24.2.12

Responsabilitat Social i centres escolars

Aprofitant que estic preparant un article sobre RSE i educació, recullo alguns dels articles i reflexions que hem escrit sobre aquest àmbit de la responsabilitat social. Algunes feien referència als valors en la pràctica esportiva:
  • 16.1.11 6 contra 6. Vídeo sobre pares hooligans: M'agradaria compartir com vosaltres aquest vídeo / curtmetratge a què fa referència l'article aparegut avui a La Vanguardia. Val la pena que mireu el vídeo a pantalla completa, i si és amb els vostres fills millor, especialment si teniu fills fent esport de competició en escoles i clubs. Aquest article i el magnífic curtmetratge reflecteixen una cosa que hem viscut en moltes pistes.
  • 24.6.11 El petit equip que no marcava. El vídeo explica la història del Futbol Club Margatània, un equip de futbol 7 format l’any 2008 per l’Associació de Pares i Mares (AMPA) de les escoles Margalló i Cossetània de Vilanova i la Geltrú. L’equip es caracteritzava per les derrotes successives al llarg del campionat, amb golejades que havien arribat fins i tot a 27-0.Tot i això, el vídeo mostra la bona voluntat dels nens i nenes del Margatània, i permet veure que el més important en qualsevol competició esportiva és la il·lusió dipositada, les ganes de seguir endavant i la motivació tot i les dificultats. En definitiva, doncs, un vídeo d'un "equip petit" que transmet grandesa en els seus valors humans.
Altres tractaven sobre una pràctica innovadora, el voluntariat en família, que pot ser fomentat des de les escoles i que recull acció social, gestió dels valors, conciliació...:
  • 23.11.09 El voluntariat en família. Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de promoure un estudi sobre el Voluntariat en Família, atès que aquest és un model molt estès a països com els Estats Units i pràcticament gens a Catalunya. Un model com l'ateneístic, molt potent a Catalunya durant tot el segle XX, fomentava la implicació comunitària de tots els membres de la família, tot i que no necessàriament en activitats conjuntes. Als EUA, el voluntariat disposa de modalitats molt diverses i algunes fan possible que els pares puguin desenvolupar l'acció voluntària juntament amb els fills, fet que té unes virtuts força interessants. La més rellevant seria la transmissió de valors dins el nucli familiar. Poder treballar l'educació a partir del compromís voluntari suposa parlar des de l'exemplaritat. Però també hi ha una altra virtut a destacar: la conciliació. Sovint parlem de la conciliació de la vida laboral i familiar. Però no tenim en compte la conciliació de la vida familiar amb la vida social (o associativa). És per això que una bona pràctica per part de les ONL és promoure models on les famílies puguin col·laborar-hi plegats. És per això que donem l'enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa tot desitjant que sigui seguida per moltes altres.
Moltes reflexions i notícies feien referència als menjadors escolars: els productes ecològics, de proximitat, respectuosos amb la diversitat. A més, suposen un oportunitat per a gestionar proveïdors i promoure l'RSE en el territori:
  • 8.1.09 Les escoles també poden promoure la promoure l'RSE en el territori. Totes les organitzacions, incloses les escoles, en la mesura que mantenen relacions econòmiques amb l'exterior, s'aprovisionen de productes i serveis, consumeixen energia... poden i han de gestionar la seva responsabilitat social. I aquesta no es pot reduir merament pensant en termes d'estalvi i d'eficiència, sinó que també cal pensar en termes de sostenibilitat del territori i impuls a una economia socialment més responsable. En aquest sentit, ens sembla interessant reproduir la notícia d'una escola de Girona que junt amb la l'Ajuntament, promou el projecte Dina'm, per mitjà del qual promouren una alimentació infantil més sana, aposten pels productes de proximitat, i donen suport a aquests pagesos i ramaders tot fent rendibles les explotacions d'aquests productes.
  • 14.9.09 Torna la campanya "Del tros al plat" al Pallars Sobirà. Continuar menjant un producte bo, sa i just que provingui de les muntanyes del Pallars i que ajudi a mantenir la professió de petits productors agroalimentaris, és l'objectiu de la campanya "Del tros al plat" que el Consell comarcal del Pallars Sobirà ve reeditant des de l'any 2007. L'àmbit d'actuació és cada vegada més directe i abasta des de les escoles fins els comerços i els restaurants de la zona. La idea és afavorir el consum dels productes locals per a poder mantenir també una manera de viure i l'entramat social que implica.


També podem tenir em compte la sostenibilitat ambiental relacionada amb els embolcalls dels entrepans. I més interessant encara l'oportunitat de col·laborar amb entitats externes en aquest repte:
  • 22.9.10. Entrepans sense embolcall d'alumini. ...La Comissió Agenda21, formada per alumnes, personal de l'escola i alguns pares, dinamitza accions en aquest sentit. Una de les demandes d'aquesta comissió, i que l'escola i l'AMPA assumeixen, és la d'eliminar els embolcalls de paper d'alumini dels entrepans. Per això ens hem posat en contacte amb l'Associació Estel Tàpia, del Raval, on treballen persones en situació d'exclusió social. Un dels productes que elabora aquesta associació és un EMBOLCALL REUTILITZABLE, DE ROBA I PLÀSTIC, PER ALS ENTREPANS.
Alguns centres han començat a treballar la sensibilitat ambiental amb la gestió d'indicadors:
  • 27.1.10 Marianao, l'institut més sostenible. L'educació és tot i sobretot l'exemple. Així, les escoles i instituts han d'anar integrant la gestió dels seus impactes com un element de responsabilitat social pròpia i de gran càrrega educativa. Alumnes de batxillerat de l'Institut Marianao, a Sant Boi de Llobregat, cada mes, observen el consum dels subministraments. Un centre d'ensenyament amb certificació ISO 14001.
La conciliació és una qüestió important en la vida escolar i de les famílies:
  • 21.1.10 La conciliació, encara pendent en l'àmbit escolar. La revista Temps d'AMPA de la FAPAC fa un reportatge sobre la conciliació laboral-familiar-escolar, titulat "La conciliació, encara pendent", on s'aborda el debat de la racionalització del calendari escolar que s'ha posat damunt damunt la taula. Nou calendari però el mateix interrogant: respondrà a les necessitats de conciliació que requereixen les famílies?
  • 9.2.12 El fracàs d'una política d'escoles bressol. Les polítiques integrals d'atenció a la infància de 0 a 3 anys han estat pràcticament inexistents. Com inexistents han estat les polítiques de conciliació de la vida personal i laboral. Tan inexistents, que n'hem pervertit el significat. Aquí qualifiquem la creació de llars o la prolongació de les jornades escolars com a mesures de conciliació, quan són exactament el contrari. Són mesures pal·liatives de la manca d'autèntiques polítiques de conciliació que haurien d'implicar una major atenció dels progenitors vers els seus fills; si més no, en els primers anys de vida. Com fan, per cert, aquells països que volem emular, dels quals sovint només ens fixem en allò que coincideix amb el nostre pensament... [continuar llegint al bloc de Carles Armengol]
No podem oblidar els compromisos amb els grans temes de país, com la cultura i la llengua, que afecten a l'educació, a la cohesió social i a l'harmonia del país:
  • 19.2.11 La societat civil catalana engega la campanya SomEscola.cat. Responsabilitat Global ha subscrit el manifest i dóna suport a la campanya cívica de Som Escola. El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.
Però també hem abordat temes espinosos, com a matèria de reflexió: els impactes socials, els impactes electromagnètics, o la gestió dels regals:
  • 1.12.11 Quin paper té l’educació en l’ascensor social a Catalunya? La societat catalana és classista o meritocràtica? Pesa més l’herència familiar de classe o les possibilitats per progressar? Quin ha estat el pes de l’educació en la mobilitat social catalana? L’educació ha tingut el mateix efecte per a totes les generacions? L’esforç personal serveix per superar les desigualtats d’origen? Com s’explica que ens puguem comparar amb els països d’Europa amb més mobilitat social? I potser la pregunta més important: quins són els reptes socials i educatius en temps de crisi si volem preservar una societat que s’ha demostrat oberta, fluïda i meritocràtica durant tants anys?
  • 2.10.10 La responsabilitat social d'algunes institucions escolars peculiars. Seria adequat i preventiu demanar-los que gestionin la seva responsabilitat social i rendeixin comptes dels seus impactes. Està molt bé que a Barcelona hi hagi col·legis alemanys, francesos, anglesos i d'on sigui. És un reflex d'una ciutat cosmopolita. Però aquesta obertura al món no ha d'implicar un tancament envers la pròpia realitat, un desarrelament envers la comunitat on estan ubicades... Però seria molt necessari que aquesta mena d'institucions escolars mostrin amb transparència certes dades sobre els seus resultats i impacte en àmbits diversos, no solament acadèmics.
  • 11.10.11 "No se olvide de apagar el wi-fi por la noche". La Contra de la Vanguardia entrevista a Agustín Bocos, abogado ambientalista. ¿Por qué hay que retirar el wi-fi de los colegios? Emiten radiaciones electromagnéticas a una potencia muy elevada; las consecuencias son nocivas para todos, pero en especial para los niños, más vulnerables porque están en pleno desarrollo. Inglaterra, Francia y Suecia los están retirando. Sí, de escuelas, museos, bibliotecas y lugares públicos. La tecnología inalámbrica no está revisada por sanidad ni por ningún organismo que nos pueda decir qué potencia emite y cómo se controla esa emisión.
  • 14.10.11. Regals als mestres. Els regals són la manera com la nostra societat ha formalitzat la mostra d'agraïment. De vegades, sembla que sigui més fàcil adquirir un objecte i fer-lo arribar al destinatari que mostrar i expressar un sincer i profund agraïment. Les paraules estan tan gastades que de vegades ja no expressen res. I sovint qui les rep les pot interpretar com un mer compliment formal si no un acte d'hipocresia social en alguna ocasió. El regal és una manera neutra de mostrar l'agraïment. Però els regals tenen una cara negativa.
Articles i reflexions sobre RSE i educació: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/sector%20educatiu

    0 comentaris: