Infraestructures costosíssimes per anar a menjar paella

Aquest dissabte es van produir dues fites pel que fa al progrés del transport ferroviari en alta velocitat. Per una banda s'inaugurava la línia Madrid - València. Vaig estar a l'estació valenciana el dia abans i un rètol anunciava el magne esdeveniment amb un compte enrere amb les hores, minuts i segons que faltaven per l'arribada de l'AVE procedent de Madrid.

L'altre fita ha estat l'obertura de l'alta velocitat que uneix Catalunya amb França, per mitjà d'un recorregut entre Figueres i París que no té encara tots els trams aptes per a l'alta velocitat però que ha escurçat el temps per a arribar a la capital francesa. Malauradament, encara no és possible la connexió fins a la capital catalana, de manera que abans cal fer amb tren normal el trajecte Barcelona - Figueres.

Hem parlat en altres ocasions del disbarat que suposa el model espanyol d'alta velocitat, fonamentada en una concepció nacionalista que comporta una estructura extemporàniament radial, ineficient, excessiva, gens sostenible... Però aquest dissabte s'ha pogut contemplar amb tota la pompa: mentre que totes les autoritats van assistir a l'esdeveniment madrilenyo-valencià, cap autoritat va anar a Figueres. El recorregut que realment té sentit, és necessari i hauria de ser urgent no mereix cap interès, mentre que els AVES "de províncies" tenen tota l'atenció perquè es tracta de "cosir" Espanya.

Les paraules són encara més feridores: es va dir que ara els valencians podrien competir millor per captar els madrilenys que volen anar a la platja, enfront de la competència catalana i andalusa. És a dir, l'AVE amb totes les seves inversions enormes ha de servir perquè el turisme de la capital espanyola vagi a la platja i a menjar paelles a València.

El contrast és evident. La insostenibilitat de les infraestructures espanyoles és patent. La conducta de les autoritats, tant per la tria com pels arguments, és patètica. Autoritats reials i polítiques van validar una aposta per gastar-se els diners que no tenim en unes despeses no eficients que no es podran pagar. O potser sí que tenen previst qui ho pagarà...