22.3.13
Ens ha deixat Jesús Rodríguez Suárez
Ens ha deixat l'amic i col·lega Jesús Rodríguez Suárez, víctima d'una afecció sobtada.
Havia estat un alt directiu de Mahle SA (abans FISA) durant molts anys i fins al 2005, i també fou regidor de CiU a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1979-83 i 1987-91).
Després de la jubilació, ens vam retrobar en dos projectes: la responsabilitat social i el voluntariat. El Jesús sempre havia mirat d'integrar la gestió ètica en la seva vida professional, i ara estava fent consultoria en aspectes vinculats amb la gestió empresarial i la responsabilitat social.
A més, tots dos érem patrons de la Fundació Catalunya Voluntària. Recordo ara els debats amb ell sobre el redactat de la missió i la visió...
El Jesús va venir a les aigües mediterrànies provinent d'un fred poble castellà, Mataluenga (León, Espanya), i com tantes persones vingudes d'altres contrades es va convertir ràpidament en un vilanoví i un català més. I va aconseguir un gran afecte fruit de la seva immensa humanitat.
Ara que he de em toca fer allò necessari de donar de baixa el seu correu de la llista de destinataris, em ve al cap quan li vaig preguntar per què hi havia posat el nom de "Inkapiuke". Em va explicar que vol dir 'dins el cor' en una llengua ameríndia. El seu perfil de twitter també tenia aquest mot.
Havia estat un alt directiu de Mahle SA (abans FISA) durant molts anys i fins al 2005, i també fou regidor de CiU a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1979-83 i 1987-91).
Després de la jubilació, ens vam retrobar en dos projectes: la responsabilitat social i el voluntariat. El Jesús sempre havia mirat d'integrar la gestió ètica en la seva vida professional, i ara estava fent consultoria en aspectes vinculats amb la gestió empresarial i la responsabilitat social.
A més, tots dos érem patrons de la Fundació Catalunya Voluntària. Recordo ara els debats amb ell sobre el redactat de la missió i la visió...
El Jesús va venir a les aigües mediterrànies provinent d'un fred poble castellà, Mataluenga (León, Espanya), i com tantes persones vingudes d'altres contrades es va convertir ràpidament en un vilanoví i un català més. I va aconseguir un gran afecte fruit de la seva immensa humanitat.
Ara que he de em toca fer allò necessari de donar de baixa el seu correu de la llista de destinataris, em ve al cap quan li vaig preguntar per què hi havia posat el nom de "Inkapiuke". Em va explicar que vol dir 'dins el cor' en una llengua ameríndia. El seu perfil de twitter també tenia aquest mot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada