1.5.13

Dues conclusions tràgiques dels reportatges vistos ahir

Ahir vaig veure dos reportatges. Un a Sense Ficció a TV3 titulat "La guerra mai vista", dirigit per John Pilger, amb motiu del 10è aniversari de l'inici de la guerra d'Iraq. Es presentava una investigació oportuna sobre els mitjans de comunicació a la guerra. Es mostra com, a mesura que les armes i la propaganda són més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s'ha convertit en un camp de batalla electrònic. La conclusió que més en recordo és que els estats, per més democràtics que siguin formalment, tenen un gran capacitat per enganyar, i la premsa sovint es deixa arrossegar per la falta de criteri, per por, o per manca d'esforç investigador.

El segon és el vídeo d'una conferència que la monj benedictina i doctora Teresa Forcades va fer recentment a Vilanova i la Geltrú, i a la qual no vaig poder assistir. La conferència es titula "El Virus del Papil·loma Humà. La Medicalització a la Infància i l'Adolescència". El podeu veure tot seguit. Dura una hora i mitja però val la pena. La conclusió que més recordo és que algunes grans companyies farmacèutiques tenen per única missió guanyar diners encara que puguin perjudicar la salut de la població.

 

Crec en els poders públics, en el sector públic, en l'administració pública, en la cosa pública. I també crec en l'empresa privada, la lliure iniciativa, l'emprenedoria, la competència. Però, per descomptat, crec en unes organitzacions, públiques, privades o socials, que gestionin la responsabilitat social, amb ètica, sostenibilitat, honestedat...

Potser és per això que crec que aquestes males pràctiques haurien d'estar molt més penades, de manera dràstica si cal. Gent com la que hi ha darrera d'aquestes organitzacions i porten a terme males pràctiques que causen un mal immens i milers de morts, també són els responsables de la destrucció massiva de capital social. Es perd la confiança en les institucions, en la societat, en el sistema, en les organitzacions, en les empreses.

El que no entenc és com pot ser que aquells que més haurien de defensar el sector públic -els partits- i aquells que més haurien de defensar el sistema de lliure mercat -les associacions empresarials- no siguin els primers a llançar-se a la jugular dels que s'aprofiten del sistema i els acaben perjudicant a ells mateixos, a tot el sistema i a tota la societat. Hi ha un gremialisme que pot ser letal. O potser és deixadesa, covardia o incapacitat.

0 comentaris: