21.2.12

Notícies preocupants del dia

Tres retalls de notícies d'avui que parlen sobre el comportament d'ens del sector públic. En un cas, s'actua ràpid contra la corrupció, en un altre cas, una mica lent, i en el darrer amb contundència contra manifestants. Quin ens preocupa més?
  • Jaume Ciurana: "En casos com el de Pérez Treviño cal ser contundent". El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona considera que el Consorci de L'Auditori l'Orquestra "va fer el que havia de fer" davant "l'ús indegut de fons públics" per part del director de L'Auditori. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, considera que quan un càrrec públic fa un ús indegut de les seves potestats els responsables polítics han de ser "contundents" i procurar reaccionar "com més aviat millor". Presumptament hauria utilitzat la targeta de crèdit de la institució amb finalitats pròpies per un valor aproximat de 10.000 euros.
  • València inaugura els càstigs del codi ètic del PP. Carlos Fabra, pendent de judici pel cas Naranjax, serà el primer a tenir un expedient disciplinari. El nou codi ètic del PP, que preveu expedientar tots els militants encausats, s'estrena amb força al País Valencià. El primer a tastar-lo serà l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra. El PP vol penjar-se la medalla de ser el partit capaç de "netejar la imatge dels polítics".
  • Fernández Díaz titlla de "lapsus" que el cap de la policia de València qualifiqués els estudiants d'"enemics". El ministre de l'Interior investigarà si hi ha hagut "excessos" en les càrregues policials. Diu a Catalunya Ràdio que compareixerà al Congrés si ho demanen els partits, i no descarta fer-ho a petició pròpia "quan la situació es calmi". El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha titllat de "lapsus 'linguae'" que el cap de la policia de València, Antonio Moreno, hagi definit els estudiants com "l'enemic", aquest dilluns en una roda de premsa.
La primera notícia és preocupant: com pot ser que encara avui dia hi hagi gestors públics que no s'assabentin del que està passant... La ciutadania ha sabut que la corrupció existeix de debò, s'ha perdut la innocència, i algun gestor encara pensa que pot tirar pel dret, potser perquè considera que l'import és irrellevant, potser perquè pensa que no el detectaran, potser perquè creu que la utilització de la targeta de crèdit va amb la responsabilitat... No cal dir que la immediatesa de reacció per part del nivell polític, en aquest cas, és encoratjadora. Però això no li resta preocupació: no tots els corruptes han estat identificats i segur que encara hi ha gent que estan entrant en el món de la corrupció. Això ens porta a afirmar que, a banda de les accions policials, cal entendre molt bé els resorts que porten una persona a la corrupció, i cal desenvolupar mecanismes de control intel·ligents que no sols detectin sinó que desincentivin.

La segona notícia és tan descoratjadora que no la comentarem. Una mica tard. Exemplifica que els codis ètics dels partits polítics tenen una funcionalitat limitada. Els codis ètics haurien de servir per a gestionar l'ètica, però en els partits polítics, en general, són merament un reglament intern que regula algunes conductes, amb caràcter normatiu però no pedagògic ni exemplificant. El seu nom no respon al seu ús. I la seva presumpta filosofia no respon a un lideratge plenament ètic sense el qual un codi ètic és paper mullat.

La tercera no és de corrupció. Però en canvi he de dir que és la que considero més preocupant. Ho justificaré:
  1. De corruptes potser n'hi ha i n'hi haurà sempre, però amb voluntat per part de tothom es poden anar mantenint a ratlla. En el fons, depèn de la mateixa ciutadania: és la societat qui accepta un cert nivell de corruptel·les. La plausabilitat de la corrupció comença quan acceptem petites esquerdes legals, no pagar alguns impostos, etc., i quan molta gent pot acceptar que si poguessin "captar una part del pastís" que passa pel seu davant també ho faria. Pregunteu sinó quanta gent estaria disposada a endur-se diners de la seva empresa si tenen la seguretat que no els poden enxampar. 
  2. El fet que la policia casqui desmesuradament uns estudiants manifestant-se podria ser un error de procediment. Però el problema no és aquest. Ni que es tractin els estudiants d'"enemics". Això n'és la conseqüència. El problema és que una part de la policia encara no ha canviat els valors, encara manté un esquema de valors més propi de la dictadura que de la democràcia. I això és més perillós que quatre corruptes contra els quals l'estat de dret pot actuar. La presència de estructures policials sense valors democràtics assumits és un risc constant. I si aquesta reflexió la traslladem als militars, la preocupació encara hauria de ser més gran. No ho dic per riscos polítics sinó merament culturals. Cap càrrec polític dels que n'han assumit el comendament no han fet el que calia per a modificar-ne la cultura. I ara, anys després, ja no hi ha excusa. Insisteixo: em preocupa més el mal tracte a causa de valors pre-democràtics per part d'estructures policials que no uns corruptes. Cal acabar amb una i altra cosa, però vaticino que és més fàcil acabar amb la corrupció que no amb la cultura corporativa i gremial d'alguns col·lectius, encara que no se'n parli gaire perquè potser no és políticament correcte.

0 comentaris: