5.5.13

"A castle in Spain" [ca]


Al febrer vaig fer un article titulat "Anar més enllà de l'RSE?", on defensava la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses davant les veus idealistes que afirmen que cal anar més enllà de l'RSE. Ho feia malgrat acceptar el poc glamur de considerar l'RSE una mera metodologia a la qual no es pot demanar més del que pot donar però en canvi considerar-la una base necessària per a tota empresa que pretengui ja sigui l'adopció d'uns valors humanístics o bé un cert nivell d'excel·lència empresarial.

Que l'RSE sigui una mera tècnica, sense glamour, no la invalida. Al contrari, la fa més generalitzable entre un gran gruix d'empreses que, per raons diverses els pot interessar i que van des del convenciment i el compromís fins a l'interès reputacional i comunicatiu o la gestió de riscos, passant pel desenvolupament del model de gestió i la captació d'oportunitats. Igual que quan parlem de la qualitat, aquesta pot ser merament una certificació o bé pot ser un compromís empresarial d'excel·lència. I per això no critiquem la qualitat, sinó en tot cas l'ús reduccionista que algunes organitzacions en fan.

Alertava, doncs, contra la crítica fàcil, que pot ser contraproduent. Però alhora demanava que siguem curosos amb l'ús de l'RS, i no acceptem que se'n faci un ús merament propagandístic. Cal que fem notar que algunes empreses fan un mal ús de l'RS, no que l'RS no serveixi. Avui vull fer, també molt sintèticament, una nota crítica.

Una primera reflexió sobre la integració de l'RS dins de l'empresa i una segona sobre la integració del context dins de l'RS:

1. Una empresa o organització que opti per gestionar l'RS no és imprescindible que l'elevi a un atribut de la seva proposta de valor, però sí que seria necessari que gradualment vagi condicionant, més enllà de molts aspectes en el seu funcionament ordinari, els seus objectius estratègics i finalment el model d'empresa. Amb tot el que aquesta afirmació implica: missió, visió, valors corporatius, estil directiu... Si el procés no porta paulatinament vers aquest horitzó és que o bé ja no s'hi creia d'entrada o bé que no s'ha sabut fer una integració correcta dins l'organització ja sigui per errors tècnics i conceptuals o bé per manca de lideratge adhoc.

2. Si bé l'RS té un primer focus respecte els impactes inherents a l'activitat de l'empresa (responsabilitats primàries) i un segon focus en els impactes respecte als seus grups d'interès (responsabilitats secundàries), abans d'atànyer les responsabilitats envers els grans problemes genèrics del món per mitjà de la filantropia (responsabilitats terciàries) defenso que hi ha un espai al voltant de reptes de la societat en els que sí que hi ha una responsabilitat compartida força directe. Estaria en el 2,5 de la gradació que he fet i es vincularia fermament amb el desenvolupament de territoris socialment responsables. En poso dos exemples tot seguit en el context de l'estat espanyol.
  • Espanya és l'estat europeu campió en desigualtat. La democràcia no ho ha resolt. Els anys de bonança encara l'han incrementat. Amb la crisi ara en patim les conseqüències amb major cruesa. També podríem parlar de l'atur estructural i la incapacitat per a fer-hi front des de sempre. Les empreses que gestionen l'RS, en complicitat mútua i en diàleg amb altres grups d'interès, no haurien de cercar les millors pràctiques, la innovació socialment responsable que pugui atendre aquest gran repte? No hi ha capacitat? No hi ha coratge? Què falla?
  • Espanya és avui un focus d'inestabilitat per la incapacitat de gestionar la diversitat interna. Aquesta no és una afirmació solament política perquè la política no deixa de ser un reflex de la societat i de la vida econòmica. Fins i tot les iniciatives que a nivell estatal focalitzen la gestió de la diversitat en el marc de l'RS contemplen totes les diversitats possibles (de gènere, ètniques...) excepte una: la diversitat nacional, cultural o lingüística inherent a la pròpia composició de l'estat. Ara algunes empreses lamenten que un procés de nova legitimitat democràtica pretengui trencar una legalitat caducada per la incapacitat de saber gestionar la diversitat. Hi torno: les empreses que gestionen l'RS, en complicitat mútua i en diàleg amb altres grups d'interès, no haurien de cercar les millors pràctiques, la innovació socialment responsable que pugui atendre aquest gran repte? No hi ha capacitat? No hi ha coratge? Què falla?
Apunto que una RS que sols gestioni un recull d'indicadors pre-fixats, com qui porta el control del checklist, i no tingui la sensibilitat per entendre els grans reptes que planteja la societat, no és una RS intel·ligent i no és una RS estratègica, integrada i integral. No és una RS que creï valor econòmic i social, valor compartit.

Però és més. Sovint diem que l'RS no és una despesa sinó una inversió. Fals! La incorporació de la responsabilitat social en la gestió de l'empresa o organització solament esdevé una inversió amb un retorn en valor econòmic i social sota certes condicions. És enganyós defensar comercialment davant una empresa que si ens compra el paquet de solucions de l'RS l'empresa en sortirà molt reforçada. Cal atendre les condicions perquè això tingui unes mínimes garanties que sigui així.

I sovint diem que l'RS és una opció de país que ha de fer l'economia més sostenible i generar marca de país. Fals! El desenvolupament de la responsabilitat social en l'economia d'un país solament esdevé una opció amb retorn si realment afavoreix, més enllà del nombre d'empreses i sectors compromesos, que la cultura empresarial del país evolucioni, i que els grans reptes del país siguin abordats des de la lógica socialment responsable de les empreses i tots els agents. La marca de país socialment responsable no és fa per agregació d'unes quantes multinacionals que elaborin unes magnifiques memòries de sostenibilitat.

Estem construint un castell en els nuvols si no atenem el repte que suposa una gestió estratègica de l'RS en les empreses. Igualment estem construint "a castle in Spain", com es diu en anglès, si no sabem incorporar els reptes del context en la gestió de l'RS.



Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global / Vector 5
5 de maig de 2003





Article publicat a Jornal.cat
Artículo publicado en Diario Responsable

PD: Posteriorment he fet aquesta nou article per a aclarir algun aspecte: Sobre l'expressió "a castle in Spain"

1 comentaris:

Jordi Griera ha dit...

Per una vegada no estic del tot d'acord amb tu. Aquests "Fals!" són massa categòrics; la RS realment pot donar beneficis si es fa de veritat. Si una empresa l'aplica de faisó cosmètica, el que en diríem "per vestir el sant", aleshores sí que tens raó. Com en gairebé tot en la vida, l'autenticitat és el factor determinant.

Per cert, crec que és un despiste divertit dir "a castle in Spain", que a Gran Bretanya no deuen saber què vol dir. Amb això demostres que també saps francès, perquè és a can gabatxo on diuen "un chateau en Espagne".