27.8.10

La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable

Fa quatre mesos que es posava sobre la taula el tema del nacionalisme espanyolista en les organitzacions esportives i com afecta els esportistes catalans:
Ser esportista i ser català

L’expresident de Catalunya Jordi Pujol ha despertat vells fantasmes denunciant públicament una situació que molts ja ens ensumàvem i sospitàvem. Ser esportista i ser català és una equació complicada. Tan lamentable com difícil de demostrar. "En més d’un cas, i no diré noms, sobretot en el món de l’esport, se’ls ha dit que si vostè fa gaire demostracions de catalanitat aquella beca o aquella ajuda que té se li retirarà”.

Les declaracions de Pujol van més enllà perquè impliquen la casa reial espanyola en aquesta conjuntura. Són paraules que tornen a instal·lar en un primer pla mediàtic una situació vella, coneguda i sotmetent. Els esportistes són l’excusa i el material transmissor. El fons, com sempre, la idea d’aixafar qualsevol escletxa de catalanisme lícit i públic. Els fa mal. Durant temps l’enemic número 1 han estat les seleccions catalanes. Ara torna a aflorar l’exemple d’esportistes concrets, però qui ho denuncia no és algú qualsevol. Les paraules de l’expresident Pujol són per ocupar titulars i per marejar algú. Tan sols les equiparen les dels protagonistes, les denúncies en primera persona.

En aquest sentit, el diari El 9 esportiu ha recollit tant les paraules de Pujol com les vivències d’esportistes que van patir aquesta situació. Al 1995 Àlex Crivillé va celebrar la victòria al Circuit de Catalunya amb una senyera i això va molestar patrocinadors i dirigents espanyols. La Federació Espanyola de Motociclisme va pressionar llavors fins aconseguir que mai més ni Els Segadors ni la senyera tinguessin drets al Mundial. Un any més tard, al 1996, el waterpolista Jordi Sans va celebrar l’or guanyat amb la selecció espanyola amb una senyera a les mans. L’endemà va rebre la trucada d’un alt càrrec espanyol. Al 2000, Gervasi Deferr va intentar celebrar una medalla olímpica als Jocs de Sidney amb una senyera. Els responsables de la Federació Espanyola de Gimnàstica ho van evitar. Les pressions que han rebut tants d’altres, al final han caigut en l’oblit o en llegendes urbanes. Molts han viscut en silenci però això no significa que no hagin existit. L’amenaça és un estil. El seu estil. Tenen por? Font de la notícia a Tribuna Catalana

Fa tres anys en parlàvem des d'aquest bloc en referència al cas Oleguer i l'actitud polititzada per part de l'empresa Kelme:

14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit
18.5.08 Kelme - Oleguer: el conflicte legal està acabat, però queda l'RSE (article PDF en català / artículo PDF en castellano)

Ara torna a sortir un altre cas greu, ja que la Federació Espanyola de Ciclisme impedeix que Dani Comas, set vegades campió del món de bici trial, competir en el mundial per les seves posicions favorables a la selecció catalana.
No deixen anar a Dani Comas a un mundial per haver defensat la selecció catalana

És la segona vegada que la Federació Espanyola de Ciclisme impedeix al set vegades campió del món de bici trial competir. El fet que Dani Comas sigui un defensor de la selecció catalana, però, no hi té res a veure segons la Federació, que al·lega que el pilot no ha passat tots els controls mèdics.

25.08.2010 - 20:08 - Països Catalans
Teòricament política i esport no es poden barrejar. Tot i això, la Federació Espanyola de Ciclisme (FEC) no ha convocat al set vegades campió del món de bici trial Dani Comas pel fet d'haver representat Catalunya al mundial organitzat per la Bike International Union (BIU), entitat que reconeix la Federació Catalanade Bicitrial.

Comas, doncs, no podrà competir en el proper Campionat del Món que tindrà lloc la setmana vinent a Canadà perquè la Federació Espanyola no l'ha convocat. Al·lega que no té la llicència vigent i que no ha passat tots els controls mèdics, fets que Comas ha negat rotundament, ja que ha estat competint des de principi de temporada i no ha tingut cap altre inconvenient en relació als tràmits. [llegir més a crònica.cat]
Comas, en un comunicat ha expressat que "el seleccionador espanyol de trial evidentment que em va seleccionar. De fet, jo ja tenia els horaris i bitllets reservats per anar a Canadà. De sobte, la RFEC -per sorpresa de tothom- em va notificar que no estic convocat". Cal donar l'enhorabona a l'esportista per la voluntat de dir les coses clares i mostrar la veritat. No és estrany que alguns, segurament de manera molt legítima, prefereixin nadar i guardar la roba, salvant les seves possibilitats oficials però permetent que organitzacions i persones mancats d'ètica vegin recompensada la seva conducta tramposa i capciosa.

a)      Sovint hom es lamenta de la frivolitat que envolta el món de l’esport, de la manca de formació humanística de molts dels seus professionals de primera línia i de com la fama i els diners poden crear icones sobre les quals construir un món publicitari a costa de la simplicitat dels esportistes i la seva limitació en tot allò que vagi una mica més enllà de la seva pràctica. Fins i tot, genera notícia i sorpresa quan algun jugador de primera línia és llicenciat o té manifestament certes inquietuds socials.
b)      El comportament corporatiu de les empreses i clubs que en surten beneficiats dista molt de ser el que èticament seria desitjable. Algú dirà que no fan res dolent o mal fet o que no incompleixen cap llei. I certament per això parlem de Responsabilitat Social de les Empreses: per denominar aquelles pràctiques que algunes promouen per tal d’incorporar preocupacions i inquietuds de la societat.
c)      Pot ser discutible valorar què és una preocupació de la societat i mirar com prioritzar-les... Però ningú no dubta que en la societat mediàtica en què vivim, aquests personatges que corren darrere una pilota han esdevingut no solament els reis de l’espectacle sinó uns models socials, uns referents de conducta. Per a aquells que s’hi vulguin inspirar, d’acord! Però davant el poder dels mèdia molts joves i no tant joves veuen disminuïda o no desenvolupada la seva capacitat crítica.
d)      En conseqüència les empreses poden limitar-se a fer operacions de màrqueting en què els aspectes ètics queden en el que marca la llei, o bé poden creure que la seva RSE els obliga a ser més acurats. Sovint això vol dir ser innovadors per trobar la manera de ser diferents i obtenir-ne no sols la satisfacció de fer un enfocament responsable sinó el benefici d’un retorn pel reconeixement d’un part del mercat.
e)      En el cas extrem de manca d’ètica, algunes empreses poden basar campanyes de màrqueting en la polarització social, i els enfrontaments entre comunitats per obtenir-ne un guany a costa de perjudicar els interessos socials (recordeu alguna cadena de supermercats que anunciava que tenia cava no català donant pàbul al boicot?)

PD: Dani Comas: 'El seleccionador espanyol em va dir que no em convocava per motius polítics'