que estableix el Codi Penal diu sobre aquestes matèries:

Art. 314: Los que produzcan una grave discriminación en el empleo, público o privado, contra alguna persona por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, por ostentar la representación legal o sindical de los trabajadores, por el parentesco con otros trabajadores de la empresa o por el uso de alguna de las lenguas oficiales dentro del Estado español, y no restablezcan la situación de igualdad ante la ley tras requerimiento o sanción administrativa, reparando los daños económicos que se hayan derivado, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de 12 a 24 meses. (LEY ORGÁNICA 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal)

És interessant és observar quines són les males pràctiques que l'empresa no ha volgut explicitar o les que ha explicitat de manera diferent. En concret la llengua no hi apareix, ha estat deliberadament suprimida.
Cal dir que la comparació amb el cas que ens ocupa no és exacta. La recerca que mostrem és en referència a discriminacions a un treballador, no a la clientela. Són altres les lleis que obligarien aquest treballador a entendre la clientela -com a mínim tenir disponibilitat lingüística.

Però he volgut fer aquesta altra referència perquè s'entengui que la voluntat de no gestionar les matèries lingüístiques és profunda i ja s'elimina fins i tot de la codificació interna. Per tant, és més que probable que aquests treballadors no hagin rebut cap indicació sobre els usos lingüístics, les bones pràctiques, aspectes bàsics en referència a les normes legals i a les normes de bona educació, basades en la correcta identificació de qui és el client i qui és el dependent.

Per acabar, també vull fer notar que Cortefiel no solament té un codi ètic (amb dos breus documents, un respecte a temes interns i l'altra als externs) sinó que també publica memòria de responsabilitat social.

Tant per a aquells que m'han demanat l'opinió sobre el cas de Cortefiel com per als amants de l'RSE, recomano mirar la memòria d'aquesta empresa, ja que penso que directament i sense cap por a equivocar-me podríem qualificar-la com el document de nivell A+ de més baix nivell.

Donat que és difícil trobar l'accés al pdf de la memòria, us l'adjunto aquí

En pdf és impossible de mirar la informació. I en format web també hi ha problemes per accedir a tota la informació, com per exemple a la pàgina 11 on no aconsegueixo veure sencer el continguts d'abast de la memòria.

O a la pàgina 10, compromís amb la societat, has d'esperar que vagi passant un scroll automàtic que t'informa d'algunes dades genèriques sobre les quals no hi ha cap informació qualitativa o interrepretativa. En un altre lloc del web disposa de les col·laboracions socials que fan, i això que ho desenvolupen amb un major detall: d'alguna manera és com si sols focalitzessin la filantropia i, al damunt d'aquesta haguessin construït un format de memòria d'RSE.

A les xarxes socials hi ha persones que es presenten com a extreballadors que expressen mancances en la qualitat laboral, indicant la diferència amb altres marques. Evidentment, aquestes queixes no poden constituir cap base científica, però si vols obtenir dades sobre la qualitat laboral de Cortefiel, les dades aportades a la memòria d'RSE de l'empresa són del tot insuficients. Tenint en compte que es tracta d'una memòria A+, em sembla que desprestigia el model GRI i alhora genera desconfiança envers la companyia. I em sembla que tampoc queda ben parada l'empresa verificadora, com no sigui que ells hagin verificat un document diferent del que es presenta al web.

0 comentaris: