18.3.13

Autoexigència dels grups d'interès

En aquesta ocasió comparteixo una reflexió al voltant d'una campanya presumptament antiesclavista que s'ha organitzat contra una gran companyia del sector tèxtil.

I de manera molt contundent em posiciono al costat de l'empresa i contra la manera de fer dels denunciants.

Trobareu els arguments a l'article, però em cal afegir un element de reflexió: si les empreses que estan gestionant la responsabilitat social no troben una manera de fer diferent per part dels grups d'interès és que aquests no han entès res.

Se suposa que una empresa que gestiona l'RSE és receptiva i oberta a dialogar. Si els grups d'interès passen d'aquesta sensibilitat, potser estan demostrant una manca de voluntat real d'interès en el problema i allò que mostren és una altra agenda oculta, més relacionada amb el seu interès mediàtic o d'altre tipus no estrictament missional.

Sovint m'he mostrat crític amb algunes organitzacions que presumptament se les consideraria ètiques. Algú m'ha retret que he criticat amb més contundència alguna d'aquestes organitzacions que alguna empresa... És cert que sóc més exigent amb aquestes. Els que parlem d'RS, els que mirem de fomentar la gestió de la responsabilitat social en els altres, hem de ser molt exigents amb nosaltres mateixos. Les entitats socials, per exemple. O les administracions. O les empreses que pretenen fer de l'ètica un atribut d'identitat.

Demanar que els altres siguin responsables i no ser-ho prou nosaltres no és solament cinisme, també és una manera de carregar-se la gestió de la responsabilitat social. Si alguns grups d'interès encara estan en un altre estadi en què els interessa la filantropia o la pròpia notorietat de marca no podem demanar una altra cosa més evolucionada i intel·ligent a les empreses.

0 comentaris: