No cal dir que per als productes artesanals aquesta és una pràctica necessària perquè l'origen forma part de la seva proposta de valor. Però també es pot valorar a l'inrevés: tots aquells productes que opten per atorgar a l'origen una significació dins la proposta de valor estan alhora incoporant el valor-país i també ajudant a construir aquest mateix valor-país, com a referència dins els consumidors i usuaris globals.
En un sentit més neutre, aquesta referència a l'origen també suposa una mostra de necessària transparència ja que aquesta pot ser una dada d'interès per al consumidor i que fins i tot pot fer decidir la seva tria, o ser un motiu per a demanar més informació sobre les característiques del productes i la seva fabricació.
També situats en el camp de l'RSE, focalitzar l'origen permet i incentiva una compra local, que ajuda al desenvolupament endogen alhora que evita transports innecessaris, amb tot el que implica d'encariment al llarg de la cadena de proveïment, emissions de CO2 o major trànsit a les carreteres.
La localització també pot anar acompanyada d'un sentit de compromís amb el territori, amb la comarca, el país... fins al punt que es mostrin les col·laboracions amb iniciatives socials i culturals de l'entorn, facilitant la implicació emotiva de tota la cadena de valor, fins al mateix consumidor.
A més, d'aquests atributs, la localització també pot anar acompanyada de la voluntat d'afirmar un origen recollint la voluntat de la societat, sumant els grans consensos nacionals, i desmarcant-se dels enfocaments poc respectuosos amb la diversitat que solen promoure els estats.
En aquest sentit, recollim dues iniciatives que s'han donat a conèixer aquesta setmana:
Els fabricants catalans ja tenen codi de barres propi. Tres emprenedors creen una associació i trien el 15 com a número que identifica béns fets a Catalunya. Ja s’hi han sumat 150 petits i mitjans empresaris.
No semblava que fos complicat però fins ara ningú no havia entrat en el sistema GS1 –on es registren els dígits dels codis de barres– i havia relacionat el nom de Catalunya amb un dels números lliures. Els tres membres de l’Associació Catalana del Codi de Barres (ACCB), creada el febrer passat, van decidir eliminar aquest buit en el món dels negocis del país i van triar el número 15, “que estava lliure”, afirmen, com a dígit per etiquetar tots els productes fets a Catalunya.
“Volíem tenir un índex diferenciat per a Catalunya i una numeració a un preu competitiu”, expliquen els creadors de l’ACCB. Van començar el febrer passat i ja tenen 150 associats, “amb pagament únic de 298 euros en concepte de despeses d’administració i manteniment”. Això, a més de dotar Catalunya d’un dígit diferenciat, és el que els allunya de l’única associació, també sense ànim de lucre, que fins ara disposava de gairebé el monopoli de codis de barra a l’Estat espanyol, l’AECOC. Aquesta associació va néixer a Barcelona fa 33 anys precisament per impulsar la introducció a l’Estat espanyol del codi de barres i Mercadona va ser el primer que va utilitzar aquest sistema d’etiquetatge, el 1977. Però l’AECOC es va plantejar un codi a nivell estatal, el 84, que ha perdurat fins avui i que englobava tots els productors espanyols, sense fer diferenciacions... [llegir notícia a l'AVUI]
La Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (XECNA) llança la Tònica Catalana amb "l'objectiu de portar a les llars begudes i productes que enforteixin la consciència nacional dels Països catalans", segons el president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner
Aquesta nova beguda catalana es presentarà el 4 i 5 de juny a FiraMerCAT, a Girona, on tothom la podrà tastar de franc... [llegir notícia a l'AVUI]
Cartell pulicitari de la Tònica Catalana / xecna
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada