3.12.10

Ciutats Slow

  • Ciutats sense estrès on el temps flueix sense aclaparar-se i la qualitat de vida dels seus habitants, el medi ambient, la cultura i la gastronomia local són prioritaris. 
  • Més de cent ciutats de tot el món, entre elles dues de catalanes i una de valenciana, reuneixen tots aquests requisits i, per això, formen part de la xarxa de "Ciutats Slow". 
  • La iniciativa, sorgida a Itàlia el 1999, segueix els passos del moviment "Slow Food" i compta amb una organització que distingeix els seus socis amb un certificat de qualitat.

Què són les ciutats slow

El sorgiment de les "Ciutats Slow" es remunta a 1999 a Itàlia, per aquest motiu també es conegui en l'àmbit internacional com "Cittaslow". L'alcalde de la petita localitat toscana de Chianti, Paolo Saturnini, va pensar que podia traslladar a l'escala urbana la forma de vida de la "Slow Food", creada pel seu compatriota, el sociòleg i crític gastronòmic Carlo Petrini.

D'aquesta manera, si el menjar lent defensa uns ritmes més pausats i el gaudi de cada plat com a prioritat, les ciutats lentes ofereixen als seus habitants millorar la seva qualitat de vida a través de la tranquilitat, els espais verds i l'absència d'estrès.

Expansió mundial

La idea es va estendre aviat a les veïnes de Chianti, les localitats de Bra, Positano i Orvieto. Des d'aleshores, el moviment ha convençut a més d'un centenar de ciutats i comarques de tot el món. Itàlia, com a país d'origen de l'organització, té el major nombre de ciutats associades. Les ciutats slow segons la seva distribució per nacions:
  • Itàlia (69), on va néixer el model , i Alemanya (10) són els països que en tenen més, seguits de Polònia (7).
  • Amb 6 ciutats trobem Anglaterra i Corea de Sud.
  • Amb 4 trobem Bèlgica, Portugal i Noruega.
  • Amb tres ja trobem els Països Catalans, Àustria, Estats Units i Holanda.
  • Amb dos, Euskadi, Austràlia, Canadà i Escòcia.
  • I finalment amb 1 ciutat, Espanya, Dinamarca, França, Nova Zelanda, Gal·les, Suècia, Suïssa i Turquia.
Classificant-ho per estats, Gran Bretanya en té 9 i l’Estat espanyol 6.

Ciutats lentes, ciutats verdes

El medi ambient és una de les bases fonamentals de les ciutats slow:

* Els seus responsables institucionals han de mantenir una arquitectura respectuosa amb l'entorn i amigable per als seus habitants. Els centres urbans estan tancats al trànsit rodat, es potencia l'ús de les energies renovables i s'aproven lleis i normes coherents amb la naturalesa.
* Els espais històric-culturals i les zones verdes s'han de prioritzar i conservar en perfecte estat. Aquestes ciutats han de potenciar sistemes de reciclatge de les escombraries que siguin un referent ecològic per a la resta.
* El creixement de la ciutat s'ha de guiar per la millora del territori i dels seus habitants, i no per la construcció urbanística insostenible del negoci immobiliari.
* L'alimentació s'ha de basar en l'Slow Food i, en general, en els productes locals, ecològics i de temporada.
* Les noves tecnologies i els avenços científics que fomentin l'ecologia i la sostenibilitat s'han d'incorporar a aquestes ciutats. Una de les pioneres del moviment, la italiana Orvieto, ha instal.lat un sistema electrònic de control d'accés que permet només l'entrada d'automòbils dels seus residents.

Criteris per a ser una ciutat slow

Els responsables del moviment han constituït una organització per concretar com ha de ser una ciutat slow. Els associats actuals i qualsevol que vulgui entrar al club han de complir un manifest de 55 criteris agrupats en sis categories: política mediambiental, infraestructures, qualitat del teixit urbà, suport a la producció i els productes locals, hospitalitat i sentit de la comunitat dels seus habitants i consciència de Citta Slow.

L'objectiu és que en aquestes ciutats els seus habitants no tinguin més remei que portar un estil de vida tranquil, saludable, en què es fomentin les tradicions i es quedin fora els hàbits estressants, els sorolls o l'homogeneïtzació de les ciutats convencionals. Els seus responsables han de promoure la conscienciació i l'educació d'aquests valors entre tots els ciutadans, especialment, entre els més joves.

Una vegada que aconsegueix ser acceptada, la ciutat pot utilitzar el logo de l'associació, un cargol taronja que carrega sobre la seva closca un conjunt urbà. Aquest segell actua com un certificat de qualitat i atracció d'un turisme que busca aquest tipus de destinacions. L'organització disposa d'inspectors que visiten de manera regular als seus membres per assegurar-se que es mantenen els estàndards de conducta slow.

La grandària de la ciutat marca als possibles candidats: la seva població no ha d'excedir els 50.000 habitants i no pot ser capital de país. No obstant això, algunes persones creuen que els principis del moviment Slow haurien integrar-se en totes les ciutats, sense importar el gran o petita que pugui ser. És el cas de Slow Down London, els impulsors ofereixen als habitants de la "city" diverses activitats i consells per a una manera de vida més relaxat i ecològic.

Els responsables de l'organització han augmentat les categories de soci. L'objectiu és donar cabuda a ciutats que no compleixin rigorosament tots els requisits, però vulguin assumir els valors slow. A més de la Cittaslow com a tal, s'han aprovat les categories de "Seguidors de les Cittaslow" i "Amics de les Cittaslow".

Informació traduïda i adaptada de: ALEX Fernández Muerza - www.consumer.es - EROSKI

0 comentaris: