El fracàs d'una política d'escoles bressol

Us convido a llegir l'article de Carles Armengol, al voltant de les escoles bressol, ja que aporta reflexions interessants i contundents sobre la responsabilitat social de l'administració (RSA) relacionada amb la sostenibilitat econòmica i amb l'eficiència, sobre l'ètica política en referència a la correcció o assumpció dels errors, o en una visió crítica sobre què podem vincular o no a polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar.

El fracàs d'una política d'escoles bressol

Ha estat molt dur veure com llars d’iniciativa social, populars i amb un treball de qualitat, s’han vist obligades a tancar per una mala política. Ho he viscut de prop a la Fundació d’Escoles Parroquials, amb escoles com la Joan XXIII de la Verneda, però malauradament no ha estat l’únic cas. Al col·lectiu de l'Escola Cristiana de Catalunya, han estat diverses les llars desaparegudes.

És paradoxal veure ara com s’esquincen els vestits els defensors d’aquesta mala política quan, si més no per la força de la crisi, cal rectificar. Mai van aixecar un dit per escoles com la Joan XXIII! Quanta hipocresia!

Per això l'article que he publicat al diari El PuntAvui i que reprodueixo a continuació

Que ningú reivindiqui la política engegada el 2004, la qual s'ha de rectificar d'arrel. No és només la crisi mundial la que ens ha portat fins aquí

Un dels dèficits del nostre sistema democràtic és l'escassa assumpció de responsabilitats pels errors polítics o de gestió pública comesos. Ara la crisi, amb la seva dimensió mundial, ha agreujat encara més aquest fenomen.

Els actuals problemes de les escoles bressol municipals, però, no tenen l'explicació a Wall Street, sinó en la llei 5/2004 del Parlament de Catalunya i en el seu nefast i irresponsable desplegament.

Escola d'Educació Infantil La Pau (FEP)

Les polítiques integrals d'atenció a la infància de 0 a 3 anys han estat pràcticament inexistents. Com inexistents han estat les polítiques de conciliació de la vida personal i laboral. Tan inexistents, que n'hem pervertit el significat. Aquí qualifiquem la creació de llars o la prolongació de les jornades escolars com a mesures de conciliació, quan són exactament el contrari. Són mesures pal·liatives de la manca d'autèntiques polítiques de conciliació que haurien d'implicar una major atenció dels progenitors vers els seus fills; si més no, en els primers anys de vida. Com fan, per cert, aquells països que volem emular, dels quals sovint només ens fixem en allò que coincideix amb el nostre pensament... [continuar llegint al bloc de Carles Armengol]