11.3.13

El corredor mediterrani: repte econòmic, polític i ambiental

El corredor mediterrani suposa un triple repte: econòmic, polític i ambiental

Econòmic perque l’espai econòmic català perd milions d’euros i d’oportunitats per l’actitud espanyola de retardar el corredor mediterrani. Són anys perduts per culpa dels governs espanyols de torn, en una actitud que el món empresarial, els operadors i els inversors no poden comprendre. Tampoc s'entén des d'Europa... Europa escandalitzada pels impediments d’Espanya al corredor mediterrani

Podríem dir que hi ha un clam internacional pel corredor mediterrani al Parlament Europeu. Aquesta mateixa setmana ha tingut lloc a Brussel·les, en la conferència 'Trens llargs i pesats, el camí per a la competitivitat del transport ferroviari de mercaderies europeu'. L'acte, organitzat pel lobby FERRMED, també ha aplegat eurodiputats i representants de la Comissió Europea, el Comitè de les Regions o els governs belga i català. Hi han participat els presidents dels ports de Barcelona, Tarragona, València, Marsella, Anvers i Roterdam, alts executius de les multinacionals BASF, SEAT-Volkswagen i ARCELOR-MITTAL i directius d'operadors ferroviaris com l'alemany DB, l'italià Ferrovie dello Stato, el polonès PKP-PLK, el rus RZD o Ferrocarrils de la Generalitat.

Polític. Per descomptat, l'acte, organitzat pel lobby FERRMED, també ha aplegat eurodiputats i representants de la Comissió Europea, el Comitè de les Regions o els governs belga i català. La política aquí no hi fa de mer planificador. Aquest és un tema que s'escapa a la lògica planificadora d'infraestructures. Per a l'estat espanyol aquesta qüestió pren una especial rellevància: cal impedir que Catalunya i el País Valencià estiguin connectats i que tinguin connexió directa amb el centre d'Europa. O almenys cal evitar que les mercaderies espanyoles hagin de passar per Catalunya davant una possible secessió. Malgrat que aquesta penalització en les infraestructures suposi posar en dificultats la competitivitat de Catalunya i alentir la sortida general de la crisi, la política nacionalista dels governs espanyols passa per davant. Una qüestió d'estat, en què PP i PSOE juguen les mateixes cartes.

Ambiental. Els estudis de FERRMED "demostren clarament que l'únic camí per millorar la competitivitat a la UE, tot reduint les despeses logístiques, i invertir la tendència decreixement de la quota del ferrocarril en el trànsit terrestre de mercaderies" és l'ús de "trens de fins a 1.500 metres de llarg i d'entre 3.600 i 5.000 tones de pes, amb gàlibs de càrrega UIC-C i 22,5÷25 tones per eix". Aquests estàndards que reivindica FERRMED "tenen també un impacte molt favorable des del punt de vista ambiental". No cal dir que per pujar aquests trens pel corredor central pel mig del Pirineu tal com projecta el govern espanyol tindria uns costos energètics i ambientals enormes i absurds.

FERRMED defensa que aquests trens circulin "només en alguns pocs corredors" de la futura xarxa central transeuropea -el mapa d'infraestructures ferroviàries prioritàries per unir les principals àrees industrials i logístiques i els ports més importants que l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, va definir l'octubre del 2010 i que el ple de l'Eurocambra ha d'aprovar en els propers mesos. Aquests trens de mercaderies d'un quilòmetre i mig són el doble de llargs que els de 750 metres que preveu la Comissió Europea i FERRMED proposa que almenys puguin circular en alguns corredors. "Un tren rus pot portar quatre o cinc vegades més pes que un tren europeu de mercaderies i això representa uns costos logístics i de transports que s'haurien d'evitar", adverteix FERRMED.

0 comentaris: