Aquesta és una temàtica que hauríem d’abordar més sovint ja que recull una clara tendència de la societat i gran part del teixit empresarial d’exigir comportaments més socialment responsables no només a les empreses, sinó a les institucions governamentals i, per descomptat, en l’àmbit financer com a pilar fonamental de l’estructura social i de negoci actual.
Podria semblar que en el context de crisi en què estem immersos és fa difícil parlar d’inversions socialment responsables atès que aquest concepte sembla incompatible amb la idea de benefici econòmic. Però potser hauríem de valorar les quines són les causes de la crisi si realment volem trobar la sortida correcta. I a més, val a dir que l’experiència ha demostrat que les inversions que segueixen criteris de sostenibilitat ambiental i social generen molta més confiança per a l’inversor, a curt i a llarg termini, la qual cosa les converteix en millors opcions de cara a obtenir guanys econòmics. L’aliança inversió més responsabilitat social aconsegueix resultats potencialment majors, per tant podem dir que la combinació d’aquest binomi suma u més u, tres; i aquest és l’objectiu. La inversió ha d’obtenir benefici econòmic, però no pot ser a qualsevol preu, el recorregut fins arribar a aquest propòsit s’ha de fer tenint en compte l’entorn, creant valor social i aplicant criteris ambientals, per tal que tots els agents implicats en surtin beneficiats.
La globalització és un fet que es posa de manifest en cada racó i cada acció de la nostra quotidianitat. Qualsevol producte que una empresa amb seu a Europa ens ofereix pot estar fabricat sencer o en part en una factoria del Sud. Les cadenes de proveïment s'estenen com una xarxa arreu del planeta. Donada aquesta realitat hem de ser més curosos que mai amb les actuacions que tenen lloc en països del sud, on una legislació poc exigent no garanteix els drets bàsics de les persones ni contempla els impactes ambientals que es generen.
Des de ja fa anys l’organització de les Nacions Unides ha estat duent a terme accions per tal d’implicar les empreses en evitar aquests impactes negatius. Iniciatives com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), adreçats als poders públics, o bé el Pacte Mundial, adreçats al món empresarial, pretenen activar pràctiques basades en principis universals quant a drets humans, condicions laborals dignes, medi ambient i no-corrupció, que contribueixin a la construcció d’un mercat global més estable, equitatiu i inclusiu que propiciï societats més pròsperes.
Els models de negoci inclusius propicien el benefici mutu entre sectors socials amb possibilitats limitades d’inversió i empreses o entitats financeres. La inversió directa a segments més pobres, amb productes que canalitzin l’estalvi, genera vies de negoci de Nord a Sud. No estem parlant de donacions sinó d’aportació de capital humà i financer. La banca ètica ha sigut un facilitador per moltes d’aquestes actuacions, apropant productes a sectors desafavorits.
Cal, però, tant la implicació privada com la de les administracions, així com la cooperació internacional per tal de fer progressar aquestes inversions amb criteris ètics i amb aquests nous paradigmes de rendibilitat que són la integritat, la transparència, la credibilitat, la confiança, la creació de valor sostenible...
Tanmateix, no ens podem deixar enlluernar per aquestes paraules i confondre una manera de fer socialment responsable amb el bonisme o la filantropia. Darrere aquestes afirmacions hi ha estudis empresarials que constaten que integrar criteris d’ètica i sostenibilitat condueixen cap a l’èxit, si certament formen part intrínseca de l’ADN del sistema de gestió i no es tracta d’un mer maquillatge o pla de màrqueting. Ha d’existir el compromís i la voluntat ferma de caminar en aquesta direcció, cal aquesta transversalització o mainstreaming que introdueix els instruments d’ISR en els mercats financers convencionals.
Marta Ribera i RiosResponsabilitat Global
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada