El Parlament més antic d'Europa estarà per primer cop presidit per una dona i adaptat a les persones discapacitades

Aquesta nova legislatura del Parlament permet visualitzar el progrés evident en igualtat

El Parlament de Catalunya, el més antic d'Europa (1), ha avançat en els darrers anys en sostenibilitat i en transparència, i ara, per primer cop, estarà presidit per una dona i adaptat a les persones amb discapacitats. A més, també per primer cop es pot afirmar que té una composició paritària, ja que el nombre de dones parlamentàries ha superat el quaranta per cent de la composició de la cambra.

Cal ressaltar la importància que una institució parlamentària amb la trajectòria de la cambra catalana hagi guanyat aquesta exemplaritat. Sota la presidència d'Ernest Benach, la institució parlamentària va introduir millores ambientals i va apostar per les noves tecnologies per a fer-lo més transparent.

Ara fa un pas més

Al llarg de tota la seva història, el Parlament de Catalunya sempre havia estat presidit per homes, fins fa uns dies en què la tendència es va trencar, quan la diputada de CiU Núria de Gispert va ser elegida per a ocupar aquest càrrec que li dóna el tractament protocol·lari de Molt Honorable. Tres senyores presidentes i un país.
A més, com destaca una notícia de vilaweb.cat es produeix la casualitat que tres parlaments dels principals països de parla catalana són presidits per dones ja que també les Corts Valencianes i el Parlament de les Illes Balears tenen un dona al capdavant: Tres senyores presidentes i un país.

Baixes per maternitat

Cal dir que el dia que Núria de Gispert resultava elegida, una diputada va tenir un fill, cosa amb la qual no ha pogut estar present en les sessions posteriors corresponents a la investidura del nou president de la Generalitat. A diferència del que hauria passat uns anys abans en una baixa per maternitat, el seu vot va ser efectuat amb plena validesa per delegació, fet que permet que la igualtat de drets i d'oportunitats sigui més efectiva.

El Parlament més paritari de la història

Hi ha encara un altre aspecte a ressaltar en referència a la igualtat. Es tracta de la composició del Parlament, en el qual les dones han passat a suposar més d'un quaranta per cent. La nova legislatura començarà amb 56 dones als escons, un 41,5 per cent dels diputats. És la xifra més paritària de la història de la cambra, que per primer cop arriba al mínim del 40 per cent de dones que marca la llei d'igualtat, del 2007. Dels 135 diputats que dijous al matí s'asseuran per primer cop a l'hemicicle, 56 són dones, 8 més que a l'inici de la VIII legislatura, quan representaven un 35,5 per cent dels diputats. La presència de dones a la cambra catalana ha anat augmentant progressivament des de la seva restauració el 1980, sobretot, a partir de les eleccions de 1999 quan per primera vegada es va superar la barrera del 20%. Així, la I legislatura va comptar només amb 7 dones, un 5,2%. A la II legislatura hi va haver 11 dones (8,1%), a la III 14 diputades (10,04%), a la IV 17 (12,6%), a la V 20 (14,8%), a la VI 32 (23,7%), a la VII 43 (31,8%) i a la VIII 48 (35,5%). (vegeu l'evolució del nombre de diputades en cada sessió constitutiva).

Un Parlament adaptat

Entre els nous parlamentaris hi ha David Bonvehí, el primer diputat amb cadira de rodes de la cambra. Bonvehí, de 31 anys, anava en el número 23 de la llista de CiU, fet que feia preveure, sense cap mena de dubte, que sortiria elegit en les eleccions del 28-N. Arran d'aquesta situació, fa un mes van començar les obres per adaptar els accessos a l'hemicicle i el faristol a persones amb mobilitat reduïda. Els treballs per facilitar l'accés a persones amb mobilitat reduïda han consistit en la instal·lació de dues plataformes elevadores, una a cada costat del saló de plens. El canvi més innovador, però, ha tingut lloc al faristol. Aquest manté l'aspecte original però s'ha habilitat de manera que es podrà intervenir des d'una cadira de rodes. Per fer-ho, s'han eliminat els graons que l'elevaven, de manera que ara queda arran de terra. Quatre pistons regularan l'altura del faristol de manera que es podrà baixar i col·locar-lo al nivell de la persona que vagi en cadira de rodes. El mecanisme s'activarà a través d'un comandament a distància. De fet, l'hemicicle era l'únic espai on no s'havien eliminat encara les barreres arquitectòniques. (font: AVUI.cat)

Efectivitat

Davant de totes aquestes notícies positives, ara sols cal esperar que les normatives, els percentatges i els càrrecs serveixin per a una igualtat efectiva. És a dir, el 41% de presència femenina pot limitar-se a la presència o pot suposar un pes real quant a la qualitat de la feina, nivell de representació i responsabilitat. El pitjor que podria passar ara, és que aquests passos sols fossin formals, fruit de circumstàncies casuals o de la necessitat de complir la llei però que no suposessin un progrés en el canvi de valors i la concreció d'una igualtat profunda.

(1) Nota històrica: les Corts Catalanes, establertes el 1283, han estat considerades pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval, i l'historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle XIV. Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Podeu veure l'impressionant vídeo on el violoncelista Pau Casals es dirigeix a l'auditori de les Nacions Unides, abans d'interpretar l'himne de la institució davant els caps d'estat.

Nota: article publicat a Jornal.cat
Artículo publicado en DiarioResponsable