23.2.12

Descapitalitzar el sector públic

Us recomano l'article "Descapitalizar el sector público" de Xavier Marcet.
Para algunos ultraliberales y algunos ultraizquierdistas la nueva cruzada es conseguir que los directivos públicos ganen cuanto menos mejor, de modo que se proponen topes salariales que dejan a muchos de los buenos directivos públicos claramente por debajo de sus retribuciones en el mercado. ¿qué conseguirán? Que se vayan los buenos y se queden los que no tienen más alternativa, o los que valoran por encima de todo la seguridad total del puesto de trabajo y alguno muy vocacional de lo público. La función pública necesita buenos directivos, pagados a precio de mercado, y más, en este momento. No es cierto que cualquiera sirva para todo. La simplicidad puede ser muy demagógica. En las organizaciones no es lo mismo quién hace qué, si no, la gestión del talento no estaría en todas las agendas corporativas... [continuar llegint]
En diverses ocasions ens hem referit a aquest desenfocament de les crítiques. En retallo algunes:
  • ...si una força neoliberal radical volgués acabar amb l'Estat del Benestar, la tàctica més intel·ligent evitant l'oposició de la ciutadania seria precisament provocar-ne el col·lapse. Vet aquí com algunes forces que s'anomenen d'esquerres han fet (innocentment?) la feina bruta als neoliberals. (16.4.11 Retallades al benestar vs col·lapse del benestar)
  • Xavier Roig es mostra partidari de les llistes obertes però sobretot de l'elecció del diputat de districte/territori per tal d'afavorir la relació directa i la major independència de criteri respecte al partit. I sobre el salari, fa una reflexió interessant sobre si potser cadascú hauria de cobrar diferent, en funció del salari que hagin tingut en els darrers 3 anys. És una idea, que caldria matisar (amb topalls per dalt i per baix) però introdueix un vector d'anàlisi que no es pot menystenir: hi ha gent que cobren a la política molt més del que cobrarien a la seva vida privada i altres que molt menys. Si entenem que la política (no per als professionals de la política que haurien de ser un nombre limitat) hauria de ser un pas temporal per a fer un servei públic i després retornar a la vida professional, potser una part d'aquest enfocament es podria tenir en compte. (6.11.09 La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics)
  • 27.6.11 Salaris dels càrrecs públics i demagògia fàcil El salari dels càrrecs públics és un dels temes que el moviment dels indignats a pres com a símbol del malestar i és objecte de crítica permanent. Fins ara, es podien seguir les crítiques al bloc dels acampats, amb proclames a favor de gairebé la gratuïtat dels càrrecs públics. Compartint moltes de les inquietuds dels indignats -també em sento indignat per com s'han fet i s'estan fent moltes coses-, tinc un posicionament força diferent respecte al que majoritàriament expressa aquest col·lectiu. En general, els sous dels càrrecs públics no són una meravella, si bé cal veure amb què els comparem. És cert que s'han donat males pràctiques i és cert que hi ha algun personatge que en el món privat no podria aspirar ni per sorpresa a cobrar el mateix, però en termes generals no em sembla un tema tan greu com alguns ho volen pintar, amb un toc de demagògia fàcil. Jo més aviat preferiria que els diputats cobressin una mica més però que tinguessin responsabilitats reals per allò que voten.
  • Hem parlat de temes similars en altres articles: Propostes de transparència per a la classe política. Josep Maria Canyelles afirma que focalitzar el patrimoni dels polítics sols serveix per a desenfocar els temes importants. Considera que altres practiques poden tenir un impacte millor i no caure en el populisme. En aquest sentit, proposa que es donin a conèixer les noves ubicacions professionals dels antics càrrecs públics.

0 comentaris: