7.12.10

Com es va posar fi a una 'mala pràctica' medieval

Encara que ens interessen més els temes d'actualitat i de futur, no podem deixar de mirar al nostre passat ja sigui per analitzar com es van superar les 'males pràctiques' de cada moment històric i com aquests fets han marcat la nostra manera de ser, el nostre tarannà.

Una de les pitjors males pràctiques de l'època medieval, en allò que fa referència als sistemes de producció, és el que es coneix com els Mals usos, els quals després de segles de lluita es van poder abolir, a partir de la sindicació dels pagesos de la remença.

La conseqüència és que Catalunya fou el primer país d'Europa, on el règim feudal havia imperat plenament, que trencava els lligams d'ignomínia en què es debatia una part de les seves classes rurals.

  • Al voltant de l'any 1000 els camperols dels comtats catalans havien assolit un notable grau de llibertat personal i de llurs béns. Probablement aquest fenomen va contribuir a la creació de riquesa que va ésser cobejada per la noblesa, segons manifesta P. Bonnassie en el seu treball, "Catalunya mil anys enrera".
  • Això juntament amb una disminució del poder comtal observada en els temps del comte Berenguer Ramon I (1018-1035) i primers anys del govern del seu fill Ramon Berenguer l, origina una violenta revolta feudal entre els anys 1030 i 1060. Aquesta revolta tingué unes conseqüències molt serioses en l'estructura política del país quedà desmembrat. Les antigues vegueries comtals, governades pels funcionaris, es convertiren en senyories particulars dels antics vicaris, que s'apoderaren del dret de ban, de l'aplicació de la justícia, governant el terme del seu castell o castells sense cap tipus de restricció. Com diu Bonnassie: "en aquestes condicions els castellans esdevenen els caps incontrolats de les comunitats pageses''.
  • Per aquesta època, una part de l'Església, i al front d'ella el bisbe Oliva, institueix als comtats catalans les disposicions de Pau i Treva, que tenen per finalitat la defensa de la part dèbil de la societat, en la qual hi ha ja els pagesos. [Font: http://www.remences.com/]
  • Els Mals usos eren un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l' edat mitjana a la Corona catalanoaragonesa i també en altres països europeus. Aquestes obligacions es poden relacionar amb el Ius Maletractandi (dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns).
  • A mesura que avançava la Baixa edat mitjana, els Mals usos es comencen a veure com abusius. No obstant això, a causa de la crisi de l'Edat Mitjana, molts nobles veuen reduir les seves rendes i el seu nivell de vida. La «reacció senyorial» fa reviure els Mals Usos par tal d'augmentar la seva recaptació, provocant revoltes importants.
  • A Catalunya la població va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions que més tard serien considerades mals usos. Trobem sobretot aquests mals usos amb relació amb les terres de l'anomenada Catalunya Vella. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a remences.
  • Avui dia la lluita dels remences catalans és considerada com la primera revolta organitzada de pagesos europeus que assolí un resultat final positiu: l’abolició de les servituds. En aquest sentit, la Sentencia és el primer document institucional atorgat a Europa sobre l’alliberament dels serfs.


  • La redempció dels remences és un dels fets més transcendentals de la Història de Catalunya, un dels que més han influït en la seva prosperitat posterior. Catalunya va ser l'únic país de la Península que tingué una classe rural amb arrelament a la gleva, una pagesia rica, lliure i culta. (Antoni Rovira i Virgili, Història de Catalunya, Vol. Vll pag. 335 any 1934.)
  • En la lluita de tendències democràtiques i urbanes que feia segles pugnaven amb èxit per sobreposar-se al fons aristocràtic i feudal de la primitiva Catalunya, l'alliberament dels pagesos de remença és una de les darreres però de les més importants conquestes... Catalunya era, així, el primer país d'Europa, on el règim feudal havia imperat plenament, que trencava els lligams d'ignomínia en què es debatia una part de les seves classes rurals. (Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Ed. 1963 pag. 808.)
  • Aquest assoliment per a Catalunya no va ser comú als altres estats de la Confederació catalanoaragonesa, de manera que als regnes d'Aragó i de València la continuació del vassallatge amb caràcters més greus i l'expulsió dels moriscs produïren un efecte contrari al del triomf dels remences a Catalunya. (A. Giménez Soler, La edad media en la Corona de Aragón, pág. 303.). [Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sent%C3%A8ncia_Arbitral_de_Guadalupe]

0 comentaris: