17.5.10

Esport, empresa i societat

Avui hem intervingut a la tertúlia ‘El primer cafè’ de Ràdio Estel, on dos temes han monopolitzat les paraules: el triomf del Barça i la derrota municipal en la consulta popular de la Diagonal. Sobre la victòria del FC Barcelona he volgut expressar el següent:

Barça i nova economia

Aquest Barça no solament és el millor Barça de la història sinó que possiblement sigui el millor club de futbol de tots els temps. Subscric aquesta afirmació que pot ser d’un analista esportiu o d’un aficionat culé, però la vull complementar amb una altra anàlisi.

En els darrers lustres algunes empreses han canviat el seu model de creació de valor, passant d’un entorn on els actius tangibles aportaven el valor a un context on són els actius intangibles els que generen el valor. És tracta del reflex empresarial d’una realitat molt potent que és el pas de la Societat Industrial a la Societat del Coneixement.

Doncs, bé, la sensació és que el Barça és el primer club que ha entrat de ple en aquest nou model, competint amb totes les seves eines, mentre altres grans clubs encara estan sent gestionats des d’un model clarament industrial i, per tant, antic.

Les empreses avançades tenen una clara consciència de la rellevància de la cultura corporativa, dels valors interns, de la alineació estratègica, de l’empoderament dels quadres directius, dels processos de delegació responsable, de l’ètica i la responsabilitat social. Les empreses ancorades en el passat, que encara no han assumit que s’han de posar al dia o no saben com fer-ho, confien en uns actius que ja no aporten valor per a excel·lir.

Tu pots adquirir una màquina i saber que el que et rendirà però no pots preveure el que et rendirà un jugador caríssim i excel·lent. La seva capacitat de crear valor, com en el cas de qualsevol actiu intangible, dependrà de com el combinis amb altres. Un mateix intangible, el talent de Messi, pot rendir dins el club i no rendir al mateix nivell a la selecció.

El Barça ha estat el primer equip a entrar en aquest nou model, que inclou la gestió de la Responsabilitat Social (vegeu article), i això li confereix un avantatge competitiu que és conegut però que és pràcticament impossible de replicar –almenys en els mateixos termes- perquè està conformat per la combinació de molts elements immaterials.

I ara què?

Segurament aquest Madrid és el millor o un dels millors Madrids de la història. I l’excel·lent temporada de lliga que han fet s’ha vist truncada sense cap títol. La crisi que afronten no és tant per aquest present sinó per la sensació que davant aquest Barça tan sòlid i regular difícilment podran fer res en els propers anys. Sobretot pel que hem dit que el FC Barcelona té un model que forma part del futur.

Però hi ha una altra qüestió a posar damunt la taula. Aquests dos equips estan avui per avui a molta distància de la resta. I una competició on es produeixi aquesta situació es dóna una desmotivació per a la resta, que difícilment poden aspirar al títol, alhora que obliga als grans clubs a haver de competir amb clubs que es troben a molta distància esportiva.

Per això és el moment de tornar a treure el tema de la lliga europea. No es pot mantenir una lliga espanyola d’aquestes característiques. Cal avançar cap a una competició europea on els grans equips del continent puguin mesurar les seves forces donant lloc a una lliga altament competitiva alhora que ajudem a construir Europa també des de l’enfortiment dels sentiments esportius.

Valors i país

Finalment, no podem deixar de fer referència als valors d’aquest club, la constància, la feina ben feta, la perseverància... L’anunci –excel·lent- que va fer Estrella Damm reflectia a la perfecció la plena identificació entre els valors del club i els valors del país. La identificació del Barça i Catalunya guanyava una nova dimensió no solament emotiva, nacional, etc, sinó també pels valors i les maneres de fer.

De vegades una col·lectivitat pot perdre la consciència dels valors que la identifiquen, pot deixar de visualitzar-los. El fet que el Barça permeti mostrar i analitzar aquests valors facilita que ens hi puguem veure reflectits i que refermem aquella manera de fer que és tan nostra.

Podeu llegir un article molt interessant en aquest sentit, titulat "On són les veus morals?", que van publicar a l'Avui els professors d'Esade-URL Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano.

Es produeix una simbiosi entre el club i el país. El Barça recull el caràcter no solament de la massa social sinó de la societat. I aquí cal situar la mentalitat perdedora que durant moltes dècades hem tingut (el club i el país), com a conseqüència de les dictadures i la repressió política. Ara el Barça es posa al davant per trencar aquesta dinàmica i convertir aquests valors en triomfadors, per millorar la confiança en nosaltres mateixos. Potser el club ara va per davant de la pròpia societat i ajuda a marcar el camí...

Apunts relacionats:
L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
Article Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça
Vídeo de l'anunci al qual ens hem referit:

També per al València, Damm va fer un anunci aportant valors positius tot i que no amb el nivell de profunditat o sentit reflexiu que el del Barça

0 comentaris: