21.2.12

Victòria en els límits: explorant la responsabilitat social

M'interessa explorar els límits de la responsabilitat social, tot prenent exemples que poden ser discutibles.

Sóc del parer que parlar d'un enfocament ètic correspon més a una foto fixa, a sotmetre un possible dilema a l'aplicació d'uns valors de caràcter universal. En la mesura que captem un moment d'un conflicte social i el sotmetem a un anàlisi en termes ètics, estem detenint el moviment, estem anant a l'essència de les coses, de les actituds, dels valors.

En canvi, quan parlem de responsabilitat social, sense negar que sempre que sigui possible hi hem d'incloure l'ètica, ens referim a un procés permanent en si mateix. He dit en moltes ocasions que no m'agrada parlar d'empreses socialment responsables sinó d'empreses que gestionen la seva responsabilitat social, perquè no estem davant d'una categoria diferent ni menys d'una dualitat entre les bones i les dolentes sinó d'unes empreses o organitzacions que han decidit de gestionar aquesta interrelació amb l'entorn, sent sensibles a les inquietuds que la societat expressa de manera explícita o implícita per mitjà dels diferents grups d'interès.

L'RSE no es tracta, doncs, d'una foto fixa sinó de resoldre una tensió permanent i ineludible entre els agents que conformen la societat. Per a una empresa, cal entendre aquesta societat com els grups d'interès que són afectats per ella o que l'afecten. Per això parlem de responsabilitat social, expressió que sols es pot entendre com a responsabilitat davant de la societat (no "social" en el sentit assistencial que alguns detractors del concepte intenten donar-hi).

Anem ara a un exemple concret, dels difícils, en els límits, que ens pot servir per a marcar què entenem per RSE i què correspon a altres coses.

Si en una activitat cultural de caràcter històric es recreen unes escenes antigues on s'observen errors significatius, podem entendre que hi ha una manca de qualitat, que hi ha un problema ètic en cas que hi hagi una certa intencionalitat i, donat que es tracta d'una activitat professional, podríem parlar de deontologia. En tot cas, si forma part d'una alteració històrica però que no afecta de manera significativa i rellevant grups d'interès presents en l'actualitat no podríem parlar de responsabilitat social, perquè no hi hauria un grup objectiu a la societat davant el qual exercir aquesta responsabilitat, davant el qual interactuar, respectar, ofendre, enganyar, sinó que, a tot estirar, parlaríem de respecte envers la història, envers la veritat, etc.

En canvi, quan una possible tergiversació o manipulació interessada, encara que sigui sobre fets remots, sí que afecta el present, i hi ha grups d'interès que denuncien els fets, trobem elements que ens farien començar a parlar de responsabilitat social. És a dir, quan l'actuació ve condicionada per interessos que es revelen com a part del present, i afecta les inquietuds i sensibilitats del present, hem de parlar necessàriament de responsabilitat davant de la societat, hem d'introduir la noció de gestió de la responsabilitat social, hauríem de demanar l'existència de canals de diàleg, de reconeixement dels interessos legítims dels grups d'interès, de transparència i rendició de comptes davant el conjunt de públics que poden desconèixer l'arrel del conflicte.

Seria massa evident i fora de discussió si ens referíssim a alguna manifestació que inclogués manifestacions nazis. Per tant, ja que anem a cercar els límits, ho farem amb un fet actual però que recrea fets succeïts fa cinc segles, on es dóna una tergiversació històrica que no es pot interpretar solament en clau històrica sinó en clau de present en referència al conflicte entre dos nacionalismes oposats: l'unionisme espanyol i el sobiranisme català. Reproduïm una carta publicada a la Vanguardia on s'hi exposa el motiu:
El que no ens diuen de la nau Victòria
febrer 21, 2012
Cartes | 22/01/2012 | Jordi Berenguer | Barcelona
Fins al mes de març podem visitar una rèplica de la nau Victòria de Magallanes i J.S. Elcano, al Moll de la Fusta de Barcelona. Ens diuen que podem veure com era la nau i com es navegava fa 500 anys. Ara bé, aquesta rèplica  -construïda l’any 1991 amb motiu de l’Expo’92- és constantment passejada per totes les ciutats costaneres sense els seus escuts i banderes de l’època amb l’excepció d’una gran bandera espanyola que llueix. Tots sabem, que la bandera nacional espanyola més antiga és de l’any 1785 i no pas del 1519. O sigui que la bandera que hi ha al vaixell no existeix fins a 266 anys més tard de l’expedició de Magallanes. Si es tracta de fer una rèplica fidedigna i de fer les coses amb rigor històric, per quina raó s’han suprimit els escuts i les banderes originals? Quins eren aquests escuts i aquestes banderes?

Ara com ara, tenim prou estudis que demostren que en aquells temps la Marina Hispànica era principalment de matriu catalana i no pas castellana com ens han volgut fer creure. Sense anar més lluny, al museu etnològic de Barcelona podem trobar un mapa del pare jesuïta Pedro Murillo Velarde (1696-1753), publicat a Manila al 1734 amb el títol de “Carta Hydrographica y Chrographica de las Islas Filipinas” on hi apareix una representació de la nau Victòria amb una senyera quadribarrada a popa. El mapa és considerat de gran importància per les seves dimensions notables i per la seva acurada precisió cartogràfica.

També podem apreciar en un gravat de l’Ortelius del segle XVI, que el capità, que porta una brúixola a la mà, duu una barretina al cap. O sinó, perquè en altres rèpliques de la nau Victòria que s’exposen a l’Argentina i a Xile, sí que contenen els escuts de l’època i, fins i tot, les trobem guarnides amb banderes catalanes? Perquè a la versió espanyola han suprimit aquests elements simbòlics? Potser revelarien la nacionalitat ocultada o tergiversada de la gesta nàutica?


Cal fer notar que cal parlar de responsabilitat social independentment del fet que l'organització sigui una empresa (RSE), una administració pública (RSA), una organització no lucrativa (RSO) o una universitat (RSU).

Finalment, i sumant-me al debat sobre si la Responsabilitat Social ha de ser redenominada com a Sostenibilitat, és evident que no estaríem parlant del mateix. La sostenibilitat va molt bé per a referir-se al resultat final, ja sigui com a sostenibilitat ambiental, social, laboral, o econòmica. Però la sostenibilitat no recull el sentit bàsic de gestió que porta implícit l'RS ni el sentit de ser responsable "enfront de". Parlar de sostenibilitat, en aquest article no ens hauria servit de res (en tot cas, hauríem d'haver parlat de sostenivilitat?)...

Article complementari: La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada

Nota:
Publicat a Jornal.cat

0 comentaris: