4.12.10

Un alenada de transparència a internet: els documents de wikileaks


Malgrat que durant aquestes vint-i-quatre hores, la vaga encoberta dels controladors aeris ha agafat el protagonisme, no podem deixar de considerar que la notícia en majúscula d'aquestes setmanes és la de les filtracions que s'estan produint gradualment per mitjà del portal wikileaks.

La major part de la informació mostrada no comporta cap sorpresa, però té el valor de posar per escrit i en la boca de responsables polítics o diplomàtics allò que en molts casos ja havia corregut per la premsa i era vox populi.

Hauria de tenir conseqüències en la mesura que mostra que certes informacions eren conegudes pels governs per mitjà de fonts pròpies i suposadament verídiques. A Les altres revelacions de Wikileaks, Doug Mills (The New York Times) ens diu que la filtració revelava que les tropes nord-americanes havien comès a Iraq assassinats de civils de manera indiscriminada i que havien practicat i consentit tortures; una realitat també coneguda però que aquells documents van fer evident, i que entra en flagrant contradicció amb la retòrica presidencial. Ara fa un any, a Oslo, en el seu discurs, Obama va dir que a vegades les guerres eren inevitables i eren l’únic recurs per aconseguir la pau, i va afegir solemnement: “Els Estats Units han de continuar sent un referent en la conducta en la guerra. Això és el que ens fa diferents d’aquells contra qui lluitem. Aquest és l’origen de la nostra força. És per això que he prohibit la tortura. Per això vaig ordenar el tancament de Guantánamo. I és per això que he reafirmat el compromís dels Estats Units a respectar les Convencions de Ginebra. Ens perdem quan nosaltres mateixos no complim aquells ideals que defensem amb la nostra lluita”. Un cop es van conèixer aquelles filtracions, Nacions Unides va demanar que es portés a terme pel cap baix una investigació, però el president dels EUA de moment no ha fet cap gest, una manca de resposta que certament desacredita el qui va merèixer potser massa abans d'hora el Nobel de la Pau.

Les reaccions polítiques han estat pobres i mesquines. Potser no poden fer res més ara per ara. Potser falta capacitat o valentia per a reaccionar. Potser són massa coses les que es poden trastocar. Potser és que encara hi ha molt per descobrir...

El fundador de wikileaks ha estat acusat d'anarquista, a banda d'unes presumptes acusacions de caràcter sexual que més aviat semblen una excusa per a provocar la seva detenció. No deixar de ser curióa quan no alarmant que per al govern dels EUA ser anarquista sigui sinònim de terrorista. Només el to de les acusacions que els portaveus del govern usamericà formulen contra Assange ja posen damunt la taula que potser són més perillosos ells mateixos que el que intenten incriminar. 

Sense necessitat de ser anarquista, també es pot ser radicalment crític amb el funcionament els Estats, amb l'ús opac que fan del seu poder i amb les conculcacions legals i dels drets humans que es poden permetre i ocultar en ares d'un bé comú que de vegades no és prou clar que defensin. 

Els estats són una manera civilitzada de gestionar el bé comú alhora que també poden portar a terme males pràctiques envers la humanitat i envers la seva pròpia població. La democràcia és la millor de les maneres de gestionar els estats, i tot i així la seva qualitat de democràcia formal no és condició suficient per a l'exercici d'un bon govern.

Igualment, les empreses són la millor manera de gestionar la creació de béns i serveis, d'augmentar la riquesa i satisfer necessitats de tota mena, al costat d'aquelles que en virtut del seu caràcter especial són proveïdes pels poders públics. Totes les empreses i organitzacions que proveeixen béns i serveis tenen un poder davant els clients i davant els treballadors que ha de ser ponderat i regulat mitjançant les lleis, alhora que tenen una responsabilitat davant la societat que haurien de gestionar a partir d'uns valors no solament centrats en el benefici immediat sinó que també haurien d'incloure en el seu procedir un punt de vista de caràcter ètic.

Malgrat el desenvolupament del que es coneix com Responsabilitat Social de les Empreses i les línies de desenvolupament de les Administracions públiques que incorporen un major sentit ètic i de participació dels grups d'interès, són encara excessives les males pràctiques presents en la gestió de les organitzacions en el context d'una societat que es reclama avançada, basada en el coneixement, i havent de fer front a grans reptes de civilització, ètics, socials, ambientals, de sostenibilitat.

Els ciutadans volem saber què passa allà dins, tenim ànsia de coneixement, no per curiositat insana o tafaneria sinó perquè és el nostre futur, són els nostres drets, són els nostres impostos, és la nostra salut, és la nostra dignitat. La transparència és necessària i consubstancial en una societat oberta i democràtica. 

M'alegro que wikileaks estigui divulgant tota aquesta informació. Contra qui pugui pensar que està dinamitant els estats, creiem que s'estan posant les bases d'uns estats més conseqüents. Contra qui pensi que les confidències que es faran públiques sobre algunes grans corporacions privades faran esclatar la reputació empresarial, creiem que estan posant les bases d'un model d'empresa que és la que ha de triomfar.

L'Oriol em passa un extracte de l'entrevista que Forbes va fer a Assange aquest novembre:
  1. Wikileaks es posiciona com una agència de notícies, amb tot el procés editorial que comporta
  2. Wikileaks persegueix crear mercats amb competència perfecta gràcies a la publicació d'informació secreta que només beneficia a uns pocs agents de mercat privilegiats
  3. Només hi ha mercats perfectament competitius si la informació secreta aflora a la llum pública i els consumidors poden prendre decisions amb plena informació. Per exemple informes sobre empreses de nutrició infantil que adulteren les llets de continuació amb melamina en pols per reduir costos.
  4. A partir de gener començarà a publicar secrets corporatius. En particular sobre un importantíssim banc americà, del qual té informació sobre pràctiques poc ètiques.
  5. Wikileaks espera que en el futur només sobrevisquin les empreses dirigides per directors ètics.
Que no s'espanti ningú, el que anirem sabent no sorprendrà ningú. Segurament, qualsevol cosa bruta que aparegui a la llum pública podia ser sospitada. Però ara podrem tenir-ne una constatació, davant la qual alguns diran que els estats han de funcionar així i que han de tenir un espai de secretisme i discrecionalitat. Hi estic d'acord, d'entrada. Però, compte: la manera com funcionen és la que comporta que es pugui provocar l'ocupació d'un país, o que s'interfereixi en secret dins els afers interns d'un altre país.  

Ara ja sabem que Catalunya és un eix bàsic de l'activitat de la màfia russa. Vés, quina sorpresa! El problema és que ens havien volgut fer creure que això ja estava desactivat. En canvi, un dels documents fets públics per Wikileaks diu que els fiscals Ricardo Cavero i Fernando Bermejo expliquen en la seva declaració que en terres catalanes hi ha "molts i molts" membres de la màfia russa i fan evident que Catalunya segueix sent un punt important de l'activitat de la màfia russa per al blanqueig de diners. A més, resulta que aquestes màfies han triat el nostre país perquè han apreciat que la justícia era més propensa a deixar-se influir. Vaja, que els nostres jutges o sistema judicial en general són més corruptes que en altres llocs! Doncs és bo que tot això es vagi transparentant perquè altrament com hi farem front?

Estic molt interessant a veure si apareixen informacions i converses del govern espanyol sobre com boicotejar el desenvolupament de les seleccions esportives catalanes i d'esportistes que hi participen, o sobre com afavorir que a Catalunya es facin més inspeccions fiscals que a d'altres llocs, o com evitar el desenvolupament econòmic de l'arc mediterrani per mitjà de fer inversions ineficients de l'Alta Velocitat... O potser informacions amb implicacions reials sobre com avançar en la desarticulació de la realitat nacional catalana; o dels militars sobre com actuar en cas de perills de secessió...i un llarg etcètera que lògicament es produeixen en secret però que tenen conseqüències reals. 

I és que una cosa són les informacions secretes i confidencials de caràcter policial, per exemple contra la màfia o el terrorisme, que lògicament han de moure's en el secretisme i que la seva divulgació causaria un mal a la societat i que haurien de ser condemnables. I una altra cosa són aquelles informacions que afecten diferents grups d'interès amb interessos legítims i que són gestionades amb total opacitat per persones que ocupen posicions de poder dins els poders públics o en corporacions privades. 

Per exemple, jo estic convençut que certes campanyes de vaccinació massiva o la quasi prohibició de comercialitzar certes plantes medicinals sols s'expliquen per un interès i pressió de certes companyies farmacèutiques. Si aparegués alguna conversa secreta que ho evidenciés, seria ètic fer-la pública, malgrat que pogués ensorrar alguna corporació? Doncs el que no seria ètic seria ocultar-la! O un altre exemple: la ministra de Defensa mai ha respost què faria en cas que Catalunya optés de manera majoritària i democràtica per la secessió, en un moment en què aquesta possibilitat ha esdevingut real. Hi enviaria els tancs? Són aspectes fonamentals per saber si ens governen persones demòcrates o feixistes, i tenim el dret a conèixer qualsevol informació interna sobre aquests i molts altres aspectes que afecten els drets humans, la salut, la democràcia.

Malauradament, si entre els documents de wikileaks hi hagués qualsevol informació d'interès en aquest sentit, podeu tenir la certesa que no apareixeran en públic: el diari el País té els drets sobre tota la informació que afecta l'estat espanyol, i ja s'encarregarà de filtrar tot allò que pugui posar en perill el seu propi negoci. Transparència...

Tornant al conflicte dels controladors amb què hem començat aquesta reflexió, ens agradaria que es fessin públiques converses governamentals sobre l'afer. La irresponsabilitat dels controladors aeris ha estat enorme. Però és ben probable que les responsabilitats no s'acabin aquí. És impensable que amb la publicació del Decret que el ministre Blanco va fer el dia abans no tingués plena consciència del que estava provocant.

Article relacionat:
PD: El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, David Martínez, ha afirmat en referència a l'afer wikileaks en una entrevista a Ara.cat, que "s'ha de publicar tot... no es pot matar el missatger.... No es pot dir que tot el que ha sortit sigui veritat, però evidencia una incorrecció fins ara desconeguda en l'actuació de les institucions, cosa preocupant. Pel que fa a Espanya, si el fiscal general i els fiscals van transmetre a representants dels EUA la idea de forçar la legalitat, hi ha falta d'ètica: hauria de ser estudiat tot i que no comporti implicació penal".

PD: Reporters sense Fronteres condemna la censura a Wikileaks en nom de la llibertat de premsa. Paypal suspèn les donacions d'una ONG a Wikileaks. El sistema de transferències per internet assegura que no permet activitats il·legals. EL PERIÓDICO. Reporters sense Fronteres ha condemnat els atacs a Wikileaks com un "intent a nivell de la comunitat internacional de censurar una web dedicada al principi de transparència". L'organització periodística es mostra "commocionada de trobar països com França i els EUA que de sobte mantenen polítiques de llibertat d'expressió en línia amb les de la Xina" i recorda que depèn dels jutges i no dels polítics que una web sigui tancada.

PD: JEAN-FRANÇOIS DAGUZAN, INVESTIGADOR DE LA FONDATION POUR LA RECHERCHE STRATÉGIQUE. “Wikileaks farà més transparents els estats”

0 comentaris: