Avui 15 de maig ha tingut lloc a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya - Campus for Peace la Jornada per celebrar 10 anys sense mili i 25 anys del Moviment per la Pau, que va tenir el punt d'arrencada ahir amb la recepció al Parlament de Catalunya.
A la taula que tenia lloc al migdia, amb el títol de "L’Objecció de Consciència com a moviment social i model de participació cívico-política, han intervingut: Jordi Tolrà, ex president del BEOC i primer director de la FAS de la UAB, Josep Maria Canyelles, ex gerent de l’INCAVOL i promotor de Responsabilitat Global, Jordi Pacheco, sots-director general de Participació de la Generalitat, i Toni Comín, diputat del PSC-Ciutadans pel Canvi.
Reproduïm la síntesi de les idees que hi ha exposat Josep Maria Canyelles:
- El moviment per la pau va saber trobar en la lluita contra el servei militar i el dret a l'objecció una missió potent, amb possibilitats d'èxit i capaç d'aglutinar persones de diverses sensibilitats polítiques. Però un cop aquest objectiu es va aconseguir plenament va succeir com a moltes organitzacions. Un exemple paradigmàtic és la NASA, que després d'anys treballant per a posar un home a la Lluna, diuen els experts que mai més es va poder recuperar de la manca de nova missió. Així, el moviment per la pau ha de trobar la seva missió en termes de repte tangible que permeti que un gran gruix de la població valori que mereix la pena sumar-hi les seves energies.
- De fet la pau o la cultura de la pau és un dels àmbits on més gent podria sumar-se si se sap formular adequadament. Com a exemple, recordo que fa uns vuit anys, en un estudi que havíem promogut des de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), el sector on més gent voldria fer voluntariat era precisament el de la pau. Curiosament, al costat de moltes crides fetes per entitats en matèries socials, ambientals, cooperació, salut, culturals, etc., les entitats que demanaven persones que s'hi volguessin involucrar com a voluntaris en programes relacionats amb la pau era mínim.
- Per tant, falta una missió potent, però també una concreció per part de les organitzacions a l'hora de facilitar l'enquadrament. Segurament estem davant un tipus d'entitat que ha desenvolupat molt el model de militància i poc el de gestió del voluntariat, amb l'elaboració de programes que permetin no solament un bon impacte social sinó també una oportunitat perquè els voluntaris desenvolupin els seus valors, actituds, coneixements i habilitats socials relacionades amb la cultura de la pau.
- Tota organització de voluntariat ha de tenir en compte aquest doble objectiu respecte a la comunitat/societat i respecte als propis voluntaris. De fet, els grans èxits de les ONLs o ONGs no han vingut tant per objectius immediats sinó per haver tingut la força per a accelerar el canvi de la mentalitat social per mitjà de la conscienciació. I evidentment els mitjans de comunicació hi han ajudat molt, en matèries com puguin ser les ambientals per exemple. Cal entendre molt bé on estan les claus de l'èxit. l'ONL no guanya contra una empresa o contra un estat, sinó que guanya les consciències. Guanya quan fins i tot dins d'aquella empresa o d'aquell estat hi ha qui comença a participar de la nova mentalitat.
- Algunes ONL van acollir objectors de consciència que hi feien la Prestació Social Substitutòria. També cal reconèixer que al costat de moltes que ho feien amb un gran compromís tant per part de l'organització com de la persona, també hi havia, com és normal, molts casos en què la relació era més mecanicista. Era normal que una associació de veïns confiés a una objector obrir i tancar el local; el problema potser és que no es treballessin valors socials, de voluntariat, d'implicació. No és una crítica per a tothom perquè molts objectors es van quedar després a col·laborar a l'entitat, fet que diu molt de tots dos, però també hi ha casos en què per a l'entitat era merament un recurs humà a gestionar en benefici de l'organització.
- Respecte a la institucionalització de la promoció de la Pau (lleis de foment de la pau, organismes, etc.) també cal fer notar un toc d'alerta, no perquè sigui negatiu sinó perquè pot comportar la substitució de moviment ciutadà. Per comparar-ho amb altres vivències similars, recordem quan a començament dels 80 molts quadres associatius d'entitats sense ànim de lucre van anar a treballar als nous ajuntaments democràtics, fent des de les institucions allò que havien estat fent des d'associacions de veïns i altres, provocant una desarticulació del moviment associatiu que va tardar una dècada a recuperar-se'n. Un altre exemple pot ser en referència a les polítiques de participació ciutadana, ja que la conversió d'aquesta filosofia en unes tècniques usades per ajuntaments i altres administracions les ha pervertit en molts casos amb uns objectius que no focalitzen l'empoderament de la ciutadania sinó la legitimació de decisions sovint ja preses.
- Com a expert en Responsabilitat Social de les Empreses, ha volgut destacar que avui ja no es pot pretendre una gran missió, un aprofundiment en uns valors per a la societat i no tenir en compte les empreses, especialment si tenim en compte que hi ha algunes empreses que veritablement estar obertes al diàleg amb els grups d'interès i que tenen un gran interès en la gestió dels valors interns. Podem descobrir-hi noves oportunitats més enllà de les pròpies organitzacions, i més enllà del món de les polítiques públiques.
- Finalment, tornant al sector públic, cal prendre consciència que podem quedar tots plegats presoners de certs objectius com el 0'7/% d'aportació a la cooperació. Aquests objectius són molt còmodes per a tothom perquè simplifiquen la qüestió. Tant la simplifiquen que es transforma en un mer indicador que finalment deixa d'estar connectat a una gran missió. Recuperar el sentit de la iniciativa i introduir-hi amb força el sentit de l'impacte que tota iniciativa o política pública hauria de tenir implica donar-li una consistència que es perd. Defensem el 0'7% com a mesura necessària per a fer front a urgències, però cal desenvolupar un coneixement aplicat en el sentit que solament l'aplicació de criteris d'RSE a la compra pública pot suposar un canvi radical i de fons. Condicionar el 16% del PIB europeu a criteris de drets humans, sostenibilitat i respecte a la diversitat té la força de fomentar un canvi estructural del mercat.
Una anècdota de la jornada ha estat que diverses de les persones que havien treballat per l'Objecció de Consciència no se n'havien arribat a declarar perquè havien pogut defugir el servei gràcies a ser declarats inútils per servei mèdic de l'exèrcit espanyol.
Foto superior feta per David Minoves, extreta del Facebook
Per decarregar-te el pdf del fulletó clica [AQUÍ]
PD: reportatge 30 minuts de TV3 sobre el final de la mili
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada