12.2.12

Els valors socials: cadascú és com una emissora de ràdio!

Estem envoltats d’ones electromagnètiques hertzianes, però sols ho sabem quan engeguem un aparell de ràdio. De la mateixa manera, estem envoltats d’altres realitats que tampoc es poden veure ni tocar però que són reals i ens afecten. Sovint es parla de la importància dels valors de les persones, però en gran part, aquests valors de les persones estan influïts pels grans valors de la societat. Són valors que formen part de l’ambient i que cadascú de nosaltres, com si fóssim un aparell de ràdio, acabem reproduint.

Finalment cada persona és lliure d’adoptar el comportament que vulgui, però la influència social que tenim és enorme. Cada persona i cada organització pot limitar-se a reproduir els valors que li arriben, sense cap mena de sentit crític, o bé pot modular-los i ser part activa en el foment d’uns valors més humanístics, sostenibles i ètics.

Cada persona i cada organització som com petites emissores que no deixem d’emetre una programació de valors. Cada actitud nostre, cada comportament, cada manera de fer, és una opció per uns valors o uns altres. Fins i tot cada vegada que comprem és com si estiguéssim votant.

Aquest programa de ràdio que cadascú de nosaltres emetem pot ser que no sigui exactament el que nosaltres voldríem, pot ser que no reflecteixi exactament els nostres valors més profunds, però la influència social, allò que pensem que els altres esperen de nosaltres, allò que té una estructura de plausabilitat, fa que finalment la nostra emissió sigui un mig-mig entre els valors que realment tenim dins nostre i els valors que la societat imposa.

Així, si tothom es permet de rebaixar el seu nivell ètic, arriba un moment que tots ens anivellem cap a la mediocritat, cap a un baix nivell d’autoexigència, cap a la tolerància del que no hauria de ser tolerable, cap a la manca de respecte envers el que és diferent...

Per a apujar la capacitat ètica de la nostra societat, seria tan senzill com que la nostra “programació de ràdio”, per dir-ho així, no fes mitjana amb la societat sinó que tendís a trobar un punt mig entre allò que som nosaltres i els estàndards ètics comunament acceptats, com els que provenen de les Nacions Unides. Si cadascú de nosaltres no esdevé un agent actiu per a apujar el nivell, l’enfonsament ètic serà imparable.

Finalment, cal dir que aquest “nosaltres” no solament es refereix a la persona sinó també a les organitzacions d’on formem part. L’autoexigència ètica ha de provenir també de les empreses, administracions, clubs, associacions, comunitats de propietaris i veïns... Si les organitzacions no gestionen els valors, no mostren una autoexigència, serà difícil que els individus puguin mostrar una ètica avançada.

Si bé és cert que les organitzacions són persones, finalment les organitzacions acaben generant una cultura corporativa o organitzacional, amb unes pautes de comportament i uns valors. Si aquells individus que tenien uns valors personals positius no han sabut traduir-los per a codificar uns valors organitzacionals és possible que l'organització acabi desenvolupant una lògica que finalment desbordarà els valors personals, que esdevindran no funcionals i, per tant, residuals dins el funcionament quotidià de l'organització.

Nota: article publicat a Jornal.cat i, en castellà, a DiarioResponsable, Comunidad Étnor i ExpokNews

0 comentaris: