Si tenim en compte el pes demogràfic, en aquesta llista força exhaustiva de les llengües que parlen a Europa, entre les quals n'hi havia algunes amb demografia menor, com per exemple el maltès, només hi havia una exclusió rellevant, la llengua catalana.
És habitual que aquests oblits no siguin casuals, i a la llengua catalana se li faci un tractament no basat en criteris objectius o comercials sinó altres de caràcter més polític o ideològic impropis d'una lògica empresarial. En tot cas, forma part d'una estranya anomalia: malgrat ser una llengua de dimensions mitjanes a europa (la 15a de 32, per demografia, i amb major potència si atenem a indicadors culturals, econòmics, xarxes socials, etc.), no té el reconeixement oficial que li pertocaria, ni a Europa ni a l'estat espanyol. Per això, moltes empreses es deixen portar per consideracions no empresarials a l'hora de fixar la seva política de llengües. Companyies provinents d'altres països, amb un major desconeixement, sovint es deixen portar per consideracions político-administratives. Companyies espanyoles, amb un coneixement més proper i una implicació emocional, sovint es deixen portar per consideracions político-ideològiques. I això té unes conseqüències...
Quan una companyia s'adona que la seva pràctica pel que fa a l'status atorgat a les llengües era anòmal, ho corregeix introduint-hi un criteri netament empresarial. I això és el que ha fet aquesta empresa, la qual en 24 hores ha estat capaç d'introduir el català dins la llista de les llengües en què ofereix els seus serveis. És a dir, els serveis ja els oferia, però no apareixia a la llista. Malauradament, ni la rapidesa ni la sensibilitat no són tals en altres companyies.
És aquest un tema de responsabilitat social? Curiosament sí. No ho seria en unes condicions normals, en què es podria parlar de millora contínua de la qualitat, etc. Però quan ens referim a un aspecte relacionat amb l'existència d'una cultura que ha patit persecució i que s'intenta minoritzar, les accions tendents a tractar-la amb normalitat, encara que siguin aplicant criteris netament comercials, formen part d'una sensibilitat i proactivitat que requereix sovint lluitar contra un context contrari o poc plausible.
Les notícies més habituals són en sentit contrari, com per exemple: Carrefour elimina retolació en valencià per les queixes de grups Ultra. I això ens portaria a parlar d'un aspecte metodològicament molt important en la gestió de la responsabilitat social corporativa: com ser sensible a demandes contradictòries per part de grups d'interès diferents.
Per exemple, és conegut el cas d'una embotelladora de refrescos que no ha volgut tenir mai en compte les demandes d'etiquetatge en català per una raó: que distribueixen a Catalunya i a Aragó, i el públic aragonès es podria ofendre si observés que les llaunes de refresc, a més de la llengua castellana, també incorporés la catalana.
Aquest és un exemple basat en la pressuposició injustificada del caràcter excloent que una col·lectivitat mostraria. El cas de Carrefour es basa en la pressió activa feta per un grup minoritari. En tot cas, la situació comporta que l'empresa ha de prendre una decisió. Si bé pot haver-hi casos en què els interessos divergents tinguin legitimitats semblants i no sigui fàcil de dirimir, en els casos citats no estem davant demandes amb la mateixa legitimitat. De fet, des d'un punt de vista ètic no es poden considerar igual: mentre que en un sentit es demana la inclusió d'una llengua sense anar en detriment de cap altra, en l'altre sentit es demana la supressió d'una llengua que, per algun motiu, molesta. Les convencions de Nacions Unides, la Unesco, posicionaments de la Unió Europea... o senzillament el sentit comú, la tolerància, el respecte, ja ens indiquen que no són demandes al mateix nivell ètic.
Faig aquestes consideracions per a indicar que seria fantàstic que algunes empreses consideressin que els temes de llengua han de formar part activa de la gestió de la seva responsabilitat social. Considero que alguns temes en els quals la política no solament no se n'ha sortit sinó que ens ha portat ara per ara a un carreró sense sortida, seria altament interessant que des del mercat, des de l'empresa, des d'altres institucions despolititzades s'abordessin aquestes matèries sensibles i se situessin en el terreny raonable que els pertoquen.
Però, sense arribar al grau de compromís i proactivitat que he indicat, també és una acció socialment responsable mostrar una actitud sensible, racional, objectiva, científica, comercial, respectuosa, envers la sostenibilitat lingüística, envers el respecte a la clientela, envers les demandes expressades pels grups d'interès.
És per això que agraeixo a l'empresa CLS Communication una acció de fet tan insignificant com corregir aquesta absència però alhora produïda d'una manera tan ràpida, cosa que mostra que hi ha empreses disposades a escoltar i millorar. Perquè finalment no és un tema de llengua, la qüestió de fons és com ajudem a desenvolupar un model d'empresa que tingui la capacitat d'escoltar, aprendre, esdevenir més sostenible i crear valor per a tots els grups d'interès.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada