Comportaments impropis d'un govern en un estat de dret

• La Generalitat Valenciana també vol tancar Catalunya Ràdio al País Valencià
• La reacció es valora com una rebequeria per les sentències judicials perdudes

La Generalitat valenciana ha requerit a Acció Cultural del País Valencià perquè deixe d’emetre Catalunya Ràdio des dels seus repetidors en el termini de 10 dies. Una vegada esgotat aquest termini, el proper 18 de maig, la Generalitat amenaça a ACPV que, cas de no haver-se executat aquest tancament, es procedirà a l’obertura d’expedients sancionadors, els quals previsiblement comportarien multes d’entre100.000 i 200.000 euros cadascun (per cada repetidor) i el tancament forçós.

Aquesta ha estat la reacció per la 35a victòria judicial d'aquesta entitat cultural davant un govern que reiteradament no accepta les resolucions judicials i procura introduir la llavor de la discòrdia entre els països de llengua catalana fomentant la divisió entre els ciutadans i enfrontant-se directament amb la comunitat universitària.


Mentre que Europa demana que es fomenti la recepció transfronterera de canals de comunicació, els parlants de la llengua catalana no podem accedir a les televisions i ràdios que emeten a uns quilòmetres de distància perquè un govern vol impedir-ho, per por que la gent que han estat enganyant descobreixin que tots parlem la mateixa llengua des de la Catalunya Nord fins al sud d'Alacant.


La campanya de suport a la televisió sense fronteres ha aconseguit un gran ressò popular i pretén fer canviar unes polítiques que semblen més pròpies d'altres èpoques que no de la societat de la informació, a banda dels aspectes d'irresponsabilitat que contenen en referència als contravalors socials que promouen.

EL GOVERN VALENCIÀ RECONEIX PER PRIMERA VEGADA FILOLOGIA CATALANA EN LES OPOSICIONS A COSSOS DOCENTS

La Conselleria d'Educació ha acabat per admetre la realitat de la unitat de la llengua i reconeix en la convocatòria d'oposicions als cossos de mestres i professors la llicenciatura de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià.

Després de quasi 30 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, (les darreres, amb repetides imposició de costes), el conseller Alejandro Font de Mora ha signat dues resolucions en què, entre les titulacions que eximeixen de fer la prova de valencià, figuren les llicenciatures “que disposa l'annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”, decret que només recull Filologia Catalana per a matèries connexes amb la llengua pròpia (és a dir que fa equilibris per a evitar dir pel seu nom que finalment ho ha hagut d'acceptar).

I per què aquest canvi, ara després de 8 convocatòries sense incloure aquest títol? El que ha estat contundent han estat els nombrosos pronunciaments judicials, de totes les instàncies possibles. Algunes dades ens donaran idea del per què d'aquest canvi:

• 35 sentències en total dels tres tribunals: Constitucional, Suprem i Superior de Justícia valencià, que reconeixen la unitat de la llengua catalana i la validesa de la denominació de català per anomenar la llengua pròpia del País Valencià.
• 34 d'aquestes sentències les ha perdudes la Generalitat Valenciana (l’altra, el sindicat estudiantil d’extrema dreta Alternativa Universitaria contra la Universitat de València).
• 28 de les 34 es refereixen al reconeixement del títol de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents de primària i secundària. 19 són del TSJPV i 9 del Tribunal Suprem.
• 11 d'aquestes sentències s’han dictat en l’últim any, entre la darrera convocatòria d’oposicions i aquesta (4 del TSJPV i 7 del Tribunal Suprem).
• 6 sentències es refereixen al reconeixement del nom de llengua catalana per a denominar la llengua pròpia en els Estatuts de les universitats valencianes (tant del TSJPV com del Tribunal Suprem; i 1, la més important, la del Tribunal Constitucional, que ha estat la que ha marcat la jurisprudència als altres tribunals).

Però a banda de la magnitud dels nombre de sentències, cal ressaltar ací també la contundència en què moltes sentències s'han expressat respecte de l’incompliment obstinat, inacceptable en una administració pública que ha mantingut la Generalitat Valenciana.

Per exemple, en la sentència núm. 474/2006, de 28 d’abril de 2006 (advertiment repetit en la 332/07, de 10 d’abril de 2007) el Tribunal Superior de Justícia ja advertia que l’obstinació en el rebuig dels criteris científics era l’única causa de l’actuació de la Generalitat Valenciana i la comminava a satisfer les exigències més elementals d’un estat de dret, és a dir, que un poder públic havia de complir les decisions dels jutges i tribunals i servir amb objectivitat els interessos públics:

Solo el empecinamiento en la ignorancia y rechazo de los criterios científicos que avalan la unidad lingüística, se manifiesta como exclusiva razón del mantenimiento de la posición contraria por parte de la Generalitat, máxime cuando existen reiterados pronunciamientos jurisdiccionales que desautorizan tales argumentos, lo que fuerza a este Tribunal a recordar que una de las más elementales exigencias del Estado de Derecho que consagra nuestro texto constitucional, es la del imperativo cumplimiento de las decisiones jurisdiccionales, especialmente por parte de los poderes públicos, que deben servir con objetividad los intereses generales.

En el mateix sentit, aquest mateix Tribunal Superior de Justícia, en la sentència núm. 819/2009, d'1 de juny, qualifica el conseller de temerari:

Procede, en consecuencia, estimar el recurso con imposición de costas a la Administración demandada dada su manifiesta temeridad al reiterar, incomprensiblemente, la omisión cuestionada sin respeto a las decisiones judiciales firmes, anteriores y conocidas, y faltar, reiteradamente a su obligación de respetar y cumplir las sentencias firmes (art. 118 CE i 17.2 de la LOPJ) obligando a la actora a interponer el recurso cuando el criterio aplicable a la cuestión litigiosa se había fijado ya por esta Sala y por el Tribunal Supremo.

Per veure com de ridícul i d’irregular és el procediment de la Generalitat Valenciana comparem-lo amb un fet paral·lel. Suposem que, ja que el nom de l’altra llengua oficial és “castellà” en l’Estatut i també en la Constitució, la Generalitat al·legués que pot ignorar i modificar els noms oficials de les titulacions que acrediten el coneixement de castellà. I, per tant, en comptes dels oficials “Diploma d’Espanyol com a Llengua Estrangers (nivell superior)” i “Certificat d’Aptitud d’Espanyol per a Estrangers” (que sí que se citen així en les resolucions per a acreditar el coneixement d’aquest idioma), els canviessen unilateralment en “Diploma de Castellà per a Estrangers” i “Certificat d’Aptitud de Castellà per a Estrangers”. De fet, mentre que, per un costat, evita dir mai el nom acadèmic i internacional de “llengua catalana”, les resolucions parlen literalment d’“exempció de la prova d’espanyol”, usant el nom internacional, però no l’estatutari ni el que imposa la Constitució.

PD: afortunadament hi ha altres notícies més positives en relació amb altres governs: Televisió transfronterera Catalunya-Andorra