- L’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona ha organitzat una jornada amb el títol “la teleassistència: tecnologia i innovació”
- Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global i Vector 5) va fer la conferència inaugural sobre tecnologia, innovació i territoris socialment responsables
Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social corporativa, que ha fet la ponència inaugural, ha situat les teleassistències com un exemple que cal situar dins les ciutats intel·ligents, les smart cities, en les quals hi ha el risc que no es tingui prou en compte les persones i els interessos i necessitats de caràcter social.
També ha subratllat el valor social per sobre de la tecnologia, entenent aquesta com la facilitadora de molts avenços que tenim a l’abast, però que requereixen una gestió adequada per tal d’optimitzar-ne els resultats. No oblidem que tot i que quant a tecnologia hem fet grans progressos, aquesta no és res més que l’eina que permet dur a terme certes accions per a millorar la qualitat de vida, però la capacitat de gestionar-la de manera adequada és nostra, i cal no perdre de vista l’objectiu social que es vol assolir. Podríem dir que la millor tecnologia és la que no es nota, la que no recordem que existeix, donat el bon funcionament i l’eficàcia.
Canyelles ha acabat proposant una hibridació entre el desenvolupament de les smart cities, com a aposta tecnològica per la sostenibilitat, i els territoris socialment responsables, com una aposta per la corresponsabilitat dels agents en els compromisos envers la societat i la voluntat de cercar solucions conjuntes als reptes del territori.
La teleassistència
A nivell internacional trobem altres models de teleassistència. Al Regne Unit, on la teleassistència té més llarg recorregut, constatem que existeix tecnologia més avançada. Tanmateix, el factor social i socialitzador que es dona en el nostre país a Anglaterra no existeix. Casos que permet el model de teleassistència que s’ha adoptat a Catalunya, en què un usuari arriba a fer una trucada simulant un “error” pel simple desig de parlar amb algú, i que el sistema de tele operadores de què disposem contempla i atén amb una eficàcia òptima, no es possible en altres models més sofisticats quant a tecnologia.
El propòsit de la teleassistència és que persones que necessiten una certa atenció la puguin rebre des de la seva pròpia llar, aconseguint allargar el benestar que suposa poder restar en el domicili habitual, facilitant alhora la continuïtat i la permanència entre la comunitat a què s’està acostumat, la qual cosa ja suposa per si mateixa un fet de màxima importància per a persones que no tenen una dependència extrema, però que són susceptibles a desenvolupar-la. Cal afegir que, segons estudis realitzats, la majoria de les persones en aquesta situació prioritzen no haver d’ingressar en cap centre o residència, per tant hem de tenir en compte aquesta voluntat com a criteri primer quan pensem en qualitat de vida i benestar.
A fi d’anar teixint un servei el màxim d’eficaç possible cal gestionar de manera adequada els criteris de selecció de l’usuari “diana”. No es pot simplificar per franges d’edat o per tipologia de discapacitat, s’ha d’utilitzar un espectre molt ampli per tal d’identificar les persones que són idònies per a rebre el servei o que en trauran major profit. Les persones susceptibles de necessitar el servei tenen un perfil molt concret i són necessàries enquestes nombroses per tal de fer un reconeixement fiable. Aquest pas previ és essencial ja que ens permetrà una bona planificació del servei, la qual cosa es traduirà en millora d’aquest.
La teleassistència sumada a innovació ens acosta a la idea d’smart city. La incorporació d’aquest concepte amb una projecció clara cap al vessant social fa que cada vegada s’associïn més aquestes dues realitats, i subratllo realitats atès que Barcelona és actualment la setena ciutat smart del món. Per tant, i pensant en el potencial que té la gestió d’una ciutat intel·ligent per a afavorir l’atenció social i millorar la qualitat de vida, hem de ser capaços de conjugar aquest nous elements que apareixen en l'ecosistema de l'smart sense oblidar que l’objectiu és millorar el benestar i la qualitat de vida tenint en compte l’entorn, no només social sinó també ambiental.
La tecnologia, de la mà de la innovació, ha de ser l’eina que ens permeti una millor gestió de la responsabilitat social que serà el magma on es bellugaran tots els agents implicats per tal de crear sinergies que afavoriran el procés de millora i, en conseqüència, optimitzaran els resultats de manera exponencial.
Marta Ribera i RiosResponsabilitat Global
29 d'abril de 2013
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada